L’any hidrològic 2012-13
Aquest any serà recordat per la riuada de la Garona i de la Noguera Pallaresa del 18 de juny, la qual es va produir per la combinació de la pujada de les temperatures, les pluges abundants i la gran quantitat de neu –inusual per a mitjan juny– que encara romania acumulada a les muntanyes. En poca estona, tota l’aigua de pluja i de la neu fosa es va concentrar al fons de la vall de la Garona, que va negar les poblacions d’Arties i de Bossòst, es va endur un pont de vianants a Salardú i va tallar les comunicacions per carretera entre Viella i la frontera francesa. La riuada va forçar l’aturada de centrals hidroelèctriques d’ENDESA i també va deixar fora de servei les estacions d’aforament d’Arties i Bossòst (que al final d’any encara no funcionaven).
El Francolí va aportar el volum d’aigua més elevat dels darrers deu anys
© Eloi Codina
Però també cal destacar els fets positius i que sovint passen desapercebuts: rius que portaven diversos anys amb cabals migrats, van ser afavorits per les pluges de primavera i pel fet que la calor forta va arribar ben entrat l’estiu. En alguns casos, com el Francolí, a Montblanc, el volum total aportat va ser el més alt dels darrers deu anys. Els embassaments també es van beneficiar de les generoses aportacions fluvials de l’any, de manera que es va arribar al final de l’any hidrològic amb les reserves més altes dels darrers tretze anys, la qual cosa va pal·liar la sequera de pluges tardorenca.
Les conques internes de Catalunya
El volum d’aigua aportat pels rius de les conques internes va ser normal. En alguns casos, però, com a les conques del sud, va representar un augment considerable respecte d’anys anteriors, en què havien estat força inferiors a les mitjanes. El fet més destacable va ser que es van concentrar entre la primavera i, sorprenentment, l’estiu, malgrat que normalment és l’època de l’estiatge fluvial, és a dir, dels mínims anuals de cabal.
La tardor del 2012 va ser discreta pel que fa al nombre d’episodis de pluja destacats, i no va ser fins a l’arribada del mes de març del 2013 que es van registrar els episodis més importants de l’any, els quals es van allargar durant tota la primavera i fins i tot ben entrat l’estiu. Aquesta sèrie d’episodis de pluja, juntament amb l’endarreriment de l’entrada de la forta calor estiuenca, van provocar un augment de les aportacions de les conques del Gaià i del Francolí. Així, el cabal del Gaià va ser força inferior a la mitjana durant la tardor i l’hivern, però a la primavera va estar per sobre de la mitjana ben bé entre el maig i l’agost. El volum total aportat pel riu va ser de 8 hm3,que és el valor de la mitjana i quatre vegades superior al de l’any anterior. El cas del Francolí encara va ser més destacat, ja que el volum d’aigua aportat va ser el més elevat dels darrers deu anys, amb gairebé 15 hm3 i un augment respecte l’any anterior d’un 67%. Aquest valor, però, es va quedar lluny dels 39 hm3 de l’any 2003-04.
Durant els mesos de juny i juliol es van produir diversos episodis de tempesta a la conca del Llobregat. El cabal màxim instantani més elevat d’aquest any es va registrar al mes de juliol a l’estació d’aforament de Guardiola de Berguedà (147 m3/s). En canvi, a la conca del Ter, el cabal màxim instantani va ser de 293 m3/s a l’estació d’aforament de Ripoll, durant la llevantada del 6 de març.
Pel que fa als embassaments de les conques internes, durant aquest any es van mantenir en cotes relativament elevades, i, arran de les pluges constants i persistents de la primavera i l’estiu, es va assolir la plena capacitat en una època en la qual els embassaments tendeixen a disminuir fortament. Fins i tot va caldre desembassar cabals superiors als habituals per prevenció al mes de juliol. Tot i així, una forta tempesta que es va produir a la capçalera del Llobregat el 24 de juliol, amb l’embassament fregant el 100%, va obligar a desembassar tot el cabal d’aigua que entrava. El pic de cabal va ser de gairebé 150 m3/s a Guardiola –el màxim de l’any–. Aquesta crescuda va transitar aigües avall i va fer assolir el pic màxim de cabal a l’estació de Castellbell i el Vilar amb 96 m3/s. L’any hidrològic va acabar amb els embassaments al 81,8% de la seva capacitat, un fet insòlit i inusual i que suposa el valor més elevat de reserves dels darrers tretze anys.
Les conques catalanes de l’Ebre
Pel que fa a les conques catalanes de l’Ebre, la situació va ser ben diferent: l’acumulació de neu a les capçaleres dels rius com a conseqüència dels pas de successius fronts atlàntics durant l’hivern i la primavera va provocar grans acumulacions de neu que van superar els registres històrics. Durant la primavera, el cabal dels rius va anar augmentant progressivament, i, a partir del mes de març, els cabals ja van ser força més elevats que els habituals. A la Seu d’Urgell, el Segre va registrar cabals inferiors als normals entre el novembre i el gener, i en canvi, va superar les mitjanes entre el febrer i el setembre. Aquest comportament va ser similar a totes les estacions del Segre, de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribagorçana, i fins i tot de l’Ebre, a Tortosa. El fet més significatiu va ser la persistència de cabals elevats des del començament del 2013 i fins al final de l’any hidrològic, al setembre.
