L'any hidrològic 2014-2015
L'any hidrològic va ser una mica més generós que altres anys pel que fa a la quantitat d'aigua que va circular pels rius catalans, però passarà als anuaris estadístics pels dos episodis que es van produir i que van batre rècords: l'un va passar a les conques internes de Catalunya i l'altre va ser exclusiu de l'Ebre.
Les conques internes de Catalunya
Les mitjanes anuals dels diversos rius de les conques del sud (Francolí, Gaià i Foix), del Llobregat i de la Tordera van ser més baixes que les històriques (1942-99). A la Tordera, el cabal mitjà de l'any a Sant Celoni va ser tan sols de 0,3 m3/s, mentre que la mitjana històrica és de 0,83 m3/s. Al Llobregat, el cabal mitjà a Castellbell i el Vilar es va situar en 10 m3/s, malgrat la mitjana històrica de 16 m3/s; tot i així, la mitjana va ser de 2 m3/s superior a la de l'any anterior. En canvi, a la conca del Ter la mitjana anual va ser d'11,5 m3/s, igual que la mitjana històrica, i, a l'estació de Torroella de Montgrí, el cabal va ser de 14 m3/s, per sobre de la mitjana històrica (11 m3/s). A la conca de la Muga, a l'estació de Castelló d'Empúries, la mitjana (4,5 m3/s) també va ser superior a la dada històrica (3,5 m3/s). La diferència entre el Ter i la Muga respecte a la resta de rius rau en què en les primeres conques es van produir dos episodis d'avingudes importants durant l'any, mentre que a la resta de conques només n'hi va haver un.
El primer dels episodis es va produir el dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre de 2014 i va afectar totes les conques, però especialment el Ter i la Muga. El segon episodi es va produir durant el 20, 21 i 22 de març de 2015, i en aquest cas només va afectar les conques del Ter, la Muga i el Fluvià.
A diferència d'altres anys, enguany, l'estiu va ser molt sec i calorós, i els consums d'aigua per al regadiu van ser força elevats. Això va repercutir en la quantitat d'aigua embassada de les conques internes. El pantà de Boadella només va arribar al 59% de capacitat en el moment més alt de l'any, i va acabar l'estiu tan sols al 33% de la seva capacitat. En canvi, pel que fa a la conca del Ter, el pantà de Sau va començar l'estiu al 90% i el va acabar al 60%, molt semblant al cas del pantà de la Baells, que va arribar al 94% de la capacitat just abans de l'estiu i el va acabar al 65%.
Les conques catalanes de l'Ebre
La Noguera Pallaresa va tenir un cabal mitjà anual de 10 m3/s, uns 3 m3/s més que la mitjana històrica
© Fototeca.cat / M. Sagarra
Per tercer any consecutiu, els cabals mitjans i les aportacions d'aigua dels rius de les conques catalanes de l'Ebre van ser superiors a les mitjanes històriques. Els cabals més elevats es van produir durant el mes de maig, fruit de la fusió de la neu acumulada als Pirineus, però sense cap riuada destacada. Només durant l'episodi de final de novembre i principi de desembre es van produir pics de fins a 140 m3/s al Segre, a l'estació de la Seu d'Urgell, possiblement procedent de la Valira; el cabal mitjà va ser de 13 m3/s. En el cas de la Noguera Pallaresa, a Escaló, la mitjana anual va ser de 10 m3/s i a la Noguera Ribagorçana, de 15 m3/s. En els tres casos els valors són de 3 m3/s més elevats que les seves mitjanes històriques.
Els pantans es van mantenir a uns nivells relativament elevats durant tot l'any. Així, el pantà de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, va tenir una mitjana del 79% de la capacitat i una fluctuació que va passar des del 90% al desembre del 2014 fins al 65% al final de l'estiu. En canvi, el pantà d'Oliana, al Segre, es va situar a un 65% de la capacitat de mitjana, oscil·lant entre el 89% al desembre del 2014 i el 50% al final de l'estiu. Un cas singular va ser el pantà de Mequinensa, el qual, com a conseqüència dels episodis de crescuda del febrer i el març, es va omplir al 100,5%; la mitjana de l'any, però, va ser del 83%.
L'episodi del 29 i 30 de novembre i 1 de desembre de 2014
L'episodi es va produir fruit d'una llevantada típica de la tardor. En aquest cas, el sòl es trobava amb un grau d'humitat elevat atès que els dies previs a l'episodi s'havien produït algunes pluges. Com a conseqüència d'això, només amb 50 mm de pluja acumulada a la capçalera del Ter ja va ser suficient perquè el riu comencés a pujar de nivell. D'altra banda, el fet que el temporal fos de llevant va fer que les temperatures fossin elevades i que tota la pluja caigués en forma líquida i no pas sòlida i el sòl quedés saturat molt més ràpidament.
