Guinea-Bissau 2014

En unes eleccions que representaven el retorn a l’ordre constitucional després del cop d’estat de l’abril del 2012, l’exministre José Mário Vaz va obtenir la victòria en aconseguir el 61,9% dels vots. En la segona volta de la consulta, celebrada al maig, Vaz, candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd (PAIGC), va derrotar Nuno Gomes Nabiam, que rebia el suport del Partit de Renovació Social (PRS) i dels influents militars. En les legislatives, el PAIGC va obtenir la majoria amb 57 dels 102 escons en joc. El PRS en va aconseguir 41, mentre que el Partit Convergència Democràtica (PCD), dos. Vaz, conegut popularment com Jomav, va formar un Govern d’unitat, encapçalat per Domingos Simões Pereira, amb la participació de membres del PAIGC i de l’oposició. Al Ministeri de Defensa, hi va designar una dona, Cadi Mané, que tindrà la difícil tasca de posar ordre entre els militars, els quals han protagonitzat diversos cops d’estat des de la independència, el 1974. En un gest cap a les capitals occidentals, Vaz va destituir al setembre el general António Indjai, el totpoderós cap de les Forces Armades, cervell del cop d’estat de fa dos anys i acusat per un jutge dels Estats Units de narcotràfic. Guinea-Bissau s’ha convertit, segons les Nacions Unides, en un important punt de pas de drogues, en el seu camí des de l’Amèrica Llatina fins als mercats europeus.