L’agenda política de l’any va estar dominada per la continuïtat de la corrupció i la crisi de la governabilitat, que afecta la credibilitat de les institucions i la confiança en el Govern. La corrupció s’ha convertit en un mal endèmic al país, i per aquest motiu el president Álvaro Colom va haver de canviar tres ministres i uns quants alts càrrecs de l’Administració al març. Més endavant, al juny, va dimitir el càrrec Carlos Castresana, president de la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala, un organisme de les Nacions Unides que ajuda el país en la seva reconstrucció institucional, perquè va considerar que les persones assignades en diferents nomenaments oficials tenien connexions amb el crim organitzat. La manca d’expectatives de millora en la situació econòmica i social del país també va provocar una caiguda continuada pel que fa a l’acceptació de la ciutadania del president Colom.
La lenta recuperació de la producció es va veure afectada primer per l’erupció del volcà Pacaya, després pel cicló Agatha i més tard per unes greus inundacions al setembre. Per aquest motiu, les previsions del creixement anual del PIB no van passar del 2%, una xifra molt escassa per a afrontar una pobresa que se situa al voltant del 52% de la població. En aquest sentit, va continuar la crisi alimentària, que ha fet de Guatemala el país llatinoamericà amb un índex més elevat de desnutrició i el quart en el món amb aquest problema.