Les relacions entre el president Alpha Condé, elegit al novembre del 2010, i l’oposició van ser tan tenses que van amenaçar l’estabilitat del país durant mesos i van comprometre la recuperació econòmica. Condé va acusar el principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea (UFDG), d’estar darrere de l’assalt perpetrat per un escamot militar contra la residència presidencial a Conakry, el 19 de juliol. Després de tres dies de combats, els militars fidels a Condé van posar fi a la revolta. El president també va responsabilitzar Diallo d’haver organitzat les protestes del setembre, que van causar desenes de ferits a la capital. La tensió es va rebaixar al novembre, amb la trobada del president amb Diallo, a qui havia derrotat en les eleccions del 2010. En les converses entre els dos dirigents es va plantejar l’ajornament de les eleccions legislatives, previstes pel 29 de desembre, perquè Diallo exigia garanties electorals i mesures socials. Gràcies a les exportacions de minerals, sobretot de bauxita, del qual és el primer productor mundial, l’economia va créixer el 4%. Tanmateix, en els darrers anys, fruit de la incertesa, ha augmentat la pobresa de manera espectacular.