La situació política va continuar sent molt conflictiva perquè les investigacions dels casos de corrupció dutes a terme per la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala (CIIG) –organisme acordat entre el Govern i les Nacions Unides– fa temps que han evidenciat la implicació d’una nòmina important de la classe política del país. Alhora va sorgir l’escàndol dels suborns polítics de l’empresa brasilera Oldebrecht, que va afectar el finançament de la campanya electoral del president Jimmy Morales. La resposta del president va ser ordenar l’expulsió del comissionat de la CIIG, i després va aconseguir que el Congrés aprovés una llei per a limitar la possibilitat de jutjar els casos de finançament il·lícit de les campanyes electorals, posteriorment denunciada per l’oposició davant del Tribunal Constitucional. La reacció ciutadana va ser immediata i les mobilitzacions de protesta es van succeir al llarg de l’any, fins que finalment el Congrés va fer marxa enrere i va abolir la legislació que pretenia blindar les responsabilitats del president Morales.
Respecte a la situació econòmica, el creixement del PIB es va mantenir estable per sobre del 3% gràcies a l’impuls econòmic derivat d’una millora del consum intern, d’un augment de la despesa pública i també de la recuperació del dinamisme del sector exterior. Per contra, encara que es va poder contenir la tendència alcista de la inflació, les xifres de tancament de l’any es van situar a prop del 5%.
Finalment, en l’àmbit exterior es va mantenir el conflicte territorial fronterer amb Belize, i es va proposar la celebració d’un referèndum la primavera del 2018 per a demanar a la població guatemalenca el suport a una demanda davant del Tribunal de Justícia Internacional de la Haia.