Dijous 1
Lituània adopta l'euro
Lituània és el tercer i últim dels països bàltics que entra a formar part de la zona euro, després d'Estònia (2011) i Letònia (2014). Tot i que havia d'adoptar la moneda única el 2007, la Comissió Europea, en una decisió sense precedents, va ajornar-ne l'entrada a causa de l'elevada inflació. Es calcula que menys del 50% dels lituans donen suport a la moneda única.
Trenta-sis morts en una festa de Cap d'Any a Xangai
Una allau humana en una plaça del centre de la ciutat xinesa de Xangai provoca 36 morts i desenes de ferits. Segons les autoritats xineses, el desastre fou causat per l'aglomeració provocada pel llançament de bitllets falsos que la gent volia recollir.
Divendres 2
Dimissió a les Corts Valencianes
Ricardo Costa i Yolanda García, dos diputats del Partido Popular, abandonen l'escó a les Corts Valencianes disset dies després de ser imputats en una part del cas Gürtel.
Dissabte 3
Indonèsia atribueix l'accident de l'avió d'AirAsia al mal temps
El Govern indonesi comunica oficialment que l'Airbus A30 del vol AirAsia QZ8501 es va estavellar a causa del mal temps. L'avió havia desaparegut el 28 de desembre de 2014 amb 162 passatgers. En els dies posteriors es troben una quarantena de cadàvers, junt amb les restes del que se suposa que és el fuselatge de l'aparell, i el dia 19 se'n recuperen les caixes negres, que només permeten descartar la possibilitat d'un atemptat terrorista.
Diumenge 4
Una fundació accepta indemnitzar set víctimes d'un pederasta
La Fundació Concepció Juvanteny, encarregada de fer el seguiment dels nens tutelats per la Generalitat, accepta indemnitzar set víctimes de pederàstia amb un total de 204.000 euros. La Fundació, amb seu a Castelldans (les Garrigues), afirma no haver detectat mai abusos sexuals. L'acceptació de la indemnització podria comportar que no se celebrés el judici. El cas es va destapar l'any 2013 i va tenir un fort ressò mediàtic.
Dilluns 5
Destitució d'Andoni Zubizarreta i dimissió de Carles Puyol al Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona destitueix el seu director esportiu, Andoni Zubizarreta, després que en unes declaracions a Canal + hagués responsabilitzat l'actual president, Josep Maria Bartomeu, de la sanció que la FIFA va imposar al club a l'abril del 2014, quan ell n'era el vicepresident. Al cap de poc del comunicat oficial, l'exjugador i actual assistent de Zubizarreta, Carles Puyol, anuncia que dimiteix i posa fi a la seva relació laboral amb el club. El 7 de gener, en la compareixença que fa Bartomeu per explicar la destitució de Zubizarreta, que justifica per "pèrdua de confiança", aquest anuncia que convocarà eleccions a final de temporada, a les quals vol presentar-se.
Dimarts 6
Majoria republicana en les dues cambres del Congrés dels Estats Units
A conseqüència dels resultats de les eleccions parcials del novembre del 2014, les dues cambres que formen el Congrés dels Estats Units (la Cambra de representants i el Senat) són controlades pel Partit Republicà per primera vegada des de l'any 2006. En la darrera etapa a la presidència, Barack Obama s'ha d'enfrontar als 246 congressistes i als 54 senadors republicans que poden bloquejar l'acció del Govern. La reforma sanitària i la construcció del'oleoducte Keystone XL per al transport de cru des del Canadà al golf de Mèxic són alguns dels projectes en risc a causa de les noves majories.
