Diumenge 1
Atemptat en una discoteca d’Istanbul
El balanç d’un atemptat terrorista a la discoteca Reina d’Istanbul durant la festa de Cap d’Any és de 39 morts. El terrorista entra al local amb un fusell, dispara indiscriminadament contra el públic i, posteriorment, aconsegueix fugir. Poc després, l’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atac com a represàlia per les accions militars de Turquia contra l’organització. El dia 16, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia la captura del principal sospitós, Abdul-Kadir Maixaripov, natural de l’Uzbekistan, que reconeix ser l’autor de l’atemptat. Segons la policia, va ser entrenat a l’Afganistan i al principi del 2016 va entrar il·legalment a Turquia amb la seva família.
Malta pren possessió de la presidència de la UE
Malta pren possessió fins l’1 de juliol de la presidència rotatòria semestral de la Unió Europea, en la qual relleva Eslovàquia.
Dilluns 2
Prop de 60 morts en un motí en una presó del Brasil
El resultat dels enfrontaments al centre penitenciari Anísio Jobim, de Manaus, a l’estat brasiler d’Amazones, és de 56 morts, molts dels quals apareixen decapitats, cremats o mutilats. La massacre té l’origen en l’enfrontament de dues bandes rivals que es disputen la distribució de droga a la presó. Finalment, les forces de l’ordre aconsegueixen controlar el motí. Amb una de les poblacions de reclusos més elevades del món, la xarxa de presons del Brasil ha estat sovint denunciada per les males condicions i la superpoblació, cosa que afavoreix els episodis sagnants, el pitjor dels quals va tenir lloc el 1992 a São Paulo, amb 111 víctimes mortals.
Dimarts 3
El Consell d’Estat culpa el Ministeri de Defensa espanyol de l’accident del Iak-42
El Consell d’Estat dictamina que la responsabilitat de l’accident de l’avió militar espanyol Iak-42, en què van morir 62 militars en estavellar-se a Turquia al maig del 2003, recau en el Ministeri de Defensa i els seus titulars d’aleshores. La sentència arriba al cap d’anys d’intents dels familiars de les víctimes de depurar responsabilitats. L’aleshores ministre de Defensa, Federico Trillo, sempre va assegurar que les condicions de l’aparell eren correctes, cosa que el Consell d’Estat ara desmenteix amb informes en què, abans del vol, ja s’alertava del seu mal estat. Federico Trillo havia de renovar la plaça d’ambaixador a Londres, on va ser destinat pel Govern espanyol el 2012, però finalment el 13 de Gener dimiteix del càrrec, tot i que no admet cap responsabilitat en l’accident.
Dimecres 4
Desacord entre la Generalitat i el Govern espanyol sobre Rodalies
La primera reunió entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, sobre Rodalies acaba en un desacord total: De la Serna es nega a completar el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat, i pel que fa a la petició del conseller d’aplicar les inversions per valor de 4.790 milions d’euros compromeses i no executades, respon que el Govern espanyol té previst activar el tram del Corredor Mediterrani entre Tarragona i Vandellòs a la primavera del 2018. El ministre i el conseller també discrepen sobre els incompliments de l’Estat a la xarxa de Rodalies.
Dijous 5
El Tribunal Constitucional alemany rebutja que Baviera celebri un referèndum per la independència
El Tribunal Constitucional alemany fa públic en un dictamen que el land de Baviera no pot celebrar un referèndum d’independència amb l’argument que la Constitució no preveu la secessió. El dictamen és la resposta a una petició d’un ciutadà alemany del Partit Bavarès, un partit molt minoritari amb uns resultats Generalment inferiors al 2%.
Lladró passa a ser propietat d’un fons d’inversió
Sogidei, matriu de la companyia de porcellanes Lladró, celebra una junta General extraordinària a la seu de Tavernes Blanques (Horta del Nord), en la qual acorda acceptar l’oferta de compra del grup PHI Industrial. Lladró, una de les empreses més destacades de capital autòcton valencià, va ser creada el 1953 pels germans Lladró i va aconseguir una considerable projecció internacional, tot i que els darrers anys ha entrat en un període de pèrdues continuades.
