En clau electoral, en les eleccions del 8 de maig el partit del primer ministre, David Cameron, va guanyar amb majoria absoluta contra tot pronòstic. Els comicis van estar marcats per la millora econòmica del país i, sobretot, pel referèndum que el candidat conservador va prometre a l'electorat sobre la permanència o no a la UE per a l'any 2017. Així, els conservadors van obtenir el 36,9% de vots i 331 escons, 5 escons més de la majoria absoluta. Els mals resultats dels laboristes, els liberaldemòcrates i els antieuropeistes van fer dimitir els tres líders. D'una banda, els laboristes d'Ed Miliband van obtenir 232 escons, molt per sota dels resultats que els auguraven les enquestes. De l'altra, el desgast de les mesures del Govern, del qual el líder dels liberaldemòcrates, Nick Clegg, era viceprimer ministre des del 2010, no van ajudar als resultats del partit, el qual va aconseguir 8 escons, 49 menys dels que van obtenir l'any 2010. Finalment, Nigel Farage, el líder del partit antieuropeu, va tenir una derrota considerable respecte de les eleccions europees i va aconseguir tan sols 2 escons.
Amb el rerefons del referèndum escocès de l'any anterior, el Partit Nacional Escocès (SNP) va obtenir uns resultats excel·lents (56 escons dels 59 que hi podien obtenir), que van donar legitimitat als nacionalistes escocesos per a demanar unes millors condicions en les relacions entre Escòcia i la Gran Bretanya. L'oferta de David Cameron d'uns pressupostos amb rebaixes fiscals a la classe mitjana i baixa, ajudes als joves a l'hora d'accedir al seu primer habitatge, i també als jubilats, i més competències en matèria impositiva per a les ciutats malmeses i en decadència van ser considerades insuficients pels escocesos.
Després de la derrota a les eleccions, de manera inesperada el Partit Laborista va nomenar líder Jeremy Corbyn, polític d'esquerres radical que també haurà de fer front a l'oposició dels líders històrics del seu partit.
Pel que fa a les relacions internacionals, dins el marc d'estrènyer els llaços comercials i acordar diferents inversions bilaterals, el president xinès, Xi Jinping, va visitar el país britànic deu anys després de la darrera vegada que ho havia fet un president del gegant asiàtic. Pel que fa a la crisi dels refugiats de Síria, el primer ministre britànic va anunciar la voluntat d'acollir milers de refugiats dels camps turcs i jordans. En relació amb aquest conflicte, la Gran Bretanya va formar part de la coa-lició internacional contra l'Estat Islàmic i va bombardejar diverses localitats de Síria.
Quant a l'economia, el PIB britànic es va mantenir en el 2,6% de creixement, un parell de dècimes menys respecte de l'any anterior i amb unes expectatives de creixement semblants per a l'any 2016, mentre que l'ocupació va millorar respecte de l'any 2014, i la taxa d'atur es va situar en el 5,6%.
Irlanda del Nord
Al final de maig, el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, es va trobar per primera vegada amb un membre de la casa reial britànica, en concret amb Carles d'Anglaterra, a la Universitat d'An-Gaillimh, una trobada per a promoure la reconciliació, segons el partit nord-irlandès.
La política interna del país va estar marcada per la dimissió del primer ministre i líder del majoritari Partit Democràtic Unionista (DUP), Peter Robinson, al mes de desembre. El motiu va ser l'estancament i les diferències entre els partits que formaven el Govern sobre els acords als quals s'havien arribat amb els governs britànic i irlandès per a estabilitzar l'executiu nord-irlandès i tallar l'amenaça dels paramilitars de l'IRA, que a mitjan agost van assassinar a Belfast un exmembre de l'Exèrcit Republicà, setmanes després que un exmembre de l'IRA també fos assassinat.
Legislativament, l'Alt Tribunal de Belfast es va pronunciar en contra de la restrictiva llei d'avortament perquè es va considerar incompatible amb els drets humans de les dones i els adolescents. Aquest posicionament del tribunal nord-irlandès va provocar tensions polítiques, atesa la cultura conservadora arrelada socialment i que transcendeix a la tradicional rivalitat entre les comunitats protestants i catòliques.