El terratrèmol de principi d’any va tenir conseqüències catastròfiques: al voltant de 300.000 morts i un nombre equivalent de ferits. També va destruir prop de 200.000 habitatges i va obligar a refugiar gairebé 1,5 milions de persones en campaments. El país està immers en un estat de ruïna general i caldrà molts anys per a redreçar la situació. A més de la catàstrofe humana, s’ha calculat que les conseqüències del terratrèmol tindran un impacte econòmic i social que representarà al voltant del 120% del PIB del país. En definitiva, tenint en compte els dèficits històrics que arrossega Haití, tant pel que fa al desenvolupament humà com al control de la violència o a la manca d’estabilitat institucional, aquest desastre afegit ha aproximat perillosament els haitians al grup dels estats fallits. En aquest context, va tenir una gran importància la resposta ràpida de la comunitat internacional, encapçalada per les agències de les Nacions Unides, els Estats Units, el Canadà, França, Espanya i el Brasil, que va decidir contribuir immediatament a paqiar els efectes de la catàstrofe amb un gran desplegament d’ajut humanitari. Posteriorment, en menys de sis mesos, es van fer tres conferències internacionals de donants, dues a Santo Domingo i una a Nova York, per establir un pla de reconstrucció del país, acordant entre tots la mobilització d’ajuts per valor de 2.000 milions de dòlars anuals durant els propers 10 anys.