Grècia va iniciar l’any assumint la presidència de torn de la Unió Europea, malgrat estar intervinguda per la troica i tenir una economia en recessió
© European Community
Amb una economia en recessió i un estat intervingut per la troica, Grècia va iniciar l’any 2014 assumint la presidència de torn de la Unió Europea (UE). Malgrat l’augment del dèficit fins al 12% i del deute acumulat des de l’inici del rescat financer (175% del PIB), la tríada de creditors (BCE, FMI, UE) es va mantenir persistent en les exigències de majors reajustaments. Per tal de poder accedir a nous trams del rescat, el Govern conservador d’Andonis Samaràs va presentar al març una nova llei al Parlament amb un paquet de retallades en l’àmbit de les pensions, major desprotecció dels sectors agrari i farmacèutic i mesures bancàries per a facilitar la venda dels bancs rescatats per sota del seu preu inicial. Tot i les protestes, el Govern va aconseguir aprovar el nou paquet de retallades, però, al mes de juny, el tancament de la radiotelevisió pública ERT va provocar la ruptura de la coalició dels conservadors amb el partit de centreesquerra DIMAR. La sortida d’aquest darrer va ser bescanviada per l’entrada del PASOK a l’executiu amb l’objectiu d’ampliar suports i compartir responsabilitats públiques davant les exigències de més retallades per part de la troica. En aquesta línia, el nou executiu es va sotmetre a un vot de confiança del Parlament al principi d’octubre per tal d’eixamplar els marges de legitimitat per afrontar les negociacions amb els creditors i les seves propostes per a l’últim trimestre de l’any: acomiadament d’uns sis mil empleats públics, restricció de drets sindicals, desregulació dels acomiadaments en el sector privat o l’aixecament de la suspensió dels desnonaments, entre d’altres.
La factura política per la gestió de la crisi i el continu deteriorament de les condicions de vida de la població en els darrers anys es va fer palès en els resultats de les eleccions europees: amb una major participació –de prop del 60%, molt per sobre de la mitjana europea del 42% en aquests comicis– i una rotunda victòria de l’esquerra opositora aglutinada en la formació Syriza. L’esquerra es va imposar amb el 27% dels vots, enfront del 22% dels conservadors de Nova Democràcia i el 8% d’un PASOK alineat amb altres forces de centreesquerra (Olivera), reduït a un espai residual de la política grega i sobrepassat per l’extrema dreta d’Alba Daurada –tercera força amb el 9% de vots tot i l’empresonament de tres diputats al mes de gener–. Al revés electoral per a la coalició de govern, s’hi van afegir dues sentències del Tribunal Suprem contràries a algunes mesures de reajustament de l’executiu. D’una banda, al maig, va declarar inconstitucional la privatització del subministrament d’aigua a Atenes planificada pel Govern a demanda de la troica; de l’altra, al gener, va revocar les retallades salarials als funcionaris policials aplicades des del 2012 per a reduir la despesa i el dèficit públic. Després de tres intents fallits al Parlament d’elegir Stavros Dimas, el candidat proposat pel Govern, president de Grècia, el primer ministre Samaràs va convocar, el 29 de desembre, eleccions generals per al 25 de gener de 2015.