Dimecres 7
Dotze morts en un atemptat contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo
Dos homes armats i emmascarats irrompen a la redacció de la revista Charlie Hebdo, a París, i maten 12 persones, vuit de les quals eren humoristes, dibuixants i editors un dels quals era l'editor en cap, un conserge, un visitant i dos policies. Mentre perpetren els assassinats, els encaputxats invoquen Al·là i la venjança de Mahoma. Després d'un intercanvi de trets amb la policia, fugen. Charlie Hebdo era una de les revistes que havia destacat més en les crítiques a l'islam extremista, i en les seves portades s'hi havien representat caricatures de Mahoma, considerades sacrílegues en diversos països musulmans. L'endemà, una agent de policia és assassinada per un franctirador, que resulta estar relacionat amb els terroristes islamistes. El dia 9 els germans Chérif i Saïd Kouachi, autors de l'atemptat a la revista, són morts per la policia a Dammartin-en-Goële, a 35 km de París. El segon havia estat detingut anteriorment per formar part d'una xarxa de reclutament de militants gihadistes. El mateix dia 9, en una iniciativa personal, un musulmà armat segresta i mata quatre persones d'un supermercat de París. El terrorista, Amedy Coulibaly, exigeix que es deixin en llibertat els germans Kouachi. Finalment, és abatut per la policia. En connexió amb l'atemptat, la policia sospita de la companya de Coulibaly, Hayat Boumeddiene, però aquesta havia fugit poc temps abans a Síria. La setmana següent, apareix una suposada entrevista en una pàgina web en francès vinculada a l'Estat Islàmic.
Dijous 8
Alberto Fujimori, condemnat a vuit anys de presó
Els tribunals imposen a l'expresident del Perú, Alberto Fujimori (1990-2000), una pena de presó de vuit anys per la desviació de 43 milions de dòlars de fons de les forces armades, que entre els anys 1998 i 2000 van ser destinats a subornar empreses de tabloides perquè publiquessin articles difamatoris contra l'oposició. Aquesta condemna s'afegeix als 25 anys de presó que compleix per crims contra la humanitat i de corrupció.
Comença la Copa del Món d'esquí paralímpic a la Molina
Entre els dies 8 i 11 de gener, a l'estació d'esquí de la Molina (Baixa Cerdanya), es disputa la Copa del Món d'esquí alpí paralímpic. Les competicions, que consisteixen en quatre proves d'eslàlom, tenen lloc a l'estadi Roc Blanc. Entre els participants que han pujat al podi destaquen l'espanyol Jon Santacana i el rus Valeri Redkozúbov. Entre el 23 i el 28 de febrer se celebra, també a la Molina, el Campionat del Món paralímpic de surf de neu.
Divendres 9
Refusat el recurs per a no sotmetre la infanta Cristina a judici
El jutge José Castro, que instrueix el judici pel cas Nóos, rebutja el recurs presentat per l'advocat Miquel Roca i Junyent contra l'encausament de la infanta Cristina, germana del rei Felip VI. El judici, que afecta 16 persones més (entre les quals hi ha el marit de la infanta, Iñaki Urdangarin), es va iniciar el 22 de desembre de 2014.
Dissabte 10
Manifestació multitudinària contra la dispersió dels presos d'ETA
Amb el lema "Els presos bascos a Euskal Herria ara", milers de persones es manifesten a Bilbao per exigir la fi de la dispersió dels presos bascos en presons de l'Estat espanyol. A la manifestació, convocada per la xarxa Sare, hi participen, entre d'altres, el president de Sortu, Hasier Arraiz, i dirigents de la coalició, parlamentaris d'EH Bildu, el diputat d'ERC Joan Tardà, i els secretaris generals dels sindicats ELA i LAB, Txiki Muñoz i Ainhoa Etxaide, respectivament.
Diumenge 11
Gran manifestació contra el terrorisme a París
Cinc dies després dels atemptats en què van morir 12 persones vinculades a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i 2 dies després de l'atemptat a un supermercat jueu en el qual van morir quatre clients, té lloc a París una manifestació en què participen prop d'1,5 milions de persones en contra del terrorisme i per la llibertat d'expressió. A més dels familiars de les víctimes i del president Hollande i el primer ministre Manuel Valls, la manifestació és encapçalada per una quarantena de líders mundials, entre els quals hi ha el president de la Unió Europea, Donald Franciszek Tusk; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, David Cameron; el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu; el president palestí, Mahmud Abbàs, i el rei Abdal·là II de Jordània. Hi participen també el president de la Generalitat, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. La consigna més general és "Jo sóc Charlie", en solidaritat amb les víctimes i també com a símbol de la llibertat d'expressió. A altres ciutats de França, europees i americanes, també tenen lloc manifestacions en què participen musulmans que rebutgen els atacs. La Casa Blanca, d'altra banda, qualifica d'"error" que el president Obama o el secretari d'Estat no hi participin. El dia 14 torna a publicar-se un nou número de la revista amb una portada amb la caricatura de Mahoma, acompanyat de les llegendes "Jo sóc Charlie" i "Tot ha estat perdonat". Aquesta nova representació del profeta desperta manifestacions d'ira en molts països musulmans, que inclouen actes violents.
