El país va viure un procés electoral molt complicat que va durar gairebé dos anys. Els resultats de les eleccions celebrades al 2015 van ser rebutjats per diferents grups polítics, que van aconseguir que fossin anul·lades. La situació no es va redreçar fins a finals del 2016, quan es van celebrar noves eleccions que van donar el triomf a Jovenel Moïse, del PHTK, el qual va assumir la presidència el gener del 2017.
Les primeres mesures del Govern van anar encaminades a redreçar les finances públiques, i això es va traduir en un seguit d’actuacions polítiques força impopulars: augment dels preus dels combustibles i d’una sèrie d’impostos pressupostaris. Les reaccions de protesta popular van ser immediates, i cal destacar sobretot les vagues dels transportistes i les aturades dels treballadors del tèxtil. Finalment, la conflictivitat es va poder apaivagar i després d’una negociació entre el Govern i els sindicats es va arribar a un acord per a modificar els continguts dels pressupostos.
Paral·lelament, la Missió de Nacions Unides per a l’Estabilitat a Haití, encarregada de preservar la pacificació del país i de supervisar el procés electoral, va acabar el mandat, i a partir de l’abril van anar marxant les tropes dels diferents països que en van formar part. De tota manera, el Consell General de les Nacions Unides va decidir crear una altra missió transitòria, formada per un contingent molt més limitat, que s’haurà d’encarregar de supervisar la creació i el desplegament de la policia haitiana en un programa que es desenvoluparà fins el 2022.
Finalment, va persistir la preocupació per la possible expulsió d’un contingent molt elevat d’emigrants haitians des dels Estats Units, ja que l’enviament de remeses dels treballadors emigrants és una de les fonts més importants d’ingressos en la malmesa economia haitiana.