David Cameron, en els pocs mesos que ocupava el càrrec de primer ministre, va acomiadar mig milió de treballadors públics, va triplicar les taxes universitàries i va aplicar les retallades socials més grans des del Govern de Margaret Thatcher, sense que la seva popularitat es ressentís en les enquestes. I el principal responsable d’aquest èxit va ser el seu cap de comunicació, Andy Coulson, antic director del diari sensacionalista i conservador News of the World (NWO), expert en el laberint del poder mediàtic. Tanmateix, els primers mesos del 2011 es va destapar el que potser ha estat un dels majors escàndols polítics de la història britànica: la revelació de les més que estretes vinculacions entre el poder polític i l’imperi mediàtic del llegendari magnat de les comunicacions Rupert Murdoch, que tot just al començament d’any es disposava a adquirir la totalitat de la plataforma que agrupa els seus negocis al Regne Unit. Uns quants anys de sistemàtiques escoltes telefòniques a celebritats, periodistes, polítics i, fins i tot, comandaments policials havien generat en les mans de Murdoch el poder de posar i deposar càrrecs públics com un veritable poder a l’ombra. L’escàndol va fer que Coulson i diversos comandaments de Scotland Yard dimitissin i que, a més, es processessin desenes de persones, entre elles destacat periodistes i el mateix Coulson, que es tanqués el diari News of the world o que se suïcidés Sean Hoare, periodista del diari que va denunciar públicament les escoltes i els suborns a policies al cap de pocs dies d’haver revelat que tota la cúpula del diari coneixia el sistema d’escoltes, la qual cosa implicava directament Murdoch i, fins i tot, David Cameron.
L’any 2011 també va suposar grans renúncies en la política governamental, esperonades per la mobilització social i les revoltes urbanes. Així, per exemple, el 26 de març centenars de milers de persones van sortir al carrer per protestar contra el pla d’austeritat del Govern; el 30 de març i el 31 de novembre es van convocar vagues massives del sector públic; a l’octubre, milers de persones van participar en actes de desobediència civil per protestar contra la reforma del sistema de salut, i al mes d’agost, arran de l’assassinat d’un jove a mans de la policia, importants ciutats del país van ser assolades per disturbis massius que van provocar 2.800 detinguts i cinc morts. La resposta social i la mateixa ineficàcia de les mesures –les matriculacions universitàries van caure un 12%– van portar el Govern a suspendre la reforma judicial, a renunciar a la retallada dels ajuts als habitatges i a privatitzar els boscos i, finalment, al novembre, a revisar els plans d’ajustament del sector públic.
Els liberaldemòcrates, socis de govern dels conservadors, tampoc van tenir un any favorable perquè la seva iniciativa principal, la reforma del sistema electoral, va ser majoritàriament rebutjada en el referèndum convocat el 6 de maig, el segon d’àmbit nacional de la història del país. El mateix dia es van celebrar també les eleccions autonòmiques a Escòcia, en les quals els independentistes del Partit Nacionalista Escocès van obtenir una històrica majoria absoluta, mentre s’ensorraven conservadors, laboristes i liberaldemòcrates, fet que apropava una convocatòria d’un referèndum per a la independència, inclòs en el programa electoral dels nacionalistes.
Finalment, els pèssims resultats econòmics a final d’any van indicar que el PIB no creixeria més d’un 0,8%, fet que no tan sols obligava el Govern a prolongar durant tres anys les mesures d’ajustament, sinó que feia augmentar exponencialment el deute públic, exposant el país als perfils de la crisi europea. Tanmateix, l’ambigüitat britànica envers la Unió Europea el va portar a rebutjar les mesures de reforma dels tractats constitutius acordades en la cimera de Brussel·les del principi de desembre.
Al maig el príncep Guillem va contreure matrimoni amb Kate Middleton.
Irlanda del Nord
El 2 d’abril una bomba adhesiva va assassinar un jove policia irlandès recentment incorporat a la nova policia d’Irlanda del Nord. L’atemptat, atribuït a grups dissidents de l’IRA, va posar sobre la taula l’oposició de les organitzacions republicanes dissidents del procés de pau al cos de la policia provincial al qual dona suport el Sinn Féin. El malestar, però, entre sectors de l’unionisme i republicans dissidents es va fer sentir en altres àmbits. Iniciats pels protestants a mitjan juny, van esclatar greus disturbis entre republicans i unionistes a l’enclavament republicà de Short Strand. De la mateixa manera, el 12 de juliol i amb ocasió de les tradicionals marxes orangistes en les quals els radicals unionistes desfilen pels barris republicans per celebrar la victòria britànica del 1690, van tornar a haver-hi disturbis durant uns quants dies entre la policia i els joves republicans.