El president, Michel Martelly, va tenir problemes durant el primer any de mandat per a mantenir unit el Govern, on van sorgir tensions internes per la voluntat del primer ministre, Garry Conille, de reforçar el control centralitzat de la gestió dels fons internacionals per reconstruir el país. Finalment, Conille va renunciar el càrrec al febrer i va ser substituït per Laurent Lamothe al maig, el qual a l'agost va fer una remodelació ministerial.
Mentrestant, al cap de dos anys del terratrèmol, l'economia va seguir en la línia de la recuperació, en bona part gràcies al desemborsament d'ajuts que van fer diferents agències de l'ONU, del Banc Mundial, del Banc Interamericà de Desenvolupament i del Fons Monetari Internacional. També va ser important l'ajut d'una dotzena de països, entre els quals destaquen els Estats Units, França i Veneçuela, que van aportar noves donacions i a la vegada van condonar el deute, fet que va contribuir a alleugerir els compromisos de pagament del Govern haitià. Aquests fluxos de capital van propiciar una acceleració de la inversió pública, que alhora va facilitar la recuperació del comerç i dels serveis financers, així com un renovat dinamisme del sector de la construcció. D'aquesta manera, es va consolidar el creixement del PIB, amb una taxa propera al 6%. Finalment, el Govern va iniciar un programa de polítiques socials focalitzades, amb unes transferències condicionades semblants a les ja aplicades al Brasil o Veneçuela, que va dirigit a les llars amb un major nivell de marginació i vulnerabilitat.