L’altre fet destacat va ser l’assoliment dels cabals màxims durant els mesos de juny i juliol, quan normalment el màxim es produeix durant el mes de maig. A tall d’exemple, durant el mes de juliol, el Segre a la Seu va registrar el cabal mitjà més elevat dels darrers deu anys: 16,5 m3/s (la mitjana és de 6,3 m3/s). Un cas encara més extrem va ser el de la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert, que va registrar el cabal més elevat dels darrers vuit anys durant els mesos de juny, juliol i agost. Al juny, el cabal assolit va ser de 45 m3/s, mentre que el cabal mitjà és de 28 m3/s. El cabal de l’Ebre va ser força elevat, especialment als mesos de febrer, juny i juliol, quan va assolir el màxim dels darrers deu anys. El màxim anual es va registrar al mes de febrer amb un cabal mitjà de 1.080 m3/s, cosa que va suposar un augment d’un 130% sobre la mitjana (490 m3/s). Tot i que es tracta d’un riu molt regulat, normalment el cabal màxim de l’any es produeix durant els mesos de primavera, però enguany es va avançar al febrer i es va mantenir tot l’any per sobre de la mitjana.
El 18 de juny el cabal de la Noguera Pallaresa va augmentar intensament i va destruir tot allò que trobava al seu pas
© Generalitat de Catalunya
Pel que fa als volums d’aigua, a l’estació d’aforament d’Escaló, a la Noguera Pallaresa, es van assolir 389 hm3, que també va ser el valor més alt dels darrers deu anys i que representa un 64% més que la mitjana, que és de 237 hm3. També es va produir el mateix rècord a la Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert, en què el riu va aportar 585 hm3, mentre que la mitjana és de 400 hm3. El tram final de l’Ebre també va batre el rècord dels darrers deu anys: 14.700 hm3 va ser el volum d’aigua comptabilitzat a l’estació de Tortosa (l’any anterior el volum total només va ser de 3.700 hm3).
Els embassaments de les conques de l’Ebre van començar l’any hidrològic amb unes reserves desiguals, però que en conjunt superaven el 70% de la capacitat d’emmagatzematge. Després d’una reducció progressiva durant la tardor i l’hivern, a partir del mes d’abril les reserves van augmentar ràpidament fins a assolir la plena capacitat. L’exemple més clar va ser el de l’embassament de Talarn, a la Noguera Pallaresa, que va assolir el 100% de la capacitat a partir del 5 de maig, i que es va mantenir per sobre del 95% durant quatre mesos (puntualment va haver d’obrir gairebé totes les comportes per a poder desguassar la gran quantitat d’aigua que hi entrava i que ja no podia contenir).
L’episodi del 18 de juny de 2013
El 18 de juny va culminar una riuada que va afectar sobretot la Garona i les capçaleres de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, com a conseqüència de la fusió d’un gran volum de neu, fruit d’una pujada de les temperatures i d’un episodi de pluges que va acumular fins a 100 mm d’aigua en 24 hores. De fet, els dies previs a l’episodi, a Escaló, la Noguera Pallaresa ja duia cabals d’entre 80 i 100 m3/s –mentre que la mitjana és al voltant dels 20 m3/s–; a Organyà, el Segre arribava als 60 m3/s, i la Garona als 130 m3/s.
Els cabals màxims que es van assolir durant l’episodi van ser de 115 m3/s al Segre, a l’estació d’Organyà; de 121 m3/s a la Noguera Pallaresa, a Escaló; i de 200 m3/s a la Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert. Per a la Garona, com que es va endur les estacions de control araneses, es va estimar un cabal màxim instantani proper als 300 m3/s, a partir de les dades de l’estació d’aforament francesa de Sant-Beat, a la conca de l’Alta Garona, on va ser de poc més de 350 m3/s. Després de l’episodi, els cabals van continuar elevats fins a començament d’agost, moment en què es van començar a normalitzar.
La hidrologia arreu del món
L’episodi de pluges del 18 de juny també va afectar diversos punts del sud de França, com el santuari de Lorda, on el desbordament del Gave de Pau va provocar dues víctimes mortals. D’altra banda, cal destacar el greu episodi d’inundacions que va patir Alemanya, amb el desbordament de l’Elba a la ciutat alemanya de Dresden durant el mes de juny. Per la seva banda, el desbordament del Danubi –el cabal del riu a Viena es va estimar en 10.300 m3/s, quan el cabal mitjà és d’uns 2.000 m3/s, mentre que a Budapest el nivell assolit va ser de 8,91 m– va afectar més de 23.000 persones d’Àustria, Txèquia, Hongria i Romania, i va provocar nombroses i costoses pèrdues materials i fins i tot divuit víctimes mortals.
Al Sud-est asiàtic hi va haver un estiu plujós, amb inundacions a l’Índia, on van morir més de 500 persones; a la regió xinesa de Sichuan, amb més de 50 víctimes mortals, i a les Filipines, després del pas de la tempesta tropical Tami. A Uganda es van veure afectades més de 25.000 persones després d’una setmana continuada de pluges, i a l’Argentina, un aiguat de 160 mm en 24 h va provocar la mort de 40 persones i inundacions al Río de la Plata.