Divendres 1
Els Països Baixos ocupen la presidència de torn de la Unió Europea
Els Països Baixos inauguren la presidència semestral del Consell de la Unió Europea, l’òrgan de l’organització que reuneix els caps d’estat i de govern dels estats membres. Prenen el relleu a Luxemburg fins el 30 de juny, que han de passar-lo a Eslovàquia.
Atacs contra dones a Colònia
Durant la nit de Cap d’Any centenars de dones són atacades per grups d’homes joves en estat d’ebrietat a la ciutat de Colònia, on es cursen unes 500 denúncies per violència sexual i, en menys grau, en altres ciutats alemanyes, com Hamburg o Stuttgart. Segons moltes de les víctimes, els agressors són d’aparença àrab o nord-africana. Les autoritats demanen calma i no identificar la violència amb determinats col·lectius racials o culturals. Aquests atacs es produeixen enmig de tenses discussions a Alemanya sobre l’acollida de centenars de milers de refugiats sirians i iraquians aprovada pel Govern.
Expiren els drets de Mein Kampf
L’autobiografia d’Adolf Hitler, Mein Kampf, que conté la doctrina del nazisme, pot ser novament publicada i venuda legalment a Alemanya. La llei europea de la propietat intel·lectual estableix el primer de gener després dels 70 anys de la mort de l’autor (en aquest cas, el 30 d’abril de 1945) com a data en què els drets d’una obra passen al domini públic. Després de la Segona Guerra Mundial els drets de Mein Kampf van ser cedits al land de Baviera, que no va autoritzar-ne cap reedició. L’Institut d’Història Contemporània de Munic publica en aquesta ocasió una versió anotada i comentada de l’obra. S’hi destaquen les incoherències i la incitació a l’odi com a únic fonament de les afirmacions que conté.
Dissabte 2
L’Aràbia Saudita executa un destacat líder xiïta
El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més. A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts. L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques. El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab. Les execucions aixequen també una onada de crítiques d’organitzacions humanitàries, les quals, a més, acusen el règim saudita de procediments judicials poc rigorosos.
Diumenge 3
La CUP veta per segon cop Artur Mas
La CUP decideix per segona vegada no donar suport a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. La decisió es pren en un consell polític en què s’estudien diverses opcions i s’imposa l’abstenció el dia de la investidura per 36 vots a favor, 30 en contra i una abstenció. L’endemà, el portaveu de la CUP, Antonio Baños, renuncia a l’acta de diputat, perquè, segons manifesta, se sent incapaç de defensar la posició adoptada per la formació.
Dilluns 4
El Govern xinès suspèn l’activitat borsària
El Govern xinès suspèn les operacions a la borsa durant un dia després que el principal índex xinès, el CSI 300, de les borses de Xangai i Shenzen, marqui una caiguda del 7%. És el primer cop que s’aplica aquesta mesura, implantada pel Govern xinès arran de les turbulències de final del 2015, destinada a controlar la volatilitat. La caiguda xinesa arrossega la d’altres índexs borsaris asiàtics, i segons els experts és una mostra de la desconfiança en la recuperació del ritme de creixement de la Xina.
El Mallorca, sota el control del propietari dels Suns, de l’NBA
Robert Sarver, banquer i propietari dels Phoenix Suns, de l’NBA, es converteix en accionista principal del RCD Mallorca perquè n’adquireix el 70%, i duu a terme una ampliació de capital de 20,6 milions d’euros. Utz Claassen, anterior propietari de l’entitat, continua a la presidència de l’entitat i controla prop del 20% de les accions.
Dimarts 5
Al·legat del president Obama contra les armes de foc
En el curs de la roda de premsa en la qual anuncia noves mesures de control d’armes de foc, el president Barack Obama plora mentre enumera la successió d’atacs amb víctimes mortals dels darrers anys. Obama justifica els decrets presidencials pel que qualifica d’"inacció" del Congrés. La manifestació emocional del president provoca una polèmica als mitjans de comunicació. El dia 8, en una entrevista televisada, Obama acusa l’Associació Nacional del Rifle, el principal lobby armamentista dels Estats Units, de distorsionar les seves propostes i nega que vulgui requisar les armes dels ciutadans.
