Theresa May en la seva primera entrada com a primera ministra de la Gran Bretanya al número 10 de Downing Street
© Number 10
El Regne Unit es va convertir en epicentre dels focus d’atenció d’arreu del món amb el referèndum convocat pel primer ministre, David Cameron, sobre la permanència de la Gran Bretanya a la UE. Malgrat els darrers intents de Cameron en campanya a favor de la permanència, el resultat del referèndum del 23 de juny va ser del 51,9% dels vots a favor del Brexit. La principal raó per a abandonar la Unió Europea va ser la desconfiança en els reglaments europeus, que comprometen, a parer de molts britànics, la sobirania de la Gran Bretanya. A més, l’escalada del partit xenòfob antieuropeu UKIP, conjugada amb la campanya d’alguns tories i el desencant en les files laboristes, en crisi, van facilitar la crítica de l’impacte de les polítiques migratòries europees i l’exposició del país al terrorisme. Finalment, també hi va influir la contribució anual del país als pressupostos de la UE, que s’entén més com una imposició que no pas com una necessitat, en un any que l’atur es va situar en el 4,9% i el deute públic va ser del 82,9% del PIB anual.
Abans del Brexit, l’economia del Regne Unit el 2016 havia començat a sortir d’un llarg període d’estancament econòmic després de la recessió del 2008 al 2012, amb senyals positius de creixement, baixa inflació i un lleuger descens de la desocupació. L’endemà del referèndum vinculant, la lliura va caure un 8% respecte a l’euro, fet que va anunciar un cicle de volatilitat a llarg termini sobre la inversió i el consum privat fruit de la depreciació de la lliura esterlina. Al juliol, els indicadors de confiança de consumidors i empreses ja van assenyalar que la incertesa retallaria el creixement previst del PIB per al 2016 –de l’1,9% previst es va passar a l’1,3% estimat a final d’any.
Els desafiaments del Brexit per al nou Govern, encapçalat per Theresa May, un cop l’anterior primer ministre va dimitir pels resultats obtinguts al referèndum, van ser l’alt dèficit de la balança comercial i el compte corrent del país, la disminució de la renda per capita a llarg termini i la disminució de la productivitat. També es van veure afectats els mercats de renda variable. El sector financer va ser el més castigat, si bé els sectors de l’automoció, la construcció i el comerç minorista també van patir pèrdues considerables.
Amb el Regne Unit amb un peu fora de la Unió Europea, Londres, amb el 78% del comerç de divises d’Europa el 2016, podria perdre el seu estatus de principal centre financer d’Europa. De tota manera, la bona salut del sector bancari, amb unes condicions financeres acomodatives i unes polítiques econòmiques de suport a la consolidació fiscal del país, va permetre assegurar al Banc d’Anglaterra que es trobava en disposició d’injectar fins a 250.000 milions de lliures esterlines de liquiditat, quan fos necessari, per a protegir el sistema bancari britànic. La inflació es va mantenir tres dècimes per sota de l’1%.
Les insolvències empresarials van augmentar un 1% per primera vegada des del 2012, ja que els efectes del Brexit van influir negativament en el comportament de pagament de les empreses a mesura que la lliura esterlina es depreciava, i l’activitat econòmica es va desaccelerar. Les activitats de comerç minorista, comerç i construcció van representar un 35% de les fallides. Una lliura més feble va fer augmentar considerablement els preus d’importació, cosa que va afectar també la rendibilitat de les empreses, ja que el Regne Unit va tenir un dèficit molt elevat en la balança comercial de béns, més del 60% dels quals corresponien a la zona euro. A final d’any s’esperava que els riscos que puguin generar els acords entre el Regne Unit i la UE, sobre la lliure circulació de mà d’obra a canvi de restriccions en el comerç de serveis, vagin a la baixa. La Unió Europea va absorbir fins el 45% de les exportacions britàniques, que van mantenir una estructura força diversificada.