Divendres 6
Moren 5 persones per arma de foc a Florida
Un home armat dispara contra els passatgers que s’esperaven a la cinta de recollida d’equipatge a l’aeroport nord-americà de Fort Lauderdale (Florida). Moren 5 persones, i 8 resulten ferides. L’agressor és reduït per la policia, i posteriorment declara haver actuat per compte de l’autoanomenat Estat Islàmic. Tanmateix, aquest grup no reivindica l’atemptat. Abans d’aquests fets, l’agressor ja havia protagonitzat incidents violents a Alaska, on residia, i també havia dit que sentia veus i que la seva ment estava sent controlada per la CIA.
Premis Nadal i Josep Pla de narrativa
L’acte de lliurament dels premis Josep Pla i Nadal de narrativa, convocats per l’editorial Destino, té lloc a l’hotel Palace de Barcelona. El 49è premi Josep Pla és per a Xavier Theros, autor de La fada negra, un thriller ambientat en la revolta de la Jamància de la Barcelona del 1843. El 73è premi Nadal és per a Care Santos, autora de Media vida, una història d’amistat entre dones.
Dissabte 7
Prop de 50 morts a la frontera de Síria amb Turquia
Almenys 48 persones moren en explotar un camió a la ciutat siriana d’Azaz, a 7 km de la frontera amb Turquia. És el pitjor atemptat des de l’alto el foc mediat per Rússia i Turquia al desembre del 2016. Tot i que l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) i els kurds són exclosos de la treva, ningú reivindica l’atemptat. La ciutat havia estat anteriorment sotmesa a combats de gran intensitat. Sota el control de l’EI des del 2013, en va ser expulsat el 2014 per la milícia rebel, que té el suport de Turquia.
Últimes rebaixes d’hivern a Catalunya
Els establiments comercials de Catalunya inauguren la darrera temporada de rebaixes abans de la liberalització prevista en el projecte de llei aprovat pel Govern de la Generalitat. La nova normativa deixa l’elecció del període de rebaixes en mans dels comerciants i es convertirà en una recomanació en comptes d’una imposició. La nova llei catalana també incideix en l’ampliació dels horaris comercials: augmenta de 72 a 75 les hores d’obertura setmanal, tot i que la normativa estatal les fixa en 90, cosa que pot originar un conflicte amb el Govern espanyol, que exigeix la liberalització dels horaris comercials com una de les condicions que ha de complir la Generalitat si vol accedir al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
Diumenge 8
Onada de fred a l’est d’Europa
Més de 25 persones moren a causa de les baixes temperatures enregistrades des de Rússia fins a Itàlia, els Balcans i Turquia. L’onada de fred siberià arriba als valors més baixos dels darrers cent vint anys en alguns llocs, com a les proximitats de Moscou, on la temperatura se situa entre els 20 i els 30 graus sota zero. A Itàlia les temperatures són entre 3 i 4 graus inferiors a les mitjanes dels darrers anys. En tota l’àrea afectada, i també en zones veïnes, les baixes temperatures causen problemes, sobretot en els transports.
Dilluns 9
Dimissió del vicepresident d’Irlanda del Nord
Martin McGuinness, vicepresident del Govern d’Irlanda del Nord i líder del partit Sinn Féin, anuncia la seva dimissió. McGuinness justifica la decisió per un presumpte cas de corrupció de desviació de fons per a projectes d’energies renovables davant del qual, segons ell, la primera ministra, Arlene Foster, ha eludit responsabilitats. El fins ara vicepresident del Govern també renuncia al seu càrrec al capdavant del Sinn Féin i anuncia que, per motius de salut, no es presentarà a les eleccions anticipades del 2 de març. McGuinness mor el 21 de març.
Dimarts 10
Un jutge d’Alacant rebutja un document de la Generalitat de Catalunya per estar escrit en català
Un jutge d’un jutjat contenciós administratiu d’Alacant exigeix a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un text escrit en català. El jutge considera el text una "imposició" i un "atac directe", perquè segons ell valencià i català "no són coincidents".