Dimecres 6
L’ONU adverteix Corea del Nord sobre el darrer test nuclear
El Consell de Seguretat de l’ONU anuncia mesures contra Corea del Nord l’endemà que el règim comunista hagi anunciat l’explosió de la seva primera bomba d’hidrogen en una prova nuclear. L’organisme ho considera una amenaça a la pau i la seguretat internacionals. Tanmateix, tot i reconèixer indicis d’una explosió, els experts dubten que es tracti d’una bomba d’hidrogen. És probable que sigui la quarta prova nuclear del règim de Pyongyang des del 2006.
Lliurament dels premis Josep Pla i Nadal
Lluís Foix (esquerra), guanyador del premi Josep Pla 2016 per l’obra Aquella porta giratòria
© Grup 62
L’editorial Planeta celebra l’acte de concessió dels premis Josep Pla i Nadal, dos dels més ben dotats de la literatura catalana i castellana, respectivament. El Josep Pla és per a Lluís Foix, autor d’Aquella porta giratòria, la segona part de les seves memòries. El Nadal és per a Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo.
Dijous 7
L’oposició de Veneçuela desafia els tribunals
Els diputats de la coalició opositora veneçolana Mesa de la Unidad Democrática (MUD) prometen el càrrec en la sessió d’investidura. La MUD va obtenir una rotunda victòria en les eleccions del 6 de desembre de 2015, que va posar fi a 16 anys de predomini del partit chavista. El 31 de desembre, però, el Tribunal Suprem va suspendre tres diputats de la MUD, sense els quals aquesta formació no arribava als dos terços necessaris per a cessar jutges del Tribunal Suprem i ministres, i tampoc per a convocar una Assemblea constituent. En ser investits, però, desafien el veredicte. Tanmateix, la primera sessió de l’Assemblea (12 de gener) ha de ser suspesa per falta de quòrum a causa de la divisió en les files opositores. El mateix dia 7 de gener el president Maduro nomena Luis Salas ministre d’Economia Productiva per afrontar la gravíssima crisi econòmica que passa el país. El dia 15, el president Maduro decreta 60 dies d’estat d’emergència econòmica, durant els quals governarà per decret.
Divendres 8
Detingut el narcotraficant més buscat de Mèxic
El president mexicà Enrique Peña Nieto anuncia la detenció de Joaquín el Chapo Guzmán, el narcotraficant més poderós de Mèxic. El Chapo s’havia escapat de la presó d’alta seguretat d’El Altiplano al juliol del 2015 per un túnel d’un quilòmetre i mig de longitud. Guzmán és el líder del càrtel de Sinaloa, que és responsable de 3.000 morts i controla prop d’un terç del tràfic de drogues als Estats Units i una xarxa de blanqueig per tot Llatinoamèrica. Els seus beneficis formen una de les principals fortunes mundials.
Dissabte 9
Manifestació multitudinària per l’acostament dels presos d’ETA
Unes 70.000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA. La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA. El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi.
Artur Mas renuncia la presidència de la Generalitat
En la data límit per evitar la repetició d’eleccions al Parlament de Catalunya i després del veto de la CUP, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anuncia que renuncia a ser el candidat de Junts pel Sí i presenta en el seu lloc el convergent Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona. Artur Mas explica que fa "un pas al costat" per a garantir l’estabilitat parlamentària i una fórmula de suport al govern pactada entre Junts pel Sí i la CUP fins al final de la legislatura. El dia 13 Mas renuncia l’escó al Parlament, amb la qual cosa perd també la condició d’aforat i ha d’afrontar els processos sobre el 9-N, pels quals se l’investiga.
Diumenge 10
Eleccions parlamentàries a Egipte
Egipte celebra les primeres eleccions parlamentàries des del 2012. Després d’un cop d’estat el 2013, el general Abd al-Fatà al-Sissí va prohibir els Germans Musulmans, que dominaven l’anterior Parlament, i el 2014 es va convertir en president. El nou Parlament queda sota control dels partidaris d’Al-Sissí.
Carles Puigdemont, investit nou president de la Generalitat de Catalunya
Carles Puigdemont, nou president de la Generalitat de Catalunya, amb Artur Mas un cop acabat el ple d’investidura al Parlament
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Després de la renúncia de l’anterior president, Artur Mas, el nou candidat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont, és investit 130è president de la Generalitat de Catalunya amb 70 vots (62 de JxSí i 8 dels 10 diputats de la CUP), 2 abstencions i 63 vots en contra. El dia 11, el rei d’Espanya trenca el procediment protocol·lari habitual i no agraeix a Mas els serveis prestats ni rep presencialment la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li havia de comunicar el cessament de Mas i el nomenament de Puigdemont.
