L’activitat de la Creu Roja grega, juntament amb la de les ONG, va continuar sent molt important davant l’arribada de refugiats del Pròxim Orient a les costes de les illes gregues
© Ggia
L’actual primer ministre, Alexis Tsipras, va descriure, en una entrevista, la situació de Grècia al llarg del 2017 com “la llum al final del túnel”. Aquest moderat optimisme va ser conseqüència de l’acord assolit el 15 de juny entre Grècia, els seus creditors, l’Eurogrup i el posterior suport del Fons Monetari Internacional (FMI), en virtut del qual el país hel·lènic va rebre un nou rescat de 8.800 milions d’euros, per a fer front als seus compromisos i evitar impagaments. La negociació havia estat molt dura. Per una banda, els creditors i els membres de l’Eurogrup, i particularment Alemanya, van exigir l’acompliment dels compromisos contrets a les anteriors rondes negociadores amb referència als dèficits i sobretot al deute públic (180% del PIB), i es van oposar a qualsevol proposta de quitança, mesura que hauria estat durament criticada a les campanyes electorals holandesa, francesa i, particularment, alemanya. L’FMI es va mostrar més partidari d’una gestió del deute més sostenible, però va exigir canvis estructurals i institucionals en àmbits com la reforma dels mercats de treball i l’energia, retallades de les pensions, increment dels impostos i abaratiment de l’acomiadament, entre d’altres. Finalment, l’acord es va assolir i, malgrat les protestes al carrer i, fins i tot, el rebrot d’episodis terroristes, com el que va ferir l’ex-primer ministre Lukàs Papadimos, el 25 de maig, es pot considerar que la crisi grega va deixar de ser un problema de primer ordre dins l’agenda europea de la segona meitat de l’any.
El país, però, va haver de conviure amb altres problemes, concretament tres: la gestió de la immigració, les relacions amb Turquia i les negociacions sobre Xipre. Pel que fa a la immigració, la situació dramàtica dels camps de refugiats en moltes illes gregues va centrar una part molt important de l’activitat de les ONG i de la premsa internacional. El tancament de la ruta balcànica, el 2016, va deixar milers de famílies malvivint en aquests camps i les va convertir en peces d’un escaquer entre Turquia i la Unió Europea.
Precisament, les relacions amb Turquia es van veure afectades per la negativa grega d’extradir els militars turcs que van fugir de la repressió del Govern d’Ankara, després del fracassat cop d’estat del 2016, si bé la seva situació judicial encara no és ferma. Precisament, el mes de desembre, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va protagonitzar una històrica visita a Grècia, en la qual, i davant d’una certa perplexitat, no es va estar d’exigir l’extradició dels colpistes, però també de posar en qüestió les línies frontereres entre ambdós estats, dissenyades al tractat de Lausana (1923) i, fins i tot, de criticar el tracte de la societat grega als musulmans que hi viuen. La resposta grega va ser refermar-se en l’obediència als tractats internacionals.
Pel que fa a la reunificació de Xipre, lògicament, Grècia va seguir molt de prop les negociacions entre les parts implicades (grecoxipriotes i turcoxipriotes), i també els mediadors (l’ONU).
Finalment, també cal esmentar la creixent relació de Grècia amb la Xina i Israel. La Xina va incrementar la seva presència en territori hel·lè, sobretot al port del Pireu, convertit en un veritable port base on desembarca les seves mercaderies per distribuir-les per la Unió Europea. Pel que fa a Israel, les relacions bilaterals en àmbits com el militar, l’energia, el cultural i el comerç van ser cada cop més intenses, sobretot des de l’esclat de la crisi en les relacions entre Israel i Turquia.