Sumida en la pitjor crisi econòmica de la seva història, res no va ser fàcil l'últim any a Grècia. Ja al final de desembre del 2011 va presenciar un nou ajornament del segon rescat econòmic, decidit a l'octubre per valor de 130.000 milions d'euros, després que el 13 de desembre fracassessin les negociacions amb els creditors privats per acordar una quitança del 50% del deute. No va ser fins el 21 de febrer que es va acordar alliberar el rescat, que havia de ser de 230.000 milions, no solament per assolir l'objectiu de reduir el deute públic del 160% al 120% del PIB el 2020, sinó també per fer front als pagaments de deutes del 20 de març. Segons aquest acord la UE i l'FMI havia d'aportar 130.000 milions, i els creditors privats, uns altres 100.000 amb l'acceptació d'una quitança del 53,5% del deute pendent. Entremig, el Govern va rebutjar la proposta alemanya de convertir el país en un protectorat mitjançat la submissió del control d'impostos i la despesa del país a un comissionat europeu; altrament, però, va haver d'acceptar profundes retallades.
El 4 d'abril un farmacèutic retirat, Dimitris Khristulas, es va suïcidar davant del Parlament grec deixant una nota en què acusava les autoritats d'haver-lo portat a la ignomínia, d'haver de buscar menjar a la brossa i de ser una càrrega per als seus fills. L'acte va adquirir un gran simbolisme per a la societat grega, que no va dubtar a sortir al carrer i radicalitzar les protestes. Els carrers de Grècia van ser un veritable polvorí durant tot l'any, amb centenars de ferits i detinguts i sis vagues generals de seguiment massiu convocades contra les polítiques del Govern.
Les eleccions generals del 6 de maig van fer palès el descontentament social castigant els partits tradicionals, PASOK (13,18%) i Nova Democràcia (18,85%), que no van superar el llindar del 33% dels vots (davant del 77,4% el 2009), però aquest tomb no va ser suficient en les eleccions per fer pujar al poder Syriza (16,78%). A conseqüència de la impossibilitat d'assolir un govern de coalició, es van haver de repetir les eleccions el 17 de juny, que en van confirmar la dinàmica, amb Nova Democràcia al capdavant (29,66%), seguida de Syriza (26,89%) i PASOK (12,28%). Finalment, Nova Democràcia es va encarregar de la formació d'una coalició de govern amb PASOK i la formació de centreesquerra Dimar, coalició que va encapçalar el conservador Andonis Samaràs.
El programa de Samaràs, no obstant això, no s'apartava del dels seus predecessors, i el 6 de juliol va anunciar noves retallades i més privatitzacions. Al final de setembre el Govern va aprovar un altre paquet de mesures en forma de retallades a les pensions i els salaris públics per valor de 13.500 milions, després que la troica rebutgés substituir-les per retallades en despesa d'armament i farmacèutica; aquesta va ser l'única manera de desbloquejar les negociacions per començar a executar el segon rescat, aprovat al febrer. Va quedar pendent la principal exigència de la troica: una reforma laboral que havia de fer augmentar a sis dies la setmana laboral, eliminar els convenis col·lectius i acceptar jornades de 13 hores diàries. Finalment, el 8 de novembre va ser aprovat, entre massives protestes ciutadanes, un pla de mesures que incloïa una reforma laboral, la destrucció de 25.000 funcionaris i una quarta reducció de les pensions. Al cap de pocs dies, l'ofegament grec va romandre intacte, i el risc de fallida va obligar a plantejar la necessitat de negociar una condonació de deute, aquesta vegada amb els creditors públics.