El primer ministre grec, Alexis Tsipras, finalment va acceptar les condicions de la troica per a accedir al tercer rescat de Grècia i poder recuperar l’economia del país
© Europe Council / Justus Lipsius
La crisi econòmica i de refugiats va ser l'eix central de tots els debats a l'Estat hel·lè durant tot l'any. En les eleccions del mes de gener, Syriza va obtenir la victòria a només dos escons d'obtenir la majoria absoluta. El projecte capitanejat per Alexis Tsipras va mostrar la seva voluntat de reestructurar el deute i de modificar les reformes estructurals amb el suport de la dreta nacionalista euroescèptica grega (ANEL). Així, el Govern de Tsipras, format per deu ministres, entre els quals destaca Iannis Varufakis en la cartera de Finances, no va reconèixer la troica com a interlocutora i va proposar noves mesures que no van acontentar a tothom. L'executiu va voler posar fi al clientelisme i la corrupció sistèmica del seu país amb grans reformes, si bé algunes mesures van ser qüestionades pel Govern alemany i altres institucions, principalment la troica. En un clima d'ofegament continu, Grècia va haver de negociar el seu deute amb els creditors, i sistemàticament l'executiu va haver de presentar propostes més restrictives per a desbloquejar les negociacions. Al mes de juny, el Banc Central Europeu es va reunir per evitar un corralito, que finalment es va produir i va obligar l'executiu grec a tancar els bancs. Per això, Alexis Tsipras va convocar un referèndum per a decidir les propostes dels creditors, en el qual va vèncer el "no", fet que va posar en qüestió els plantejaments de la troica i va obligar a buscar un nou punt de trobada per a desencallar el conflicte. Paral·lelament, Varufakis va dimitir el càrrec per discrepàncies en les condicions d'austeritat imposades i per facilitar les negociacions amb la troica.
Al mes de juliol, va arribar el tercer rescat de Grècia, amb el qual Tsipras aspirava que el país es recuperés. Tanmateix, la meitat de la direcció de Syriza va rebutjar aquest rescat, i els membres de l'esquerra radical van abandonar el grup. En aquest context, el 20 de setembre es van celebrar noves eleccions, amb resultats als comicis similars als previs, però amb una abstenció rècord del 46,6%. Al novembre, Grècia va afrontar la primera vaga general des que Tsipras és primer ministre per la continuïtat de la política de retallades durant el seu Govern. L'any 2015 el creixement del PIB va arribar al 2,5%, per sobre dels pronòstics de la primavera passada i amb un deute que arriba al 170,2%.
Paral·lelament, la crisi de refugiats a Europa va fer-se sentir amb força a Grècia, per ser una de les portes d'entrada d'immigrants, principalment sirians, afganesos i eritreus. Segons l'ACNUR, un total de 502.500 persones van arribar a Grècia pel Mediterrani fins al mes d'octubre.