Primera sentència de dació en pagament
Un jutjat de primera instància de Barcelona emet la primera sentència favorable a la dació en pagament, ja que considera abusiva la clàusula que obliga el client a pagar la part del deute que no cobreix el valor de la casa. La sentència respon a una demanda contra Bankia i segons els advocats reconeix de facto que l’entrega de l’habitatge ha de ser suficient per a satisfer el deute amb el banc. No és clar que creï jurisprudència, perquè l’entitat té previst recórrer-hi en contra. El 2012 hi va haver un cas semblant a Girona, quan una entitat bancària va adquirir un pis en subhasta per la meitat del valor taxat i va continuar cobrant el deute restant als antics propietaris.
Dimecres 11
Pena de mort per un crim racista als Estats Units
Un tribunal dels Estats Units condemna a la pena de mort un home de 22 anys per l’assassinat de 9 persones. Els fets van passar el 17 de juny de 2015 en una església de Charleston (Carolina del Sud) freqüentada per afroamericans. El condemnat hi va irrompre i va disparar contra les persones que ocupaven el local. Durant el judici, va declarar que no se’n penedia, que havia actuat amb plena consciència i que ho tornaria a fer.
Arxivada la causa contra l’expresident de Societat Civil Catalana
Un jutjat de Manresa arxiva la causa oberta contra l’expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch, ja que considera que el cas ha prescrit. La querella la va presentar el 2016 l’associació jurídica Drets contra Bosch per "amenaçar i injuriar", des d’un perfil fals de Facebook, partidaris de la independència com Artur Mas o David Fernández, entre d’altres.
Dijous 12
Presentació de l’Any Bertrana
El conseller de Cultura, Santi Vila, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el comissari de l’Any Bertrana, Oriol Ponsatí-Murla
© Generalitat de Catalunya
Es presenta a Girona l’Any Bertrana, que homenatja els escriptors Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana, la seva filla, dels quals se celebren el 150è i 125è aniversari del naixement, respectivament. L’Any Bertrana és promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En l’acte d’obertura també hi participen Santi Vila, conseller de Cultura, i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, ciutat on l’escriptor va viure. L’Any Bertrana constarà de diverses activitats que donaran a conèixer l’obra dels escriptors, entre les quals és prevista l’estrena del film Josafat, dirigit per Xavier Puebla, basat en la novel·la més coneguda de Prudenci Bertrana.
Divendres 13
Fi de la política de visats per als cubans als Estats Units
A una setmana d’acabar el mandat, el president dels Estats Units, Barack Obama, posa fi al tracte diferenciat dels immigrants cubans. L’anomenada política de peus secs / peus mullats donava el visat de residència a qualsevol cubà identificat dins dels Estats Units. En canvi, eren retornats a l’illa els cubans interceptats al mar. A partir d’ara, els cubans seran tractats de la mateixa manera que la resta dels immigrants. El president justifica el canvi per la normalització de relacions entre ambdós estats l’any anterior.
Dissabte 14
El Govern dels Estats Units multa Moody’s
El Departament de Justícia dels Estats Units imposa una multa de 864 milions de dòlars a l’agència de qualificació Moody’s per haver inflat les hipoteques d’alt risc. La sanció ve precedida per multes a altres agències de qualificació, com els 1.325 milions imposats el 2015 a Standard and Poor’s o els 5.100 milions, a Goldman Sachs.
Desplegament de tropes de l’OTAN a Polònia
La primera ministra polonesa, Beata Szydło, presideix la cerimònia de benvinguda a 4.000 soldats nord-americans que reforcen els efectius de l’OTAN a la frontera amb Rússia. En el seu discurs, l’ambaixador dels Estats Units posa èmfasi en el compromís nord-americà a l’OTAN contra l’amenaça russa a fi d’esvair els dubtes que han Generat declaracions del president electe Donald Trump amb relació a l’Aliança Atlàntica. Rússia, d’altra banda, considera el desplegament un acte hostil i que posa en perill la seva seguretat.
