El pes del deute públic va continuar marcant l’escenari econòmic del 2016, amb el dubte de si hi hauria noves rèpliques de la inestabilitat financera del país. El Govern d’Alexis Tsipras va impulsar un nou paquet de reformes sobre les pensions i els impostos, sobretot els indirectes. Aquesta mesura es va fer en contrapartida de menys exigència en la reducció del dèficit, a través de moratòries en els pagaments d’aquest deute públic. En tancar l’any, el deute públic va ser del 181,6%, i el balanç del compte corrent de l’Estat va mantenir-se sense excedents.
Amb aquest panorama de retallades i contenció de la despesa, bloqueig i control de capital, la situació va empènyer l’economia de tornada a la recessió del 2015. Aquests controls van afectar la disminució dels inventaris i les importacions es van contreure i van tornar als nivells del 2005, si bé les limitacions imposades a la retirada d’efectiu per les llars van neutralitzar l’efecte positiu de la baixada del preu del petroli. Aquestes limitacions es preveu que provoquin una disminució de la renda per capita a llarg termini i, per tant, això va afectar la confiança del consumidor.
Les empreses van seguir patint la debilitat de la demanda i dels preus baixos. Grècia va tancar l’any amb una contracció del PIB (0,3%), una inflació del 0,1% i una taxa d’atur del 23,5%. El país és un important centre geogràfic per a la zona euro, i va gaudir de forts ingressos provinents del turisme. Les reformes del mercat de treball van afavorir els interessos del sector privat, si bé les despeses en R+D van ser mínimes i la base industrial seguia feble.
Les pressions deflacionistes es van començar a esvair, mentre que la rendibilitat es va veure afectada per l’augment de la càrrega fiscal, el difícil accés al finançament i l’alt cost dels crèdits. Les taxes d’interès per a les PIME es van situar per sobre del 5%. Amb la finalització de la recapitalització dels principals bancs grecs el 2015 i l’estabilització dels dipòsits es van alleujar les restriccions financeres per als bancs, cosa que va permetre estimular el crèdit al sector privat. No obstant això, malgrat les reformes, l’alt nombre de préstecs improductius va continuar sent un obstacle important per a les necessitats de capital dels bancs.
Al mes de desembre es van reunir els ministres de Finances de la zona euro per a discutir noves mesures per a alleujar el deute grec, si bé el missatge va continuar sent clar. Grècia continuarà sota pressió de la troica fins a completar les reformes acordades si vol romandre a la Unió Europea. Uns objectius imposats per la UE que el 2016 tampoc va poder complir.