Dilluns 11
Una quarantena de morts en una cadena d’atemptats a Bagdad
Després de fer explotar un cotxe bomba en un centre comercial de la capital iraquiana, dos homes armats obren foc contra els vianants, atac en què moren 18 persones, fins que, acorralats per la policia, fan detonar els explosius que porten. Poc després, al nord de la ciutat, dues bombes causen una vintena de morts. Més tard, en un altre atac amb bomba moren 5 persones al suburbi de Nahrawan. Tots els atemptats es produeixen en zones de predomini xiïta i el mateix dia són reivindicats per l’anomenat Estat Islàmic.
Dimarts 12
Atemptat al centre d’Istanbul
Deu morts i una quinzena de ferits és el resultat d’una explosió al centre d’Istanbul, on hi ha la Mesquita Blava i la basílica de Santa Sofia. Nou de les víctimes mortals són turistes alemanys. Tot i que l’atac no és reivindicat, el Govern turc l’atribueix a l’Estat Islàmic. Segons les mateixes fonts, el terrorista suïcida que l’ha perpetrat procedeix de Síria.
Dimecres 13
La Comissió Europea obre una investigació sobre garanties democràtiques a Polònia
La Comissió Europea anuncia l’obertura d’una investigació sobre l’estat de dret a Polònia després de l’aprovació d’una controvertida legislació del Govern del conservador partit Llei i Justícia (PiS) que li permet designar els caps dels mitjans públics i un nombre clau de jutges del Tribunal Constitucional per a l’aprovació de les sentències.
El Tribunal d’Estrasburg autoritza les empreses a llegir els missatges privats dels empleats
El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència en el cas d’un ciutadà romanès que va denunciar la seva empresa per acomiadar-lo el 2007 després d’haver accedit als seus comptes de correu de l’empresa, que utilitzava per a assumptes privats. Aquesta ratificació de la sentència dels tribunals romanesos obre un debat sobre el dret a la privacitat a la xarxa.
Primer acord en un judici pel conflicte basc a l’Audiència Nacional
Durant la vista oral del macrojudici contra 35 militants de l’esquerra independentista basca, les parts (fiscalia, defensa i acusacions populars) arriben a un acord pel qual la defensa accepta penes d’entre un any i mig i dos anys, amb la qual cosa s’evita l’ingrés a presó dels acusats. La Fiscalia demanava penes de 10 anys per a cada un dels detinguts el 2007 per la presumpta pertinença a ETA. Els imputats admeten que la seva conducta anava "contra el Codi Penal", renuncien a la violència i reconeixen els danys causats a les víctimes.
Cessat el secretari general de la FIFA
El francès Jérôme Valcke, secretari general de la FIFA, és suspès del càrrec per la direcció de l’organització després de ser acusat d’una operació fraudulenta de venda d’entrades per a la Copa del Món. Valcke, mà dreta del també suspès president de la FIFA Joseph Blatter, ja va dimitir un cop el 2007 de director de màrqueting per un escàndol relacionat amb les empreses Mastercard i Visa.
Dijous 14
L’OMS declara oficialment el final de l’Ebola
L’OMS declara oficialment el final de l’epidèmia de l’Ebola, encara que manté les mesures preventives per a evitar l’aparició de nous brots
© Oxfam / Abbie Trayler-Smith
Després de Guinea i Sierra Leone el 2015, amb la declaració de Libèria lliure de l’epidèmia del virus de l’Ebola, l’Organització Mundial de la Salut considera eradicada l’epidèmia. Tot i això, qualifica de "crítics" els mesos següents per la possible aparició de nous brots, i l’endemà se n’identifica un nou cas a Sierra Leone. En total han mort, des que es van descobrir els primers infectats el 2014, unes 11.300 persones, gairebé totes en aquests tres països.
Derogada la llei de senyes d’identitat valenciana
Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra. Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans.
