La junta militar que va prendre el poder el 24 de desembre de 2008 es va trobar aïllada internacionalment i sense cap mena de suport intern, més enllà del que venia del mateix exèrcit. Aplaudida en els primers moments, perquè el cop d'estat es va produir un dia després de la mort del dictador Lansana Conté, la junta, encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara, va perdre a poc a poc el seu crèdit. En primer lloc, per governar de forma erràtica, sense comptar amb l'oposició ni afrontar els problemes del país: pobresa extrema, inseguretat i deteriorament dels serveis públics. En segon lloc, per voler perpetuar-se en el poder en anunciar que el capità Dadis seria candidat a les eleccions, previstes per al 31 de gener de 2010. I en tercer lloc, per la repressió d'una protesta, el 28 de setembre a Conakry, que va causar la mort de més de 150 persones. En resposta a les matances, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va anunciar que investigaria els fets mitjançant una comissió internacional. La Unió Africana (UA) va demanar a Dadis que no es presenti a les eleccions del 2010, mentre que la Comunitat d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) va pactar, en una reunió celebrada a Abuja (Nigèria), un embargament d'armes per a Guinea. L'activitat econòmica va ser mínima a causa de la inestabilitat política. L'excepció va ser el sector miner, que genera bona part dels ingressos del país. Guinea és un dels principals productors de bauxita del món.