El fantasma de la suspensió de pagaments va rondar la política grega. Si bé ja es coneixia la delicada situació de les finances gregues des que es va destapar l’escàndol sobre la falsificació dels comptes públics, el fet que al final del 2009 es publiquessin els informes de diverses agències de classificació situant el país a la vora del coqapse va fer saltar totes les alarmes. L’euro estava en perill i amb aquest les economies de l’eurozona. El 15 de desembre, Georgios Papandreu va reaccionar amb un nou pla d’austeritat: retalls en despesa social i un impost del 90% en els bons dels banquers. Però la qualificació grega va continuar caient, i al principi de febrer el Govern va anunciar tímides mesures contra l’evasió fiscal, congelació dels sous dels funcionaris i increment de l’IVA del 19 al 21%, però sense tocar impostos directes fins el 2011.
El 3 de febrer, la UE va acordar assumir la vigilància del pressupost nacional grec, que ja assolia el 13% de dèficit públic, obligant el país a cedir l’últim àmbit de sobirania financera: la política fiscal, que passava a ser fiscalitzada des de Brussel·les. Com a resposta, el 24 de febrer els sindicats van convocar la primera vaga general de les 8 que es convocarien durant l’any, la darrera el 15 de desembre.
Mentre la UE continuava debatent sobre el rescat de Grècia, els mercats financers van considerar insuficients les dures mesures que prenia el Govern grec, i a mitjan març van especular contra l’estabilitat de l’euro. Per expiar la fallida de la moneda europea, a mitjan abril la UE va aprovar un paquet de rescat per valor de 45.000 milions d’euros, que un mes després s’havia d’incrementar a 80.000 milions, més uns altres 30.000 milions que prestava l’FMI.
A canvi, al juny es va anunciar una reforma laboral que reduïa dràsticament el salari mínim, a la vegada que abaratia i facilitava els acomiadaments, també s’apujava l’IVA fins el 23%; al cap d’uns dies, la patronal i els sindicats van acordar la congelació salarial en el sector privat. Al final d’agost el pressupost grec va estabilitzar-se, i així ho van certificar el BCE, l’FMI i la UE, que van autoritzar el segon paquet creditici, aquesta vegada de 9.500 milions d’euros.
En la segona ronda de les eleccions locals i regionals celebrades el 7 de novembre, el partit governant, PASOK, va obtenir una majoria que, no obstant això, quedava diluïda per la baixa participació —60%, tot i que el vot és obligatori— i l’elevat nombre de vots nuls i en blanc (10%). Malgrat tot, el Govern va considerar que els votants havien donat l’aprovació a la política d’austeritat i eludia així convocar eleccions generals anticipades.