L’any hidrològic 2016-17
Les mitjanes de cabal dels rius catalans de l’any 2016-17 van ser superiors a les dels darrers anys, però força allunyades, encara, de les mitjanes històriques. Els rius van mostrar símptomes d’exhauriment i de canvis en els règims hidrològics que poden tenir conseqüències sobre el llit i el canal del riu, la fauna i la flora fluvial i de ribera, i els recursos hídrics; en definitiva, sobre el paisatge fluvial.
Les conques internes de Catalunya
El 2017, els rius de les conques internes van mostrar dos períodes clarament diferenciats: un de relativament humit, però breu, i un altre de sec, però molt més llarg. El període humit es va produir entre el final de la tardor del 2016 i el primer mes de la primavera del 2017, perquè aquesta és l’època durant la qual els rius porten més aigua de base, gràcies al fet que els aqüífers s’han anat omplint amb les pluges de tardor i que hi ha el mínim anual d’evaporació de l’aigua pel fet de rebre menys radiació solar. A més a més, aquest any es van produir quatre episodis de pluja consecutius en el temps (tots quatre durant el març del 2017) que van nodrir més la disponibilitat d’aigua al sòl.
Fins a aquest moment, els principals rius de les conques internes van mostrar una tendència que superava clarament la dinàmica de l’any anterior i, fins i tot, van superar les mitjanes mensuals corresponents. El cas més destacat va ser el del Llobregat, a l’estació de Castellbell i el Vilar, el cabal mitjà del qual al març va ser de 21,6 m3/s, mentre que la mitjana interanual del mateix mes és de 16,8 m3/s. Altres exemples van ser el Ter, a Torroella de Montgrí, que va tenir un cabal mitjà al febrer de 12,2 m3/s, mentre que la mitjana interanual del mes és de 10,1 m3/s, i el Francolí, a l’estació de Montblanc, on es van mesurar 0,61 m3/s durant el març, mentre que la mitjana històrica és de 0,5 m3/s.
Però la primavera va avançar, va deixar de ploure i la calor va arribar molt aviat, fet que va provocar intensos estiatges abans d’hora, que es van intensificar durant els mesos de juliol i agost. Tant és així que les poques pluges del setembre van ser clarament insuficients per a revifar els rius, de manera que es va allargar l’estiatge més enllà del final de l’any hidrològic. Així, els cabals mitjans de l’estiu van ser els més baixos des de la sequera del 2007, i, en algun cas, inferiors, com per exemple al Congost, a la Garriga, on el cabal mitjà del mes de juliol va ser de tan sols 0,01 m3/s, mentre que la mitjana dels mesos de juliol és de 0,16 m3/s. Amb aquest valor de cabal es pot considerar que el riu es va assecar, perquè el mateix error dels aparells de mesura és més gran que el valor enregistrat. A la conca de la Tordera, a Fogars de Tordera, el cabal mínim va ser de 0,07 m3/s al juliol, mentre que la mitjana és de 0,34 m3/s per al mateix mes.
Els rius del sud de les conques internes, però, van ser els que van viure la pitjor situació, com és el cas del Gaià, el qual no va gaudir de les pluges de primavera i es va mantenir tot l’any per sota de la mitjana. A més, s’hi van comptar 102 dies sense circulació d’aigua superficial, mentre que durant la sequera del 2007 en van ser 82; per tant, és el registre sec més llarg des del 1975 en aquesta estació.
L’embassament de la Llosa del Cavall, al Cardener, un dels menys afectats pels estiatges i la sequera
© Generalitat de Catalunya
Els embassaments van començar l’any hidrològic al voltant del 50% de la capacitat, però la manca d’episodis de pluges importants durant l’any i les altes temperatures assolides a partir de la segona meitat de la primavera van provocar que, a partir del mes de maig, comencés amb força la campanya de regadiu. Els embassaments del Ter, com Sau i Susqueda, van començar la temporada al voltant del 50% de la capacitat i la van finalitzar lleugerament per sobre, al 56% i 57% respectivament. Els embassaments del Llobregat van presentar uns percentatges més elevats: la Llosa del Cavall, al Cardener, va començar al 61% i va acabar al 58%, i la Baells va finalitzar la campanya al 62%, pràcticament igual que al principi de l’any hidrològic. L’embassament de Darnius-Boadella, a la Muga, va començar al 22% i va acabar al 24%. Per contra, els embassaments del sistema Siurana–Riudecanyes, al sud de les conques internes, van començar la campanya de regadiu al 33% de la capacitat i la van acabar només al 12,8%, que és un valor molt preocupant de cara a la propera campanya de regadiu.
Les conques catalanes de l’Ebre
Es van produir dues dinàmiques diferents entre els afluents que baixen del Pirineu, com són el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i el comportament de l’Ebre. El cabal mitjà anual del Segre, a l’estació d’Organyà, va ser d’11,7 m3/s, igual que la mitjana del període 2002-16. A l’estació d’Escaló de la Noguera Pallaresa, el cabal mitjà anual va ser de 6,7 m3/s, mentre que la mitjana interanual és de 7,4 m3/s. Només a la Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert, el cabal mitjà va ser lleugerament superior a la mitjana, amb 13,6 m3/s respecte a la mitjana històrica, que és de 12,7 m3/s. De la mateixa manera que els cabals dels rius de les conques internes, els cabals mensuals van ser superiors durant els mesos de primavera, però inferiors durant la resta de l’any, especialment durant els mesos d’estiu.
