Quatre exoficials als quals s’acusava d’haver participat en l’atac contra el palau presidencial de Malabo, el 17 de febrer de 2009, poc després de ser condemnats a mort en un consell de guerra van ser executats. L’execució, condemnada per Amnistia Internacional, es va dur a terme el 21 d’agost. En un primer moment, el Govern va acusar de l’atac el nigerià Moviment per l’Emancipació del Delta del Níger (MEND), que reclama una millor distribució dels diners procedents del petroli que s’extreu en aquella regió de Nigèria. Malgrat que el MEND va negar que hagués atacat el palau presidencial, la policia va detenir, empresonar i expulsar desenes de nigerians. Posteriorment, el Govern va rectificar per acusar Faustino Ondo, un exdirigent de l’opositora Unió Popular (UP) que està refugiat a Espanya des del 2007. Els executats van ser capturats a Benin, al gener, per un escamot de les forces de seguretat que en secret els va traslladar a la presó de Black Beach de Malabo. També pels mateixos fets van ser condemnats set nigerians, a l’abril, a dotze anys de presó; i els militants de l’UP Marcelino Nguema i Santiago Asumu, a l’agost, a vint anys i un dia de presó. Les denúncies pels excessos del règim van aconseguir com a mínim que la UNESCO decidís suspendre la creació d’un premi internacional per la recerca, que s’havia d’anomenar Obiang, com el seu president, en el poder des del 1979. Per a les associacions de defensa dels drets humans resultava contradictori que el president que s’ha distingit per la corrupció i la repressió de tota mena de dissidència patrocinés un premi mitjançant el nom de l’organització de les Nacions Unides, dedicada a la promoció de la cultura.
Gràcies al petroli, es van multiplicar les obres públiques (ports, aeroports, carreteres) amb la presència d’empreses de tot el món. El petroli, amb 318.000 barrils al dia, aporta el 73% del PIB. Tanmateix, els paràmetres socials (escolarització, mortalitat, etc.) són dels pitjors del continent.