Felip VI visita l’Aràbia Saudita
El rei d’Espanya, Felip VI, inicia un viatge a l’Aràbia Saudita per a acompanyar els negociadors de la venda de cinc corbetes espanyoles al regne i assistir als treballs de construcció de l’AVE entre Medina i la Meca. El viatge desperta polèmica per les violacions dels drets humans al regne saudita.
Diumenge 15
Cimera sobre el conflicte entre Israel i Palestina a París
Se celebra a París una cimera internacional d’un dia sobre el conflicte israelianopalestí. Hi participen representants de setanta estats, entre els quals, els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, però no hi són presents les dues parts en conflicte. La reunió arriba en un moment de forta tensió, l’endemà que les Nacions Unides condemnin els assentaments israelians als territoris ocupats i poc abans que el president electe, Donald Trump, insinuï que pot abandonar la solució de dos estats, afavorida per la majoria de la comunitat internacional i, fins ara, per l’Administració nord-americana, i anunciï plans per a desplaçar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem, cosa que és considerada una provocació als palestins i al món musulmà en General. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, menysté la cimera dient que està manipulada, i els palestins, en canvi, la veuen amb bons ulls.
Dilluns 16
La portaveu del Govern català renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya
Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya que ocupava des de l’inici de la XI legislatura, a l’octubre del 2015. El motiu de la renúncia és que Munté ha estat escollida vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), el règim d’incompatibilitats del qual prohibeix ocupar un càrrec en el partit i un escó a la cambra. L’endemà és substituïda per Àngels Ponsa.
Presó per als directius de Novacaixagalicia
L’Audiència Nacional ordena l’ingrés a presó de quatre directius i un assessor jurídic de Novacaixagalicia (NCG) per haver-se adjudicat jubilacions milionàries. La condemna, de dos anys a presó, va ser dictada el 2015. És la primera condemna a presó ordenada per l’Audiència Nacional en un cas relacionat amb una entitat bancària.
Dimarts 17
Elecció del nou president del Parlament Europeu
L’italià Antonio Tajani, del partit Força Itàlia, de Silvio Berlusconi, enquadrat dins del Partit Popular Europeu, és elegit president del Parlament Europeu per 351 vots a favor i 282 en contra. Tajani succeeix en el càrrec el socialista alemany Martin Schulz.
Dimecres 18
Terratrèmols i allaus a Itàlia
Una allau provocada per un terratrèmol causa la mort de 29 persones a l’hotel Rigopiano del Gran Sasso, als Abruços. La forta baixada de les temperatures i unes nevades molt intenses que cauen ininterrompudament al llarg de 36 hores en alguns llocs, combinades amb terratrèmols d’intensitat de 5,4 graus en l’escala de Richter a les regions del centre d’Itàlia dels Abruços, el Laci i les Marques, són les causants de la catàstrofe. És la mateixa zona que va ser devastada a l’agost del 2016, en què els sismes van provocar uns 300 morts.
Dijous 19
Nova plataforma contra el referèndum d’independència de Catalunya
Diverses entitats, entre les quals hi ha Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya i Convivència Cívica Catalana, creen Concòrdia Cívica, una organització per a impedir la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya. Segons els seus integrants, la consulta vinculant que preveu el Govern català està fora de la llei. La presentació de la nova entitat es fa a l’Hospitalet de Llobregat i hi assisteixen el coordinador General del PP de Catalunya, Xavier Garcia Albiol; el president de C’s, Albert Rivera, i la seva portaveu al Parlament, Inés Arrimadas, a més de militants del PSC a títol individual.
Conveni contra la pobresa energètica
Generalitat, diputacions i ajuntaments de Catalunya signen un conveni per a exigir que les companyies es facin corresponsables almenys en un 50% de les despeses de gas i electricitat de les famílies vulnerables. El dia 31, Gas Natural anuncia que destina 4,5 milions d’euros a un pla per a la pobresa energètica, però que no té decidit si assumirà impagats.