Divendres 15
Atac d’Al-Xabab a una base de la Unió Africana a Somàlia
El grup terrorista Al-Xabab reivindica l’assalt a una base militar de la Unió Africana a Somàlia prop de la ciutat d’El-Ade. Segons fonts islamistes, un centenar de soldats kenyans han mort en l’assalt, mentre que fonts d’aquest país sostenen que l’atac ha estat repel·lit i qualifica l’anunci d’Al-Xabab de propaganda. Les forces kenyanes representen la cinquena part de la missió militar de la Unió Africana que dóna suport al Govern somali en la lluita contra aquesta branca d’Al-Qaida, que controla àmplies zones del territori.
Dissabte 16
Segrest amb víctimes a Burkina Faso
Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou. En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes. El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien instal·lat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta. Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat.
Duran i Lleida abandona la vida política
Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987. Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés.
Vic, capital de la cultura catalana
Santi Vila presideix el seu primer acte com a conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la inauguració de Vic com a capital de la cultura catalana durant el 2016 (VICCC 2016). En el seu discurs, Vila posa com un dels objectius l’accés de tothom a la cultura i l’equilibri territorial. Entre els actes més destacats d’aquest any hi ha l’exposició de pintura catalana del segle xx al Museu Episcopal, al març.
Diumenge 17
Els Estats Units imposen noves sancions a l’Iran
Hores després de l’aixecament de les sancions internacionals a l’Iran per l’acord sobre energia nuclear assolit l’any anterior, els Estats Units imposen sancions a entitats i ciutadans iranians vinculats al programa de míssils d’aquest país. L’acord del juliol del 2015 sobre energia nuclear, en què l’Iran es comprometia al desenvolupament i ús de tecnologia nuclear amb finalitats exclusivament pacífiques i a permetre inspeccions periòdiques, posava fi a dècades de sancions imposades per l’ONU, per la UE i, sobretot, pels Estats Units. Entre els gestos previs a l’aixecament de les sancions, té lloc el dia 16 un intercanvi de presoners (set iranians per quatre nord-americans) entre l’Iran i els Estats Units.
Dilluns 18
Judici als ultres per les agressions al Centre Cultural Blanquerna del 2013
Comença a l’Audiència Provincial de Madrid el judici als militants d’extrema dreta que van assaltar la delegació de la Generalitat a Madrid (Centre Cultural Blanquerna) l’Onze de Setembre del 2013. Alguns acusats tenen un ampli historial de violència i argumenten que la seva actuació, que van qualificar de "pacífica", era a títol personal, per amor a Espanya i en defensa de la unitat consagrada per la Constitució. La sentència, que s’emet el 24 de febrer, condemna 14 dels 15 acusats a penes de presó d’entre 6 i 8 mesos i a multes d’entre els 1.800 i els 4.900 euros. La Fiscalia demanava entre 2 i 4 anys de presó, i la Generalitat, prop de 17 anys.
Dimarts 19
Primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil per ordre internacional
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional. L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939. El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN.
Dimecres 20
Comença el Fòrum Econòmic de Davos
Amb uns 2.500 participants, de més d’un centenar de països, la majoria dels quals són directius de grans empreses i més de 40 caps d’estat i de govern, s’inicia el Fòrum Econòmic a la localitat suïssa de Davos. Durant tres dies s’hi analitzen les perspectives de desenvolupament. L’edició del 2016 es dedica a l’anomenada quarta revolució industrial i les seves conseqüències, especialment, en el mercat laboral.
El Govern valencià avalua els sobrecostos en la construcció d’escoles durant el govern del PP
Fins a 1.000 milions d’euros és el sobrecost de la construcció d’escoles al País Valencià entre els anys 2001 i 2014, segons l’auditoria feta pública pels consellers d’Hisenda, Vicent Soler, i d’Educació, Vicent Marzà. L’informe destaca que la gestió de l’empresa pública, a la qual es van encomanar els treballs, Construccions i Infraestructures Educatives, SA (CIEGSA), presenta nombroses irregularitats i despeses sense control. El mateix dia s’imputa l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Consuelo Císcar, per la compra d’obres d’art per sobre del preu de mercat.
L’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infantaCristina
Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos". A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997. La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015.