Dilluns 12
Massiva manifestació antimusulmana a Dresden
Prop de 25.000 persones participen, a la ciutat alemanya de Dresden, a la manifestació convocada per l'organització Pegida en solidaritat amb les víctimes dels atemptats de París dels dies 7 i 9 de gener, i per expressar el seu rebuig a l'islam. Pegida, nom que respon a l'acrònim en alemany de Patriotes Europeus contra la islamització d'Occident, va néixer l'octubre del 2014 i, des d'aleshores, no ha parat de créixer. Considerada una organització xenòfoba, l'endemà, la manifestació rep la rèplica d'un gran nombre d'actes en diverses ciutats alemanyes a favor de la tolerància i la llibertat religiosa. En l'acte celebrat a Berlín, hi prenen part la cancellera Angela Merkel i el president del Bundestag, Joachim Gauck. El 21 de gener, el líder del moviment xenòfob alemany Pegida, Lutz Bachmann, dimiteix el càrrec després d'haver estat difosa una foto seva imitant Hitler. La seva successora, Kathrin Oertel, dimiteix una setmana més tard. Tot i que ho atribueix a les pressions externes, es creu que la dimissió d'Oertel obeeix a les divisions a l'interior del moviment.
Dotze advocats abertzales detinguts per la Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil deté, en el que anomena "operació Mat", 16 persones vinculades a l'esquerra independentista basca, entre les quals hi ha dotze advocats de presos d'ETA, acusades de prestar suport a l'organització. Els dies següents el jutge deixa en llibertat els dotze lletrats, als quals imposa fortes restriccions en les visites als presos d'ETA. El dia 15, tres integrants de l'organització de defensa als presos Herrira també detinguts ingressen a la presó sense fiança. Tant el PNB com EH-Bildu acusen el Ministeri de l'Interior de cercar la criminalització de tot el nacionalisme basc, i el col·legi d'advocats de Bilbao denuncia que l'operació pretén deixar els presos sense defensa.
Dimarts 13
Un tribunal egipci revoca la condemna per frau a Hosni Mubàrak
El Tribunal de Cassació egipci aprova el recurs presentat contra el judici de l'expresident Hosni Mubàrak i tres dels seus fills, pel qual van ser condemnats a presó al maig del 2014 per apropiació de fons públics. El tribunal considera que en el procés no es van seguir els procediments reglamentaris i n'ordena la repetició. Mubàrak, que es troba detingut des de l'abril del 2011, va ser absolt al novembre del 2014 del càrrec més greu, la mort de centenars de manifestants durant la revolta que el va enderrocar.
El Parlament Europeu cedeix als estats membres de la UE la regulació delstransgènics
Per 480 vots a favor, 159 en contra i 58 abstencions, el Parlament Europeu aprova una legislació que deixa en mans dels estats membres la prohibició o l'autorització dels conreus genèticament modificats. La discussió que ha portat a aquest resultat ha durat quatre anys, i és conseqüència de les diferències en les legislacions estatals sobre la producció d'organismes genèticament modificats.
El Tribunal Suprem rebutja descomptar penes d'etarres en estats tercers
Per nou vots contra sis, els magistrats del Tribunal Suprem es pronuncien contra el recurs de l'etarra Kepa Pikabea, que demanava l'excarceració per l'aplicació de la directiva europea segons la qual s'ha de descomptar el temps de condemna que els reus han complert en altres estats membres. Al juny del 2014, el Congrés va aprovar una norma per limitar-ne l'aplicació, sobretot en el cas dels condemnats d'ETA que havien complert penes a França, i actualment, en la pràctica, es desestima completament per a aquest tipus de crims, si bé, anteriorment, com en el cas de Santi Potros, s'havia aplicat.