Divendres 20
Donald Trump pren possessió de la presidència dels Estats Units
Donald Trump, el candidat republicà guanyador de les eleccions presidencials nord-americanes, pren possessió del càrrec de president dels Estats Units
© U.S. Air Force / Marianique Santos
Donald Trump, el candidat republicà vencedor de les eleccions presidencials als Estats Units el 8 de novembre de 2016, pren possessió del càrrec de 45è president en successió del demòcrata Barack Obama. L’arribada de Trump a la Casa Blanca és contestada a Washington amb l’anomenada Marxa de les Dones, que reuneix unes 500.000 persones, i també tenen lloc mobilitzacions en altres capitals del món, especialment a Londres. A Barcelona, entre 700 i 1.000 persones protesten contra Trump a la Via Laietana. El mateix dia també prenen possessió del càrrec el vicepresident, Mike Pence, i el secretari de Defensa, James Mattis. Després de superar la votació del Senat ho fan el secretari d’Estat, Rex Tillerson (1 de febrer); el del Tresor, Steven Mnuchin (13 de febrer), i la resta dels membres del Govern.
Extradició d’un destacat narcotraficant als Estats Units
El Govern mexicà lliura a les autoritats dels Estats Units el líder del càrtel de Sinaloa, Joaquín el Chapo Guzmán. Poc abans, el tribunal penal de Ciutat de Mèxic havia desestimat el recurs d’empara presentat per Guzmán perquè s’evités el trasllat als Estats Units. El Chapo, que va ser detingut al Gener del 2016, va ser empresonat per primer cop el 1993 i ja s’havia escapat dos cops de dues presons de màxima seguretat mexicanes: la primera, el 2001 (recapturat el 2014), i la segona, el 2015. Guzmán haurà d’afrontar càrrecs criminals de tribunals de Texas i Califòrnia.
Dissabte 21
La ultradreta europea se cita a Coblença
Els líders del grup parlamentari euroescèptic i nacionalista Europa de les Nacions i les Llibertats es troben per primer cop fora del Parlament Europeu a la ciutat alemanya de Coblença. Hi assisteixen, entre d’altres, Frauke Petry, d’Alternativa per Alemanya; Marine Le Pen, del Front Nacional francès; el neerlandès Geert Wilders, del Partit de les Llibertats, i Matteo Salvini, de la Lliga Nord italiana. Fora del recinte es duu a terme una manifestació de protesta, i a periodistes d’alguns mitjans els és negada l’entrada.
Un caçador mata dos agents rurals al Segrià
Dos agents rurals moren a Aspa (Segrià) després que un caçador els dispari. Una estona després, ho comunica als Mossos d’Esquadra. El conseller d’Interior, Jordi Jané, qualifica els fets d’acció criminal i doble homicidi. Investigacions posteriors revelen que l’autor de les morts tenia la llicència caducada i que l’arma li havia deixat un amic, al qual s’obre un expedient per negligència. L’autor dels fets declara davant del jutge que no sap per què ho va fer.
Diumenge 22
Tempestes a Catalunya i les Balears
Els dies 21 i 22 de Gener, fortes tempestes castiguen el litoral català i també les Balears. El temporal marítim, un dels més intensos a Catalunya dels últims deu anys, provoca onades de fins a 10 m d’alçària. L’Ajuntament de Barcelona i altres municipis de la costa prohibeixen l’accés a les platges i als espigons per a evitar accidents. A les Balears, els ports de Maó i Ciutadella no reobren fins al matí del dia 22, després d’estar gai-rebé 24 hores tancats pel temporal.
Dilluns 23
Primeres converses de pau en el conflicte de Síria
Comencen a Astana, Kazakhstan, les negociacions de pau després de la batalla d’Alep (desembre del 2016). Les negociacions estan protagonitzades pel Govern sirià i els rebels. Ambdues parts tenen el suport, respectivament, de Rússia i Turquia, estats que han impulsat les negociacions. Tanmateix, des de l’inici, el Govern sirià i els rebels entren en una espiral de retrets i no arriben a cap acord, situació que es repeteix en la segona ronda (16 de febrer). El 23 de febrer, comencen negociacions de pau a Ginebra supervisades per l’ONU, que es desenvolupen de manera paral·lela i amb un bloqueig similar. Mentrestant, el fràgil alto el foc és observat només a mitges.