Ercros anuncia el tancament de la planta de Flix
La direcció de l’empresa química Ercros anuncia el tancament de la planta de producció de clor a Flix (Baix Ebre) el 2017, que comportarà l’acomiadament de 120 treballadors. Ercros també reduirà la producció el 30% a la fàbrica que té a Vila-seca (Tarragonès). El principal motiu és la reducció de la demanda de clor del principal client, Covestro, filial de Bayer, que tanca la planta de Tarragona, i també l’entrada en vigor de la prohibició del sistema de producció amb mercuri decretada per la UE a partir del 2017.
Rastar Group amplia el control sobre el RCD Espanyol
Rastar Group, el grup empresarial xinès que al novembre del 2015 va adquirir el 45% del RCD Espanyol, augmenta la seva participació fins al 54%. L’endemà Chen Yansheng, conseller delegat de Rastar, és nomenat president de l’Espanyol.
Dijous 21
Es presenta l’informe Litvinenko
El Ministeri de l’Interior britànic presenta l’informe Litvinenko, elaborat durant un any per un equip d’especialistes, en el qual es conclou que la mort de l’exagent del KGB i dissident rus Aleksandr Litvinenko a Londres el 2006 va ser causada per l’enverinament amb poloni 210, una substància radioactiva, amagat en els aliments. Segons l’informe, va ser el també exagent del KGB Andrei Lugovoi l’autor material de l’enverinament, però també s’afirma que l’ordre de l’assassinat procedia molt probablement del Kremlin, una referència clara al president rus, Vladímir Putin. L’informe origina una crisi diplomàtica entre els governs de la Gran Bretanya i Rússia, que qualifica l’informe d’intent d’erosionar el president.
Tempesta de neu de magnitud màxima als Estats Units
Una tempesta de neu de gran magnitud afecta una vintena d’estats nord-americans (en la foto, la ciutat de Washington)
© NOAA / Joe Flood
Entre els dies 21 i 29 de gener una pertorbació que creua la costa est dels Estats Units produeix tempestes de grau 5, el màxim segons l’índex de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica. Afecta una vintena d’estats, entre els quals cal destacar Nova York, i uns 100 milions de persones. Hi ha 55 víctimes mortals i els danys s’estimen en més de mil milions de dòlars. És la pitjor tempesta als EUA des del 2011.
Divendres 22
Dimissió d’un alt càrrec del Governespanyol pel "cas Acuamed"
Federico Ramos de Armas, subsecretari de la Presidència del Govern espanyol, dimiteix del càrrec, acusat d’implicació en pagaments il·legals de l’empresa pública Acuamed a la constructora FCC, consignats en els pressupostos del 2015. Acuamed és l’empresa encarregada de la descontaminació de Flix, i es tem que aquest cas en dilati els treballs.
Albert Ballesta, nou alcalde de Girona
Albert Ballesta pren possessió de l’alcaldia de Girona després d’un accidentat procés. Ballesta succeeix en el càrrec Carles Puigdemont, que el 10 de gener va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Ballesta, número 19 de la llista de CDC i que no havia entrat al consistori en les eleccions del maig del 2015, és elegit per 10 vots a favor, 1 en contra i 14 nuls. En prendre possessió del càrrec utilitza una fórmula equivocada que obliga a repetir el ple d’investidura.
Amazon formalitza el primer pas per a instal·lar un centre al Prat de Llobregat
La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon signa l’opció de compra dels terrenys del polígon del Mas Blau del Prat de Llobregat amb la finalitat de construir un gran centre logístic d’abast europeu. La finca és propietat de l’Incasòl, té una superfície de 15 hectàrees i un cost de 30 milions d’euros.
Dissabte 23
Neix la Institució Francesc de Borja Moll
L’exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs i Ferret, presideix la Institució Francesc de Borja Moll, fundada amb la intenció de salvar els fons de l’editorial, que es trobava en situació concursal des de l’octubre del 2014. En la institució hi participen Toni Mir, expresident de l’Obra Cultural Balear, i el sociolingüista Isidor Marí.
Diumenge 24
Elegit el nou president de Portugal
El conservador Marcelo Rebelo és elegit nou president de Portugal amb el 52% dels vots, cosa que fa innecessària una segona volta. Rebelo, que succeeix en el càrrec Aníbal Cavaco Silva, derrota clarament el candidat socialista António Sampaio i la candidata de l’esquerra marxista Marisa Matias.
