La situació política va seguir condicionada per les dificultats per a arribar a un acord entre el Govern del president Michel Martelly i els diferents grups de l'oposició sobre la Llei electoral i la posterior convocatòria d'eleccions. Aquestes dissensions, que s'arrossegaven des del 2014, van continuar durant diversos mesos, malgrat l'aprovació governamental d'un decret per a regular les eleccions, i la data dels comicis es va anar perllongant durant l'any. Finalment, el 25 d'octubre es van celebrar les eleccions, i entre els setanta candidats que es van presentar a les presidencials en van destacar dos: Jovenel Moïse, membre del partit de l'actual Govern (PHTK), que va treure el 32,81% dels vots, i Jude Célestin, del principal partit opositor (LAPEH), amb el 25,27% dels vots. Aquests resultats, però, van ser rebutjats per tota l'oposició, que va acusar el Govern de Martelly de frau electoral i va convocar manifestacions periòdiques durant les setmanes següents per a afirmar la seva disconformitat. També es va assenyalar la manca de transparència en la supervisió internacional de les eleccions, i la institució més criticada va ser l'Organització d'Estats Americans (OEA). Aquests resultats van obligar a disputar una segona volta, inicialment prevista per al 27 de desembre i que finalment va ser posposada fins l'any 2016.
En l'àmbit econòmic, va persistir l'estancament per les grans dificultats per a aconseguir recursos externs, i molt especialment per la davallada dels ajuts provinents de Veneçuela en forma de subvenció petroliera.