Alpha Condé, candidat de l’Agrupació del Poble de Guinea (APG), va ser elegit president en obtenir el 52,5% dels vots en la segona volta, celebrada el 7 de novembre. L’exprimer ministre Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea, va ser el gran derrotat, amb el 47,5% dels vots. En la primera volta, el 27 de juny, Diallo hi havia obtingut el 43%, una còmoda victòria enfront de Condé, que tan sols va aconseguir el 18%. En ser divulgats els resultats, Condé, un històric opositor, en un to conciliador va proposar la formació d’un Govern d’unitat, que hauria de reactivar una economia sota mínims a causa de la inestabilitat política dels darrers anys. Als carrers de Conakry, els seguidors de Diallo es van manifestar per protestar per la derrota. Per evitar que la violència s’estengués per tot el territori, i s’instrumentalitzés la pertinença ètnica (Condé és un malinke, mentre que Diallo és un fulbe), el president de transició, el general Sékouba Konaté, va declarar l’estat d’excepció.
Amb les eleccions culmina el procés de restauració democràtica, iniciat al gener, quan es va signar a Ouagadougou (Burkina Faso) un acord que establia la celebració de la consulta i la formació d’un Govern d’unitat presidit per un primer ministre proposat per l’oposició, agrupada en les Forces Vives. En l’acord, el capità Moussa Dadis Camara, que va encapçalar el cop d’estat del desembre del 2008, renunciava a recuperar el poder, que havia deixat un mes abans en ser ferit en un atemptat.