El president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang (esquerra), durant una recepció al reverend i activista nord-americà Jesse Jackson
© Embassy of Equatorial Guinea
En unes eleccions sense oposició, celebrades al final d’abril, el president Teodoro Obiang Nguema, en el poder des del 1979, va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 93% dels vots. L’oposició no va voler participar-hi per la manca de garanties –el cas de Convergència per la Democràcia Social–, o va ser exclosa per no complir els requisits necessaris, com en el cas de l’extinent general Gabriel Nsé. Tan sols un polític sense carisma, Avelino Mocache, del partit Unió de Centre Democràtic, li va disputar la presidència a Obiang. La consulta va arribar en un moment baix del president, amb l’economia en recessió a causa de la baixada del preu del petroli i el procés a França del seu fill Teodoro Obiang Nguema Mangue (més conegut com Teodorín i nomenat pel seu pare primer vicepresident encarregat de la defensa i seguretat), per haver acumulat un patrimoni de 110 milions d’euros, fruit de la "corrupció i el desviament de fons públics"; el Govern va presentar recurs al Tribunal Internacional de Justícia, argumentant la immunitat diplomàtica de Teodorín.
El Fons Monetari Internacional (FMI) va augurar uns anys molt durs econòmicament, amb un creixement negatiu del 10% per al 2016. La recessió, segons l’organisme internacional, no acabarà fins el 2021. El petroli aporta el 90% del PIB i és el 89% de les exportacions de l’excolònia espanyola.
Com en anys anteriors, les organitzacions de drets humans van denunciar tortures i detencions arbitràries per part de les forces de seguretat.