Dimecres 14
Artur Mas anuncia eleccions el 27 de setembre
Artur Mas anuncia eleccions anticipades al Parlament després de mantenir una reunió amb Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal al Palau de la Generalitat
© Oficina del President / Generalitat de Catalunya
Després de celebrar una reunió amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i els representants de l'ANC, Carme Forcadell; Òmnium Cultural, Muriel Casals, i l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, el president de la Generalitat, Artur Mas, anuncia la intenció de convocar eleccions anticipades el 27 de setembre. El 25 de novembre de 2014 el president va presentar una proposta de llista unitària favorable a la independència que el president d'ERC, Oriol Junqueras, va rebutjar.
Dijous 15
Suïssa elimina la limitació del canvi de la moneda i dispara el franc suís
El Banc Nacional de Suïssa elimina el límit d'1,20 euros mínims per franc suís que mantenia des del 2011 per tal de respondre a la depreciació de la moneda única europea davant del dòlar. A conseqüència d'aquesta mesura, la moneda suïssa es dispara i la borsa de Zuric s'ensorra, mentre que les de la resta d'Europa experimenten pujades. El Banc Nacional de Suïssa acompanya aquesta decisió abaixant el tipus d'interès als dipòsits fins al 0,75%, amb l'objectiu que els bancs prestin diners.
Divendres 16
Els Estats Units i la Gran Bretanya acorden un pla per a la ciberguerra
El president dels Estats Units, Barack Obama, i el primer ministre britànic, David Cameron, acorden a Washington un pla de col·laboració per a fer més eficaç la lluita contra el ciberterrorisme, després dels atacs contra grans empreses com Sony (2 de gener) i, especialment, després del que va tenir lloc contra el Pentagon el dia 12 de gener. El pla inclou, entre altres aspectes, una col·laboració més estreta amb les grans empreses d'internet com Facebook o Twitter.
Macrooperació antiterrorista europea
27 persones són detingudes a França, Bèlgica i Alemanya acusades de formar part de xarxes gihadistes. A Bèlgica, on el dia 15 la policia va matar a la ciutat de Verviers dos presumptes terroristes que intentaven atemptar, són detingudes 13 persones a les quals es confisca un arsenal, i a França, 12 en connexió amb l'atemptat de Charlie Hebdo. A Berlín, 2 turcs són detinguts com a sospitosos de formar part de l'Estat Islàmic. El dia 18, a Grècia, es detenen 4 persones presumptament vinculades a aquesta organització.
Dissabte 17
Més de 40 detinguts en una operació contra el narcotràfic
En l'anomenada "operació Koffer", la Guàrdia Civil deté un total de 47 persones acusades de pertànyer a una xarxa de narcotraficants que operava a tot l'Estat espanyol. Trenta dels detinguts ho són al País Basc. Segons les investigacions, l'organització estava dividida en dues branques, una de les quals importava droga sintètica dels Països Baixos, el Marroc i Colòmbia, i l'altra introduïa haixix des del Marroc.
Diumenge 18
El papa oficia una missa davant sis milions de persones a Manila
En la culminació del seu viatge a les Filipines, el papa Francesc oficia a la capital, Manila, la missa més multitudinària possiblement de la història (sis milions de persones). El pontífex dedica la cerimònia a les víctimes del tifó Haiyan que el 2013 va arrasar diverses illes, va causar uns 7.000 morts i va deixar sense casa més d'un milió de persones.
Laia Sanz aconsegueix la millor posició femenina en el Dakar
La motociclista catalana Laia Sanz esdevé campiona en la classificació femenina del ral·li Dakar, per cinquè cop consecutiu, i es classifica en novè lloc en la general, la millor posició mai assolida per una dona en aquesta competició. Per la seva banda, el dia anterior, el pilot català Marc Coma es proclama campió de la mateixa competició en la categoria de motos també per cinquena vegada.
