La destitució del primer ministre Domingos Simões Pereira va provocar una greu crisi institucional, que va amenaçar novament l’estabilitat d’un país que ha patit nombrosos cops d’estat des de la independència de Portugal, el 1974. A l’agost, després de mesos de desavinences, el president José Mário Vaz, conegut popularment com Jomav, va destituir Simões Pereira i va designar Baciro Djá com a substitut, sense consultar la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd (PAIGC), amb majoria al Parlament. La decisió va ser contestada tant pel PAIGC com per la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), l’organització d’integració regional que ha mediat en conflictes anteriors. El Tribunal Suprem també va invalidar el nomenament, i Vaz va designar per al càrrec un home de confiança del PAIGC, Carlos Correia, de 81 anys, que havia estat primer ministre en tres ocasions (1991-94, 1997-98 i 2008). El nou Govern, pactat també amb el partit majoritari, va ser nomenat a l’octubre. Entre els càrrecs va destacar el nomenament de dues dones en ministeris importants: Adiato Djaló Nandigna, ministra de Defensa, i Aida Injai Fernandes, ministra de Justícia. Artur Silva, que anteriorment havia estat ministre de Defensa, va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers. El nou Govern, dominat per membres del PAIGC, també va incorporar ministres del Partit de la Convergència Democràtica (PCD) i de la Unió pel Canvi (UM).