Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys. Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc., a tot el país. El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes. Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i vagues, en què el jovent havia pres un paper protagonista. Els estudiants grecs han estat els únics d'Europa que han pogut frenar l'aplicació del pla de Bolonya de reforma del sistema universitari, i van ser també els que van dirigir la revolta antineoliberal que va sacsejar el país durant tot el desembre.
A principis de gener, es va reaccionar amb una remodelació del Govern i amb un paquet d'estímul econòmic, que com en el cas de la resta de socis europeus, només va beneficiar les grans indústries nacionals. En aquesta situació, la societat grega va convocar una nova jornada de vaga general el 2 d'abril i, finalment, va aconseguir que el 2 de setembre, després d'un estiu crític pels incendis massius a tot el país, el Govern anunciés eleccions generals anticipades. El 4 d'octubre els votants van donar l'esquena al Govern de dreta de Karamanlís, que va perdre el Govern, i el PASOK de Geórgios Papandreu va obtenir majoria absoluta, mentre que el Partit Comunista va ser la tercera força.