Dilluns 19
Troben mort el fiscal que investigava els atemptats antisemites del 1994 a l'Argentina
Alberto Nisman, el fiscal que investigava els atemptats contra un centre jueu a Buenos Aires el 18 de juliol de 1994, és trobat mort amb una arma al costat. Nisman havia acusat la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, d'encobriment de l'atemptat, que el 2007 fiscals argentins van atribuir a l'Iran, i sostenia que l'Argentina, a canvi de no interferir ni investigar l'atemptat, va obtenir un tracte comercial favorable de l'Iran. El 19 de febrer, centenars de milers d'argentins es manifesten a Buenos Aires i altres ciutats argentines per demanar que s'aclareixin els fets. El Govern atribueix la mort de Nisman al suïcidi i diu que aquest pretenia desestabilitzar el país. El dia 26 de febrer un jutge rebutja imputar la presidenta. El dia 5 de març, basant-se en un examen forense, la família de Nisman afirma que el fiscal va ser assassinat.
Detingut l'etarra Santi Potros
L'històric membre d'ETA, Santiago Arrospide Sarasola, més conegut com Santi Potros, és detingut a Lasarte (Guipúscoa) per l'atemptat del 1987 contra la Guàrdia Civil a Barcelona, que va causar una víctima mortal i diversos ferits. Santi Potros és traslladat a Madrid per ser posat a disposició de l'Audiència Nacional.
Societat Civil Catalana rep el premi Ciutadà Europeu 2014
L'entitat Societat Civil Catalana, una plataforma contrària al moviment sobiranista i independentista català, rep el premi Ciutadà Europeu 2014, del Parlament Europeu. La concessió del premi ha estat criticada pels representants de CDC, ERC, UDC i ICV a la cambra europea, els quals, en una carta al jurat, assenyalen que aquesta organització nega la persecució del català durant el franquisme, com també les afinitats d'alguns dels seus dirigents amb l'extrema dreta espanyola, i insten a revocar el premi. Dels cinc membres del jurat, dos es desmarquen de la concessió del premi a l'entitat.
Dimarts 20
Enderrocat el president del Iemen
Les milícies xiïtes hutis, que el 2004 van iniciar una rebel·lió contra el Govern, prenen el control del palau presidencial a Sanà, la capital del Iemen. El president, Abd Rabbuh Mansur Hadí, dimiteix al cap de poc. Al febrer del 2015, després d'un intent frustrat de mediació de les Nacions Unides, els rebels proclamen un nou govern encapçalat per un consell presidencial de transició.
Operació policial al Palau de les Arts de València
El principal teatre d'òpera de València, el Palau de les Arts de la Ciutat de les Arts i les Ciències, és escorcollat per desenes d'agents de la policia judicial, per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. L'escorcoll té com a finalitat aconseguir documentació sobre presumptes irregularitats comptables durant els anys 2008 i 2009 en la gestió de la seva intendent, Helga Schmidt, destituïda una setmana després.
Dimecres 21
S'aprova el nou codi penal espanyol
Amb els únics vots del Partido Popular, el Congrés aprova en solitari la reforma del codi penal. Entre els canvis més destacables, hi ha la condemna a presó permanent revisable per a delictes excepcionalment greus, que l'oposició considera una recuperació encoberta de la cadena perpètua (abolida el 1978), la inclusió de nous delictes sobre pornografia infantil i l'enduriment de les penes per casos de corrupció.
El Parlament de Catalunya aprova la Llei d'Aran
El Parlament de Catalunya aprova, amb el suport de tots els grups de la cambra, llevat de Ciutadans i, en alguns articles, del Partit Popular, la nova Llei d'Aran, que substitueix la Llei de règim especial del 1990. La llei aprovada reconeix la realitat nacional de la Vall d'Aran i en deroga l'estatut de comarca. També reconeix els drets històrics i la identitat de l'Aran, i el dret de decidir el propi futur; a més, estableix un model de finançament i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya. Aquesta llei està pendent de ser ratificada en referèndum pels aranesos.
Daniel Fernández renuncia a l'escó
El diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al Parlament de Catalunya, Daniel Fernández, imputat en un delicte de tràfic d'influències, renuncia a l'escó després que la cambra rebutgés per un vot la seva proposta de continuar com a diputat sense cobrar, cosa que li permetia continuar com a aforat.