Dilluns 25
El president de l’Iran visita Europa
El president iranià, Hassan Rouhani, amb el seu homòleg francès, François Hollande, durant la seva visita a Europa
© Présidence de la République / J. Bonet
Hassan Rouhani comença un visita de cinc dies a Europa, la primera d’un cap d’estat iranià en 16 anys, resultat de l’aixecament de les sancions després del tractat nuclear del 2015. Rouhani visita Itàlia, el Vaticà i França, països on es reuneix amb els caps d’estat respectius, Sergio Mattarella, el papa Francesc i François Hollande. També es troba amb els primers ministres italià, Matteo Renzi, i francès, Manuel Valls. El viatge té sobretot una dimensió econòmica i obre la porta a contractes multimilionaris amb les principals multinacionals franceses i italianes. Durant les visites tenen lloc manifestacions que denuncien la falta de llibertats a l’Iran.
El Parlament de Líbia rebutja el govern d’unitat proposat per l’ONU
Per 89 vots contra 15 el Parlament internacionalment reconegut de Líbia rebutja el govern d’unitat proposat per l’ONU, nomenat el 19 de gener. Des de l’enderrocament del dictador Al-Gaddafi, el país es troba sumit en el caos i en una guerra civil. L’ONU intenta, amb la seva mediació, posar fi a les lluites de faccions i alhora evitar que el gihadisme acabi controlant el país. El 15 de febrer l’ONU presenta una nova proposta de govern d’unitat.
Terratrèmol a la costa andalusa imarroquina
Un terratrèmol de 6,3 graus en l’escala de Richter es fa sentir en nombroses localitats andaluses, entre les quals cal destacar Màlaga i Granada, així com també a Sevilla i Jaén. Una quinzena de persones en resulten ferides lleument, i hi ha també nombroses destrosses, sobretot a Melilla. L’epicentre se situa al mar, a uns 160 km de la costa de Màlaga.
Dimarts 26
Dinamarca aprova confiscar els béns dels refugiats
Per 81 vots contra 27, el Parlament danès aprova confiscar els béns dels immigrants i refugiats per valor superior a les 1.000 corones (1.340 euros). Hi voten a favor tant els socialdemòcrates a l’oposició com l’antiimmigració Partit Popular. El Govern danès respon a les crítiques de les organitzacions humanitàries, i també de les Nacions Unides, que la mesura s’aplica també als aturats que volen beneficiar-se de determinades ajudes socials. El Parlament també aprova allargar d’un a tres anys el període per a sol·licitar l’arribada de familiars i la reducció del període dels permisos de residència temporal i de les condicions per a obtenir el permís permanent. El 2015 Dinamarca va rebre 15.000 refugiats, i espera rebre’n 20.000 més el 2016. A mitjan gener Suïssa aprova una llei semblant.
El capità del Prestige, condemnat a dos anys de presó
El Tribunal Suprem espanyol condemna a dos anys de presó per delicte mediambiental Apóstolos Manguras, capità del vaixell Prestige, que el 2002 va provocar una marea negra de 2.000 km a la costa nord espanyola i oest francesa pel vessament de fuel en un accident. Manguras va trigar tres hores a accedir que remolquessin el vaixell. Aquesta sentència esmena la de l’Audiència de la Corunya, que el va condemnar només a nou mesos de presó per un delicte de desobediència.
Detingut l’expresident del PP de València per presumpta corrupció
Alfonso Rus, expresident provincial del PP i de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva durant 20 anys, és detingut amb 24 persones més, la majoria del PP, en l’anomenada "operació Taula" per presumpta participació en una xarxa de corrupció. Entre els detinguts hi ha María del Carmen García Fuster, persona de confiança de l’exalcaldessa de València Rita Barberà. L’anomenat "cas Imelsa", que va ser el que va provocar les detencions, té l’origen en unes gravacions del 2005 i del 2006, en què Rus comptava bitllets presumptament procedents de comissions il·legals i arran de les quals va ser suspès de militància. El dia 29 el jutge deixa en llibertat provisional Rus amb una fiança de dos milions d’euros i la direcció central del PP dissol el partit de la ciutat de València, al capdavant del qual posa una gestora.
