Davant dels esdeveniments d’Ucraïna, Geòrgia va accelerar el seu compromís amb Occident. Al mes de juny va signar l’acord d’associació i cooperació amb la UE, el mateix que va dur als aldarulls inicials a Kíev, i durant l’any el Govern d’Ivanixvili va reiterar l’interès del país per a integrar-se a l’OTAN. Geòrgia veu en l’actitud russa una repetició dels fets que van menar a la pèrdua de control georgià sobre les regions d’Abkhàzia i Ossètia Meridional, les quals van viure sengles processos electorals, en què van sortir vencedors els candidats afavorits per Moscou.
D’altra banda, van continuar els judicis contra l’expresident Saakaixvili i diversos membres del seu govern, acusats de corrupció, en un fet que s’interpreta com la voluntat de l’actual Govern d’oferir garanties de transparència a la societat i a la comunitat internacional. Els intents anunciats per Tbilisi d’acostar posicions amb Rússia, però, van quedar pràcticament anul·lats per les tensions internacionals sobre el Kremlin; la reintegració de les regions controlades per Moscou, igualment, es veu ara per ara llunyana. L’economia georgiana va continuar recuperant-se, amb un ritme calculat per als propers anys superior al 5%.