Dijous 22
Luis Bárcenas surt de la presó
Luis Bárcenas surt de la presó després de pagar els 200.000 euros de fiança que li va imposar el jutge. L'extresorer del Partido Popular va ser acusat de portar una comptabilitat paral·lela en els comptes del partit, de pagar a nombrosos alts càrrecs del partit amb fons procedents de suborns a empresaris i de lucrar-se personalment.
La Generalitat suspèn la llei per a la construcció de la Bulli Foundation
El Govern català atura la tramitació de la llei per a modificar el règim de protecció del parc natural del Cap de Creus amb la finalitat de construir, a cala Montjoi, El Bulli Foundation, un projecte del cuiner Ferran Adrià destinat a la recerca gastronòmica. L'excepció que es volia fer amb aquest centre va donar lloc a nombroses protestes d'entitats ecologistes. Finalment, el mateix Adrià demana que es retiri la llei, tot i que també diu que no renuncia definitivament al projecte.
Divendres 23
Se celebra el Fòrum Econòmic Mundial
Sessió d’obertura del Fòrum de Davos, amb la participació, entre d’altres, de Tony Blair (dreta), sota el títol “Religió: un pretext per al conflicte?”
© World Economic Forum / Swiss-image.ch / Valeriano DiDomenico
Entre els dies 21 i 24 de gener se celebra el Fòrum Econòmic Mundial, també anomenat Fòrum de Davos, que reuneix les principals empreses i magnats del món, com també institucions econòmiques i líders polítics. En l'edició del 2015, els temes tractats són les desigualtats, el canvi climàtic, les repercussions de la baixada de preu del petroli i les tenses relacions de Rússia amb els Estats Units i Europa a causa del conflicte d'Ucraïna, sobre el qual el secretari d'estat nord-americà, John Kerry, fa una acusació molt directa.
Dissabte 24
L'Estat Islàmic decapita un ostatge japonès
L'organització terrorista Estat Islàmic difon en un vídeo la decapitació de l'ostatge japonès Haruna Yukawa. El primer ministre Shinzo Abe qualifica l'acte de monstruós i afirma que el Japó no cedirà al xantatge. En el mateix vídeo, un altre hostatge japonès, Kenji Goto, demana al seu país que pagui els 200 milions de dòlars del rescat que exigeix l'organització. El 31 de gener, l'Estat Islàmic difon un nou vídeo, on es mostra la decapitació de Goto. Tres dies més tard, el 3 de febrer, el Govern jordà confirma la mort del pilot Muadh al-Kassasba, cremat viu. A diferència del Japó, Jordània (que es va unir a la coalició internacional contra l'Estat Islàmic) havia intentat negociar l'intercanvi del pilot amb una terrorista islamista, que és executada, el 4 de febrer.
Diumenge 25
Syriza guanya les eleccions a Grècia
El partit de l'esquerra alternativa Syriza guanya clarament les eleccions anticipades a Grècia, amb 149 diputats, a tan sols dos de tenir majoria absoluta. A continuació se situa l'antic partit de l'anterior Govern, Nova Democràcia, amb 76 diputats, i en tercer lloc, el partit neonazi Alba Daurada, amb 17. Syriza pacta durant les hores següents un govern de coalició amb el partit Grecs Independents, una formació dretana i nacionalista. El dia 26, el líder de Syriza, Alexis Tsipras, jura el càrrec de primer ministre. El resultat de les eleccions, que situen al poder una força contrària a l'austeritat i al pagament del deute en els termes establerts per la troica (Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional), causa una forta inquietud en molts governs europeus i en els mercats, que reaccionen amb fortes baixades a les borses.
Dilluns 26
Els kurds expulsen l'Estat Islàmic de Kobane
Després d'una batalla de quatre mesos, la milícia kurda aconsegueix el control de la pràctica totalitat de la ciutat de Kobane, al nord de Síria. La victòria kurda no hauria estat possible sense el suport aeri de la coalició liderada pels Estats Units. La recuperació de Kobane comporta per a l'Estat Islàmic la pèrdua d'una zona estratègica, perquè deixa de controlar la totalitat de la frontera amb Turquia. Es calcula que al llarg dels 131 dies que ha durat la batalla han mort unes 1.600 persones, més de dues terceres parts eren combatents gihadistes. Desenes de milers de persones han fugit de la ciutat.