Dimecres 27
Detinguts pel robatori de cable que va causar un caos a Rodalies
Els Mossos d’Esquadra detenen sis persones presumptament vinculades amb el robatori de coure a Mollet del Vallès que va afectar la circulació de trens a les línies R2, R11 i R8 durant més d’un mes i que va produir un caos ferroviari el 15 de desembre de 2015, amb perjudicis a uns 60.000 usuaris i pèrdues milionàries. Als detinguts se’ls imputa una vintena de robatoris i, segons el conseller de l’Interior, Jordi Jané, estaven a punt de cometre un altre robatori a l’Espluga de Francolí.
Dijous 28
Comença el judici a Laurent Gbagbo
L’expresident de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, nega els càrrecs que se li imputen el darrer any del seu mandat (2010) el primer dia del judici al Tribunal Penal Internacional de la Haia, que es preveu que durarà entre tres i quatre anys. Laurent Gbagbo és acusat de crims contra la humanitat en els enfrontaments entre els seus partidaris i els del seu rival en les eleccions, Alassane Ouattara, en els quals van ser assassinades unes 3.000 persones.
Nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Jesús María Barrientos és designat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per 21 vots a 12. Barrientos, de perfil conservador, succeeix l’anterior president, Miguel Ángel Gimeno, que optava a la reelecció, i presidirà el tribunal que ha d’executar les ordres del TC i que ha d’estudiar la querella contra Artur Mas per la consulta del 9-N. Barrientos pren possessió del càrrec el 26 de febrer.
Divendres 29
Detingut el propietari d’una cadena de clíniques dentals
La policia deté Cristóbal López, propietari de les clíniques dentals Funnydent, que sense previ avís havia tancat els centres a Sabadell i Mataró i 7 més a Madrid. Milers de pacients queden amb tractaments inacabats. La cadena els atreia amb descomptes de fins al 50%. Els treballadors també es queixen que eren freqüents els pagaments amb retard. Els afectats s’organitzen per emprendre accions legals contra l’empresa.
Dissabte 30
Protestes multitudinàries a Itàlia contra les unions homosexuals
Entre tres-centes mil i mig milió de persones vingudes de tot Itàlia participen a Roma en l’anomenat "dia de la família", en el qual la presència de clergues catòlics és molt rellevant. La manifestació se centra en el rebuig del projecte de llei del Govern italià per a legalitzar les unions entre persones del mateix sexe. Actualment, Itàlia és l’únic gran estat d’Occident que no reconeix aquesta mena d’unions, i ha estat reiteradament advertida sobre aquesta qüestió pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
Actes contra immigrants a Estocolm
Prop d’un centenar d’emmascarats es concentren al centre d’Estocolm, on reparteixen propaganda contra els immigrants i inciten els passavolants a agredir-los. La policia deté alguns dels emmascarats arran d’uns enfrontaments. Després d’Alemanya, Suècia és la principal destinació dels immigrats i refugiats en l’onada desencadenada pels conflictes a l’Orient Mitjà, tot i que el Govern va anunciar el dia 28 de gener que en deportaria uns 80.000, la petició d’asil dels quals ha estat denegada.
Diumenge 31
L’Assemblea Nacional Catalana presenta el pla d’acció per als propers 18 mesos
Sota el lema "Endavant, República", l’ANC presenta a la Fira de Cornellà de Llobregat les línies mestres dels 18 mesos següents. Amb presència de representants de Junts pel Sí i la CUP, l’organització es proposa, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, que la societat civil recuperi el protagonisme en la nova etapa que s’obre després de la constitució del nou govern, al qual exigeix la ruptura i la construcció de la República de Catalunya i Aran "sense dilacions innecessàries".
Lliurament dels premis Gaudí
Foto dels guardonats en la VIII edició dels premis Gaudí
© Acadèmia del Cinema Català / David Ruano Fotografia
Presentada per l’actriu Rossy de Palma, se celebra a l’Auditori Fòrum de Barcelona la vuitena edició de la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. La pel·lícula més premiada és Truman, que obté els premis a la millor pel·lícula en llengua no catalana, al millor director (Cesc Gay), als millors actors principal (Ricardo Darín) i secundari (Javier Cámara), a la millor actriu secundària (Dolores Fonzi) i al millor guió (Cesc Gay i Tomàs Aragay). Altres premis destacats són el de millor pel·lícula en català (El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez) i el de millor actriu principal (Laia Costa, en el film Victòria). L’actriu Rosa Maria Sardà, absent a l’acte, rep el premi a la trajectòria, que recull el seu fill, Pol Mainat.