El Regne Unit preveia activar els mecanismes de desconnexió al març del 2017, amb la invocació de l’article 50 del Tractat de la Unió Europea, que posaria un calendari de dos anys en les negociacions de sortida, però una decisió del Tribunal Suprem va negar l’autoritat del Govern anglès per a activar el procés sense l’aprovació parlamentària, cosa que va representar un desafiament polític més per al Govern. Aquest fet podria retardar encara més la línia de temps en el procés del Brexit.
A la pràctica, el Regne Unit haurà de renegociar no només un tractat de lliure comerç (TLC) amb la seva contrapart europea. També pot veure’s obligat a establir noves condicions per al comerç amb fins a 52 països que tenen acords amb la UE en vigor. A partir de llavors, hi ha dos escenaris possibles: si se signa un tractat de lliure comerç (TLC), les empreses del Regne Unit podran beneficiar-se de tarifes més baixes, però tot i així perdran la competitivitat de les exportacions. O bé, si no s’arriba a un acord sobre un TLC abans que el Brexit entri en vigor, el comerç no complirà amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’impacte pot ser més fort perquè el comerç del Regne Unit amb la UE estarà subjecte als aranzels definits per la nació més afavorida de l’OMC.
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord es va veure afectada pel Brexit, ja que està sota la dependència del Regne Unit i no disposa de control sobre la tributació ni elements significatius de les despeses que s’estableixen en l’àmbit estatal del Regne Unit (com ara beneficis i pensions). Tanmateix, la despesa pública (65% del PIB) va superar els ingressos (38% del PIB), cosa que va donar lloc a un dèficit del 27% del PIB, molt superior al de tots els altres països de la UE.
Tot i que l’economia del país va créixer de manera moderada (amb una taxa del PIB de l’1,3%), aquest ritme de creixement, el més fort dels dos darrers anys, va ser inferior al del Regne Unit, i encara no ha tornat al seu pic anterior a la recessió. El sector privat va continuar impulsant aquest creixement, amb el nombre de llocs de treball a mitjà termini en augment. Els principals sectors privats van gaudir d’un creixement de l’ocupació i de la producció durant l’últim any, tot i que amb signes de desacceleració en la indústria i la construcció.
Això no obstant, les exportacions de béns van augmentar més ràpidament a Irlanda del Nord que en qualsevol altra nació del Regne Unit, malgrat que la competitivitat relativa es va erosionar a mesura que la dels països competidors va avançar més ràpidament. D’altra banda, si bé la seva qualificació de crèdit va disminuir lleugerament (d’Aaa a Aa1), una sèrie de riscos en els mercats clau van tenir un impacte local. Els sectors empresarials i financers són els que més van despuntar, mentre que la productivitat, l’educació, l’ocupació i l’oferta de mà d’obra van tenir un creixement més baix.
La inflació i els preus baixos va seguir ajudant les llars a superar la crisi. L’augment de la confiança dels consumidors i les empreses, les baixes taxes d’interès i la caiguda dels preus del petroli van ajudar a impulsar la demanda interna, si bé la incertesa sobre el Brexit i la política d’austeritat del Govern del Regne Unit van tenir un impacte negatiu sobre les taxes de creixement d’Irlanda del Nord amb efectes a mitjà i llarg termini, fet que va provocar-ne la desacceleració.
Els nivells mitjans de riquesa d’Irlanda del Nord van caure, impulsats per taxes d’ocupació més baixes i un volum important de població amb baixa qualificació i grans dificultats per a aconseguir feina. El nombre de llocs de treball en el sector públic va continuar disminuint, tot i que les reduccions van ser menys greus que a la resta del Regne Unit. Tot i l’augment de les despeses en recerca i desenvolupament (R+D), el país encara es va mantenir a la cua entre dotze zones del Regne Unit pel que fa a innovació.
El sector privat d’Irlanda del Nord és petit comparat amb el d’altres països i està molt per sota dels nivells mitjans d’Irlanda, el Regne Unit i la UE, però va créixer, a diferència de molts altres països. No obstant això, l’índex de supervivència de negocis va ser més baixa que a la resta del Regne Unit. La infraestructura física es va beneficiar de la infraestructura tecnològica del país, però la dependència dels combustibles importats va continuar sent un problema destacat.