El president Trump impulsa la retirada dels Estats Units del Partenariat Transpacífic
El president Donald Trump signa l’ordre l’executiva perquè els Estats Units abandonin el Partenariat Transpacífic (TPP), tal com va prometre durant la campanya electoral, amb l’objectiu, segons ell, de protegir els llocs de treball dels ciutadans nord-americans. El TPP, una de les iniciatives principals del president Obama, comprenia dotze estats en l’acord de lliure comerç més ampli aconseguit mai fins aleshores. Va ser signat a l’octubre del 2015, i estava pendent de ser ratificat pel Congrés dels Estats Units.
Es presenta el Pacte Nacional pel Referèndum
El comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum presenta el seu manifest, en el qual sosté que la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya acordat amb l’Estat és legal dins del marc jurídic espanyol, i insta ambdues parts a arribar a aquest acord i celebrar-lo, amb un resultat vinculant i efectiu. El manifest obvia la via del referèndum unilateral per tal de reunir suports a Catalunya, l’Estat i la comunitat internacional. D’aquesta manera, obté el suport de Catalunya Sí que es Pot, que només preveu el referèndum en el marc d’un acord amb l’Estat. Entre els primers que signen el manifest hi ha, a més del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i representants de JxSí i la CUP, el líder de Podem, Pablo Iglesias, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El 3 de març signa, també, el vicepresident de la Comissió Europea, Dimitris Papadimulis. El comitè executiu del pacte té com a portaveu Joan Ignasi Elena, i va sorgir de la reunió del 23 de desembre de 2016 entre els partidaris del dret a decidir.
Dimarts 24
El Govern de Catalunya presenta el referèndum al Parlament Europeu
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el responsable d’Exteriors, Raül Romeva, i el vicepresident, Oriol Junqueras, presenten la proposta de referèndum en una conferència al Parlament Europeu
© Premsa Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el responsable d’Exteriors, Raül Romeva, presenten en una conferència a l’Eurocambra la proposta de referèndum. La sala, amb capacitat per a 350 persones, s’omple. Entre els assistents hi ha una quarantena d’eurodiputats. L’acte ha estat precedit per un intent de boicot protagonitzat per l’eurodiputat del Partit Popular espanyol Esteban González Pons, que demanava per carta als eurodiputats que no hi assistissin, i ha coincidit amb una reunió convocada a darrera hora pel president del Parlament Europeu, el conservador Antonio Tajani. En la conferència, en català, castellà, anglès i francès, els representants catalans justifiquen la celebració del referèndum, pactat o no, pel bloqueig del Govern espanyol contra la demanda molt majoritària a Catalunya de fer-lo i denuncien la utilització dels tribunals contra l’independentisme.
Dimecres 25
El president Trump ordena la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic
El president nord-americà, Donald Trump, signa una ordre executiva per a la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic que impedeixi l’entrada d’immigrants il·legals als Estats Units, una promesa que va fer durant la campanya electoral. L’ordre executiva és un procediment que permet al president evitar l’aprovació de la proposta al Congrés. Tanmateix, la cambra haurà d’aprovar els fons destinats per a aquesta obra, que Genera una gran polèmica i tensions amb Mèxic, ja que el president diu, també, que aquest país haurà de pagar-la.
L’Ajuntament de Barcelona aprova els pressupostos
L’Ajuntament de Barcelona aprova el pressupost per al 2017, després de finalitzar el termini previst en la qüestió de confiança plantejada per l’alcaldessa, Ada Colau, sense que l’oposició hi hagi plantejat una alternativa. El 15 de novembre de 2016 l’oposició (CiU, ERC, PPC, C’s i la CUP) va rebutjar els pressupostos, i com a resposta al bloqueig l’alcaldessa va anunciar la qüestió de confiança, que ha superat.