El papa rep en audiència privada el cardenal arquebisbe de Barcelona
El papa Francesc rep al Vaticà, en audiència privada, el cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, a petició d'aquest. L'arquebisbe informa el pontífex de la segona etapa del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, celebrat a la capital catalana. També l'informa d'altres temes, com ara la creació de la Fundació Antoni Gaudí per a les grans ciutats. Des del 2012, Lluís Martínez Sistach està pendent de ser rellevat al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona.
Ordenada la primera bisbessa de l'Església anglicana
Libby Lane és ordenada bisbe en una cerimònia celebrada a la catedral de York. La reverenda Lane, que va rebre el ministeri sacerdotal el 1994, és la primera dona bisbe de l'Església anglicana. La seva ordenació culmina el llarg procés de debat a l'interior d'aquesta confessió que va començar el 2008. Al novembre del 2014, el sínode, el màxim òrgan decisori de la confessió, va donar el vistiplau a l'ordenació.
La fiscalia rebutja revisar el "cas 4-F"
La fiscalia de Barcelona rebutja revisar el "cas 4-F" basant-se en el testimoni aportat pels autors del documental Ciutat Morta. L'anomenat "cas 4-F" va tenir lloc el 4 de febrer de 2006, quan cinc persones van ser detingudes, jutjades i acusades de tirar un test sobre un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que participava en una operació per a desallotjar un edifici ocupat. L'agent va quedar tetraplègic com a resultat del cop. Un dels acusats, una noia, es va suïcidar després de sortir de la presó el 26 d'abril de 2011. En entrevistes del documental, emès després de molta polèmica el 17 de gener de 2015 al Canal 33, els acusats denuncien la Guàrdia Urbana per tortures i incongruències en el procés judicial. A petició de l'Ajuntament de Barcelona, que va requerir la valoració del documental com a prova, el dia 19 la fiscalia ja va descartar revisar el judici basant-se en les declaracions que s'hi feien.
Dimarts 27
Atemptat contra un hotel de luxe a Líbia
El Corinthia Hotel de Trípoli és objecte d'un atemptat suïcida en el qual moren 9 persones. L'atribució de l'atemptat és confusa: bé que a les xarxes socials el reivindica un grup vinculat a l'Estat Islàmic, altres fonts assenyalen antics lleials al dictador Moammar al-Gaddafi i també Ansar al-Xaria (grup terrorista autor de l'atac a l'ambaixada dels Estats Units a Bengasi el 2012), el líder del qual, Muhàmmad al-Zahawí, és declarat mort el 25 de gener a conseqüència de les ferides rebudes en combat a l'octubre del 2012.
Celebració del 70è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz
Acte de commemoració del 70è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz en el mateix recinte
© Auschwitz-Birkenau State Museum / Jarosław_Praszkiewicz
Uns 300 supervivents assisteixen a la commemoració de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz (actualment Oświęcim, Polònia), que va tenir lloc el 27 de febrer de 1945. Aquest camp de concentració, on van ser assassinades prop d'1,1 milions de persones, i els de la zona circumdant que en depenien, són considerats la màxima expressió de l'Holocaust i d'extermini sistemàtic en general. L'acte, presidit pel cap d'estat polonès, Bronisław Komorowski, compta també amb l'assistència, entre d'altres, del president de França, François Hollande, d'Alemanya, Joaquim Gank, i Ucraïna, Petro Poroshenko. En els actes destaca l'absència del president rus Vladímir Putin, el qual celebra l'aniversari al Museu Jueu de Moscou, a causa del conflicte d'Ucraïna. De manera simultània tenen lloc cerimònies en altres llocs d'Europa i a Israel.
Jordi Pujol declara davant la jutgessa
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, declara durant dues hores davant la jutgessa sobre l'herència que li va deixar el seu pare, l'evasió fiscal de la qual va fer pública a mitjan juliol del 2014. També estan citats a declarar la dona de l'expresident, Marta Ferrusola, que es nega a contestar cap pregunta, i tres dels seus fills. L'endemà es filtra als mitjans un vídeo de la compareixença, que és assumit pel sindicat ultra Manos Limpias.
