El president Teodoro Obiang, en el poder des del cop d'estat del 1979, va ser reelegit en obtenir el 95% dels vots en les eleccions celebrades el 29 de novembre. Plácido Micó, de la Convergència per la Democràcia Social (CDS), va aconseguir poc més del 4% restant. En l'anterior consulta, del 2002, Obiang havia obtingut el 97%. El resultat va ser contestat tant per Micó com per l'oposició de l'exterior, que qualifica el règim de "dictadura". Algunes setmanes abans de la consulta, Obiang va amnistiar cinc mercenaris, condemnats per preparar un cop d'estat el 2004. Entre els amnistiats destacaven el britànic Simon Mann i el sud-africà Nick du Toit, els cervells d'una operació que va fracassar en ser detinguts els mercenaris a l'aeroport de Harare (Zimbabwe). Ambdós complien una condemna de 34 anys de presó.
Gràcies als ingressos del petroli i les inversions en obres públiques i en serveis, el país va mantenir un creixement elevat, del 7%. Tanmateix, la bonança econòmica no ha fet disminuir les profundes desigualtats socials. Obiang és acusat per algunes organitzacions, com Transparència Internacional, d'acumular una fortuna, en bona part invertida a l'exterior, gràcies a l'opacitat dels contractes amb les companyies de petroli i la manca d'una oposició amb representació parlamentària --Convergència per la Democràcia Social (CDS), el principal partit opositor, tan sols té un diputat en un Parlament format per 100 membres, mentre que el Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE), del president, disposa dels 99 restants.