Dijous 26
Destitució de la presidenta del Parlament balear
Baltasar Picor nell, president del Parlament de les Illes Balears en substitució de Xelo Huertas
© Parlament de les Illes Balears
Xelo Huertas, elegida presidenta del Parlament de les Illes Balears el 18 de juny de 2015, és destituïda del càrrec per unanimitat de tots els partits de la mesa del Parlament a causa d’un afer de tràfic d’influències. Huertas va ser expulsada del seu partit, Podem, al desembre del 2016. La substitueix en el càrrec el 4 de febrer de 2017 Baltasar Picornell, del mateix partit.
Divendres 27
El president Trump signa l’ordre executiva que impedeix l’entrada de refugiats i musulmans als Estats Units
El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que suspèn temporalment l’acollida de nous refugiats i denega l’entrada a ciutadans de set estats musulmans (Iran, Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen) i a tots els refugiats. En principi, la mesura afecta també els residents als Estats Units d’aquests països proveïts de visat, però dos dies més tard el Govern anuncia que s’estudiarà cas per cas. El Govern no aclareix per què són aquests estats musulmans, i no d’altres (com l’Aràbia Saudita), els afectats. El dia 29, un jutge anul·la la deportació d’immigrats amb visat i de refugiats retinguts als aeroports. El dia 31, el president Trump destitueix la fiscal General perquè qüestiona la legalitat de l’ordre executiva i perquè va donar instruccions als advocats del Departament de Justícia de no aplicar-la. Tanmateix, l’ordre executiva resta suspesa. El 6 de març, Trump signa una nova ordre, que elimina algunes de les mesures més dures de l’anterior. Entre d’altres, l’Iraq és retirat de la llista, s’elimina la menció expressa als musulmans i no s’aplica als refugiats d’aquests països proveïts de visat. L’ordre entra en vigor el 30 de juny.
El senador Santi Vidal renuncia a l’escó
Esquerra Republicana de Catalunya anuncia la renúncia a l’escó al Senat de Santi Vidal, el jutge suspès al febrer del 2015 pel Consell General del Poder Judicial i elegit senador per aquest partit en les eleccions del 6 de juny de 2016. El motiu són les afirmacions de Vidal en una conferència segons les quals el Govern de la Generalitat havia obtingut de manera il·legal les dades fiscals dels catalans, cosa que el Govern nega. Després de la dimissió, Vidal es retracta de les seves paraules. El 7 de febrer, el substitueix al Senat Robert Masih, d’origen indi, que en l’acte de possessió promet acatar la Constitució "fins a la constitució de la República catalana i per imperatiu legal".
El Govern valencià aprova el decret de plurilingüisme
El ple del Consell aprova el decret de plurilingüisme educatiu, amb l’objectiu que al final de la formació escolar obligatòria tots els alumnes valencians tinguin un coneixement real de les dues llengües oficials, valencià i castellà i, almenys, d’una d’estrangera. La vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Mònica Oltra, contraposa la nova normativa a les anteriors, en què s’equiparava valencià i castellà a partir de la falsa premissa de normalització del valencià. El decret es començarà a aplicar el curs 2017-18.
Dissabte 28
Súmate elegeix nova presidenta
Montse Sánchez és elegida presidenta de Súmate, l’organització de castellanoparlants favorables a la independència de Catalunya. Sánchez substitueix Chema Clavero, que va deixar el càrrec al desembre per motius de salut.
Tractorada a Barcelona
Uns 500 tractors ocupen l’avinguda Maria Cristina de Barcelona en la marxa pagesa convocada per la Unió de Pagesos. La mobilització, que entra a la ciutat des de Molins de Rei, Badalona i Santa Perpètua de Mogoda, té com a objectiu posar de manifest el malestar dels agricultors per dificultats com les retallades en ajudes o els preus que paguen pels seus productes els distribuïdors, especialment les grans superfícies, que controlen prop del 80% del mercat.