A les primeres hores del dia 29 de novembre, el Ter a Ripoll ja havia assolit el nivell d'alerta, amb més de 200 m3/s. El Llobregat i el Cardener també van assolir cabals semblants en tot el tram amb pluges acumulades que rondaven els 90 mm o 100 mm a la capçalera. El pic a Castellbell i el Vilar va ser de 350 m3/s. Durant el dia 30, la pluja es va mantenir a les capçaleres del Ter, el Fluvià i la Muga. Les acumulacions de pluja van superar els 150 mm a la capçalera del Ter, i es va batre el rècord del cabal mitjà diari més elevat des que existeix l'estació de Ripoll (que enguany va celebrar el centenari), amb un cabal de 300 m3/s i amb un pic màxim de 476 m3/s. Amb aquests cabals circulant per tot el tram de capçalera del Ter, el pantà de Sau i el de Susqueda van omplir-se al 100%. Aquest darrer va sobreeixir i es van haver d'alliberar al tram mitjà del Ter 400 m3/s. D'altra banda, les pluges van reaparèixer i van aportar noves acumulacions d'aigua sobre les Guilleries, el Collsacabra, el Rocacorba i les Gavarres. L'Onyar va registrar un pic de 256 m3/s a Girona, que va passar unes hores abans de l'alliberament de cabal des de Susqueda.
Un fenomen semblant pel que fa a la rapidesa i la magnitud de la crescuda va ser la situació que es va viure a la conca de la Muga, en la qual un doble pic procedent del Llobregat d'Empordà, d'una banda, de 750 m3/s, i del Manol, de l'altra, de 695 m3/s, es va registrar a l'estació de Castelló d'Empúries. En aquest cas, una riera ocultada sota la rambla de Figueres va aparèixer en esfondrar-se part del paviment del passeig. En canvi, la capçalera del riu no va aportar gaire aigua i el pantà de Boadella només va augmentar el volum en 10 hm3, mentre que Sau, per exemple, va augmentar-lo en 33 hm3.
Finalment, el Fluvià, a Esponellà, va registrar un cabal màxim de més de 625 m3/s, possiblement procedents del Llierca i de la resta d'afluents de la capçalera del riu, però en aquest cas no es van registrar incidents de gaire importància.
L'episodi de l'Ebre del febrer i el març del 2015
El tram final de l'Ebre va ser notícia arran de les fortes nevades que es van produir a cotes baixes de la seva capçalera (província de Burgos i d'Àlaba, sobretot), i la posterior fusió de la neu acumulada per un temporal de pluges. Això va fer que el tronc central de l'Ebre assolís gairebé els 3.000 m3/s al seu pas per Saragossa, i una vegada més es va tornar a inundar el parc de l'Exposició Universal. Tota la depressió de l'Ebre va quedar inundada durant força dies i hi van haver grans pèrdues materials, sobretot a l'agricultura. Aquesta riuada va arribar al pantà de Mequinensa, que feia dies que havia obert les comportes per poder contenir la riuada. A Tortosa, l'Ebre va estar un total de 32 dies amb un cabal superior als 1.000 m3/s -- 1.396 m3/s de mitjana, amb un pic de 1.800 m3/s. El volum d'aigua que va representar aquest període va ser de 3.860 hm3, que és més de cinc vegades l'aigua que poden emmagatzemar tots els pantans de les conques internes.
Aquest episodi va obrir la porta a discutir de nou l'ocupació dels llits fluvials. Les infraestructures construïdes els darrers vint anys, menystenint el funcionament i la dinàmica fluvial, van agreujar aquestes inundacions, ja que algunes infraestructures van fer de barrera i, tot i que van evitar que el riu desbordés, van crear unes acumulacions d'aigua superiors a les que, de manera natural, s'haurien produït.
Els quinze anys de la riuada del 10 de juny de 2000
La matinada del 10 de juny de l'any 2000 van caure intensos aiguats sobre la muntanya de Montserrat i la rodalia. El Llobregat va passar de 35 cm de nivell a 5 m en qüestió de dues hores. El pitjor episodi, però, el van provocar les rieres que envolten el massís i que van desbordar, com va ser la riera de Marganell, el torrent Mal d'Esparreguera i la riera de la Magarola, la qual es va endur part de l'autovia de la N-II i el seu pont. La riuada va causar víctimes mortals i nombroses pèrdues materials a tots els serveis i botigues que envolten el monestir de Montserrat, així com a les localitats de Marganell, Monistrol de Montserrat, Esparreguera, Olesa de Montserrat i, en un grau més baix, Abrera, i també va malmetre totes les comunicacions d'accés al monestir: la carretera, el cremallera i, fins i tot, l'aeri van quedar fora de servei.
La hidrologia en l'àmbit mundial
Imatge de satèl·lit del cicló Komen, que va afectar la zona de Birmània
© NASA Goddard's MODIS Rapid Response Team
Aquest 2015 cal destacar els episodis d'inundacions al Marroc, que té un clima molt semblant al nostre, amb llits fluvials secs que s'omplen sobtadament. També durant l'estiu es van produir fortes inundacions a Xile i l'Argentina. En aquest darrer país, la part més afectada va ser Buenos Aires i la regió metropolitana, on hi va haver més de 10.000 afectats, però només tres persones mortes. La temporada de ciclons tropicals al Sud-est asiàtic sempre és sinònim de grans desperfectes, inundacions i pèrdua de vides humanes, sobretot als països més pobres, com va passar a Birmània, país afectat pel cicló Komen, o al Japó, en aquest cas afectat pel tifó Etam. Igualment, els mitjans de comunicació es van fer ressò de la gestació d'un Niño sense precedents al Pacífic, la qual cosa, segons l'oficina de les Nacions Unides, a través de l'Organització Meteorològica Mundial, fa pensar que durant aquest any i el proper es podran produir grans temporals i inundacions als països sud-americans i sequeres al Sud-est asiàtic i Austràlia, i fins i tot, pot arribar a afectar el comportament meteorològic a Europa i a l'Àfrica.