L’Ebre va presentar una dinàmica clarament diferent. L’escassa precipitació del 2017 a la capçalera i el tram mitjà de la conca va suposar que el cabal mitjà anual a l’estació de Tortosa fos de tan sols 153 m3/s, mentre que la mitjana del període 1997-17 és de 281 m3/s. Va ser el tercer any amb el cabal mitjà anual més baix, només superat pels anys 2001-02 i 2011-12, durant els quals els cabals mitjans anuals van ser de 128 m3/s i 117 m3/s, respectivament.
Els embassaments pirinencs van finalitzar l’època de regadiu amb volums més que satisfactoris. El pantà de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, va començar l’any hidrològic al 46% i el va acabar al 62,5%, mentre que el de Canyelles, a la Noguera Ribagorçana, va començar al 59% i el va acabar al 48%. L’embassament d’Oliana, al Segre, va arribar només al 38% un cop finalitzada la temporada de regadiu. Tot i així, va ser un valor superior al de l’octubre passat, que va ser del 34%. En canvi, el pantà de Riba-roja, a l’Ebre, es va mantenir sempre ple, amb el 93% de mitjana durant tot l’any.
La sequera hidrològica
Al final d’any es va produir una situació de sequera hidrològica, és a dir, que l’aigua dels rius va ser inferior a les mitjanes i que també ho van ser els nivells de l’aigua subterrània, perquè les pluges que es van produir en molts episodis van ser d’alta o molt alta intensitat, però de curta durada, fet que va afavorir una pujada ràpida dels cabals dels rius, amb pics de cabals molt breus, i un ràpid retorn a la situació prèvia del nivell de l’aigua. La persistència d’aquest tipus de precipitacions durant tot l’any no va alimentar els aqüífers, els quals necessiten pluges constants i d’intensitat moderada per a reomplir-se.
Alguns rius estan passant de ser permanents a esdevenir intermitents; i aquells que eren intermitents estan passant a ser efímers
© Fototeca.cat / J. Peñarroja
Aquesta situació, repetida els darrers dos o tres anys hidrològics, ha fet que els aqüífers no s’hagin recuperat, i enguany es van començar a intuir canvis en el comportament hidrològic dels rius. Així, alguns rius estan passant de ser permanents a esdevenir intermitents, i aquells que eren intermitents es converteixen en efímers. És a dir, que un riu que no s’assecava mai, ara ho fa durant unes setmanes d’estiu més o menys llargues, i que un riu que ja s’assecava tendeix a eixamplar el període sec, de manera que només porta aigua quan plou. Aquesta observació cal ratificar-la amb dades. Tanmateix, es pot afirmar que els registres dels cabals mostren aquestes tendències, les quals, si es confirmessin –depenent de com sigui d’intensa i persistent la sequera–, podrien provocar un canvi que portaria una nova dinàmica hidrològica i un nou paisatge fluvial.
L’acord del Ter
Aquest 2017 es va signar, entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Plataforma del Ter, l’acord del Ter, pel qual s’estableix un calendari que ha d’anar reduint progressivament el transvasament d’aigua des del Ter cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La Llei 15/1959 regulava que, com a màxim, es podien transvasar fins a 8 m3/s cap a la planta potabilitzadora de Cardedeu, tot i que l’objectiu de l’acord del Ter és anar reduint aquest cabal a 4,4 m3/s en una primera fase (2018-22), i fins a 2,85 m3/s en una segona fase (2023-27). El Pla de gestió del districte fluvial preveu les actuacions redactades en l’acord del Ter, el qual és un exemple de modernitat, compromís i una ferma voluntat de solucionar problemes històrics per al bé comú.
La hidrologia en l’àmbit mundial
L’any 2017 van ser molt importants i devastadores les inundacions al Pakistan i l’Índia durant l’època dels monsons. Les inundacions al continent asiàtic, però, es van estendre des de l’Orient Pròxim fins a la Xina, passant pel Japó, les Filipines i Indonèsia. Tampoc no se’n van deslliurar els països americans com els Estats Units, on van tocar terra dos grans huracans, que van provocar greus inundacions a Texas i Florida i en diversos països centreamericans i del Carib, com Cuba o Puerto Rico. Fins i tot, al continent africà, hi va haver aiguats i inundacions en països com el Sudan, Nigèria o Uganda durant l’estació de les pluges. Amb l’objectiu de disminuir els estralls que poden provocar aquestes situacions a l’Àfrica, la Unió Meteorològica Internacional (WMO) va implantar-hi serveis hidrològics automàtics, per tal de disposar, com a mínim, d’un sistema d’alertes hidrològiques per al seguiment i el control de riuades.