Troballa arqueològica a les Balears
Es presenta a Palma el descobriment d’un vaixell romà enfonsat en aigües de Cabrera. Les restes van ser localitzades accidentalment al principi de l’any 2016 i a l’octubre se’n va fer el primer reconeixement subaquàtic. Les restes corresponen a una nau dels segles III o IV que transportava unes 2.000 àmfores. Es tracta d’un dels testimonis arqueològics submarins més ben conservats de la Mediterrània occidental. El Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca anuncia mesures per a protegir el jaciment de l’espoliació.
Diumenge 29
Atemptat contra una mesquita al Quebec
Moren 6 persones al Centre Cultural Islàmic de la ciutat canadenca del Quebec quan un franctirador dispara contra musulmans mentre es feia una pregària, i 19 persones més resulten ferides. El terrorista, que sembla actuar per compte propi, és un estudiant francocanadenc de ciències polítiques de la Universitat Laval. El Quebec, com la resta de províncies canadenques, ha acollit milers de musulmans refugiats.
El Partit Socialista francès escull candidat presidencial
L’exministre d’Educació francès Benoît Hamon derrota per un ampli marge (58% contra 41%) l’ex-primer ministre Manuel Valls en la segona volta de les eleccions primàries a la candidatura per a les eleccions presidencials franceses del mes d’abril. Es converteix d’aquesta manera en candidat oficial del Partit Socialista. Tanmateix, l’exministre d’Economia del Govern socialista Emmanuel Macron (que va dimitir a l’abril del 2016) es presenta també a les presidencials. El 20 de març Valls expressa el seu suport a Macron.
Gala dels premis Gaudí
Se celebra la gala dels IX premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. En aquesta edició l’actor Bruno Oro fa de mestre de cerimònies. La pel·lícula triomfadora és Un monstre em ve a veure, que s’emporta vuit premis, entre els quals hi ha els de millor pel·lícula no catalana i millor director, a José Antonio Bayona. La propera pell és guardonada en qualitat de millor pel·lícula catalana, millor guió (Isaki Lacuesta, el director, i Isa Campos) i millor actriu (Emma Suárez). El Gaudí a l’actor protagonista és per a Eduard Fernández, per El hombre de las mil caras, mentre que el Gaudí als millors actor i actriu secundaris són per a Karra Elejalde i Alexandra Jiménez, respectivament, per 100 metros. El premi Gaudí d’honor és per a Josep Maria Pou. D’altra banda, la presidenta de l’acadèmia, Isona Passola, en el seu parlament insta a impulsar la presència del català en les produccions fetes a Catalunya.
Dilluns 30
El Marroc, readmès a la Unió Africana
Reunits a Addis Abeba (Etiòpia), els caps d’estats de la Unió Africana (UA) aproven per una majoria de dos terços readmetre el Marroc a la Unió Africana. El rei Hassan II va abandonar el 1984 l’OUA (llavors Organització de la Unitat Africana) en protesta pel reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que n’és membre de ple dret. Tanmateix, el rei Muhàmmad VI adverteix que no renuncia a annexar el Sàhara Occidental al Marroc i a expulsar el Govern de la RASD de la UA.
L’ONU expressa preocupació per l’"operació Catalunya"
El relator especial de Drets Humans de l’ONU, Alfred-Maurice de Zayas, envia una carta a l’ambaixada espanyola a Ginebra en la qual posa en qüestió l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme català. En la carta, que difon el Cercle Català de Negocis, De Zayas recorda la importància de permetre la lliure determinació dels pobles per a evitar conflictes. Expressa, també, preocupació per la campanya difamatòria denominada "operació Catalunya", contra dirigents polítics catalans amb l’objectiu de frenar el procés independentista català.
Dimarts 31
Desconvocada la vaga de mestres de Catalunya
Els sindicats d’ensenyament de Catalunya signen amb el Departament d’Ensenyament un acord per a augmentar el cos docent en 5.500 persones el curs vinent. L’acord permet desconvocar oficialment la vaga que els representants sindicals havien convocat per al 9 de febrer per reclamar el retorn a les condicions laborals d’abans de les retallades per la crisi. El pressupost presentat inicialment pel Govern ja preveia uns 2.000 professors més, però una aportació extra de 140 milions d’euros permet augmentar la quantitat en 3.500.