Lluny de millorar el panorama econòmic de Grècia després del segon rescat, l’atur es va enfilar al 28% i les successives mesures d’austeritat van deixar el rastre d’una economia ofegada en recessió –creixement negatiu al voltant del 4%– i la previsió de deflació per al 2013 i 2014 segons la mateixa Comissió Europea. Malgrat les retallades en la despesa, el dèficit públic va augmentar fins al 13%, fet que va plantejar la possibilitat d’un tercer rescat i les primeres divisions en el si de la coalició de creditors. Al mes de juny, l’FMI va reconèixer errors notables en l’elaboració del pla de rescat de Grècia del 2010 i la posterior reestructuració de deute el 2012 –crítiques que van provocar l’enuig de Brussel·les i de Berlín–. Malgrat tot, la pressió de la troica per desbloquejar cada reemborsament dels trams parcials del rescat va ser la tònica permanent. Així, al mes d’abril, els ministres de Finances de la zona euro van acordar desbloquejar un tram d’ajuda de 2.800 milions corresponent al mes de març a canvi de l’acomiadament de 4.000 funcionaris durant el 2013 i 15.000 el 2014. Al maig i al juny, el reemborsament de l’ajuda (7.500 milions) va estar condicionat a la reforma del sistema impositiu, privatitzacions i reforma de la funció pública –incloent-hi el tancament de la televisió pública–, mentre que els trams de juliol a octubre la xifra d’acomiadaments i canvis de destí va créixer fins als 25.000 empleats públics.
En aquest context, van continuar succeint-se les protestes socials i vagues generals, a les quals es va sumar l’ocupació de la ràdio i la televisió gregues pels mateixos periodistes després de l’ordre de tancament del 7 de juny i la continuïtat insubmisa de les emissions fins al seu desallotjament policial al principi de novembre malgrat el suport popular.
El tancament va desencadenar una crisi de govern, la sortida del partit de centreesquerra DIMAR de l’executiu i la reducció de la majoria parlamentària a 153 sobre 300 diputats. Tot i així, la coalició entre la conservadora Nova Democràcia i el minvat PASOK es va mantenir en el poder i va continuar amb el programa de retallades. Per al novembre, es va acordar un últim tram d’ajuda de 30.000 milions i l’ajornament de l’objectiu de dèficit sota el llindar del 3% –actualment del 13%– per al 2016 a canvi d’un altre pla de retallades per valor de 12.000 milions, la reforma del mercat laboral i la venda d’empreses públiques i patrimoni nacional.
El 2013, es van detenir 6 diputats i 13 membres del partit neonazi Alba Daurada –entre ells el seu líder i la seva mà dreta– després de l’assassinat d’un popular cantant de rap a Grècia, i es va ordenar una investigació sobre les relacions i complicitats entre policies i Alba Daurada, de resultes de la qual van cessar l’inspector general de la policia del sud de Grècia, el director general de policia del centre i diversos agents de l’illa d’Eubea van ser suspesos.