Dimecres 28
Imputats 78 exdirectius de Caja Madrid per les targetes opaques
El jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, imputa fins a 78 exdirectius de CajaMadrid i Bankia per apropiació indeguda de diners per mitjà de les anomenades targetes opaques. Segons el jutge, els imputats van pagar entre el 2003 i el 2012 un total de 15,2 milions d'euros en despeses personals. Aquestes imputacions s'afegeixen a les de Rodrigo Rato, Miguel Blesa i Ildefonso Rodríguez Barcoj.
Macrooperació policial contra el blanqueig de capitals a Tarragona
En una gran operació policial contra el blanqueig de capitals a Tarragona, Torredembarra, Creixell, l'Ametlla de Mar i el Perelló, a més de Màlaga i Alacant, es detenen una trentena de persones. Les investigacions van començar a Perpinyà el 2013, on el descobriment d'una estafa a Hisenda va portar a detectar una xarxa internacional que operava sobretot a les comarques de Tarragona.
Dijous 29
El Govern de Malàisia declara un accident la desaparició de l'avió MH370
El Govern de Malàisia declara oficialment que la desaparició del vol MH370 de la companyia Malaysia Airlines en el trajecte Kuala Lumpur-Pequín, amb 239 persones a bord, va ser deguda a un accident. L'aparell va perdre tot contacte amb el control de terra a partir del 8 de març de 2014. En l'operació de cerca en la qual van participar, a més del Govern de Malàisia, els de la Xina i Austràlia, no s'ha trobat cap rastre ni cap evidència de l'avió accidentat. Es creu que l'avió va caure al sud-est de l'oceà Índic. Tot i que les autoritats es comprometen a continuar les investigacions, alguns dels familiars desapareguts comencen els tràmits a fi de rebre les compensacions del Govern de Malàisia.
Comença la setmana BCNegra
La setmana de la novel·la negra de Barcelona, que té lloc fins el 7 de febrer, celebra el desè aniversari. En aquesta edició el certamen es trasllada de la capella del Liceu al conservatori. S'hi celebren més de cinquanta activitats gratuïtes i hi participen els grans noms internacionals del gènere. El premi Pepe Carvalho recau aquest any en Alicia Giménez-Bartlett, creadora de l'agent Petra Delicado.
Divendres 30
Confirmades les sentències contra els responsables de la matança de Srebrenica
El Tribunal Penal de les Nacions Unides per a l'antiga Iugoslàvia rebutja les al·legacions fetes a la sentència dictada el 2010 contra cinc oficials de l'exèrcit serbobosnià, acusats de ser responsables de la massacre de 8.000 musulmans bosnians a la població bosniana de Srebrenica el 1995. Dos dels oficials són acusats d'un delicte de genocidi. La defensa va al·legar irregularitats en el judici i l'intent d'un dels acusats d'incriminar la resta. Mentrestant, el principal acusat de la massacre, el general Ratko Mladić, es troba en procés de ser jutjat al mateix Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.
El consell de ministres aprova la reforma universitària
El consell de ministres aprova una nova reforma educativa del Ministeri d'Educació i Esports encapçalat per José Ignacio Wert. L'anomenat decret 3+2 faculta els rectors de les universitats espanyoles a reduir els graus de quatre a tres anys més dos anys de màsters en lloc d'un. La Generalitat defensa la reforma perquè és el model que predomina a la UE; per contra, professors i estudiants la rebutgen majoritàriament, perquè consideren que restringirà l'oferta educativa i encarirà l'ensenyament superior.
Dissabte 31
Elegit el nou president d'Itàlia
Sergio Mattarella és elegit nou president d’Itàlia
© Presidenza della Republica
El Parlament italià aprova, després de dos intents frustrats, el nomenament de Sergio Mattarella, proposat pel primer ministre Matteo Renzi, com a nou president de la República. Mattarella, magistrat del Tribunal Constitucional, succeeix Giorgio Napolitano, el qual ocupava el càrrec des del 2006. Mattarella assumeix el càrrec el 3 de febrer.