L’any hidrològic 2018-2019
Si l’any 2017-18 va ser plujós i abundós d’aigua, l’any 2018-19 va tornar a mostrar l’extremisme del clima mediterrani. En poc temps es va passar de valors superiors a les mitjanes d’aigua a les portes d’una nova sequera. El 2018 va acabar amb pluges i episodis de crescuda importants, però no va ser fins al final de setembre del 2019 que es va tornar a produir un episodi de pluges destacable. És a dir, van passar uns deu mesos entre els dos episodis més importants de tot l’any, i aquest darrer ni tan sols va tenir efectes sobre els llits fluvials. El fantasma de la sequera ja és permanent, i els nostres rius estan transitant a un canvi que caldrà demostrar amb dades: cada cop són més efímers i més intermitents.
Les conques internes de Catalunya
El Ter a l’estació d’aforament de Ripoll en l’episodi del mes d’octubre de 2018
© ACA
Només un gran episodi va dominar l’any hidrològic 2018-19, tenint en compte que va acabar el 30 de setembre de 2019. Aquest episodi, que es va produir el 15 d’octubre de 2018, va ser extraordinari en algunes estacions d’aforament, com en el cas del Ter a Ripoll, en què el cabal mitjà del dia va ser de 369 m3/s, el tercer cabal mitjà diari més alt des que hi ha registres a l’estació de Ripoll i que es remunten fins el 1945. El cabal punta instantani d’aquesta riuada va ser de 800 m3/s, el segon cabal punta més elevat registrat a l’estació des del 1995.
Al Llobregat, aquesta riuada va provocar que els cabals mitjans dels dies 15 i 16 d’octubre a l’estació d’aforament de Sant Vicenç dels Horts fossin de 345 m3/s i de 230 m3/s, amb pics de cabal màxims de 670 m3/s i 570 m3/s respectivament, que van representar els registres consecutius més elevats des que funciona l’estació, l’any 2007.
Però, en aquesta estació, es va registrar un altre episodi de crescuda el 15 de novembre de 2018 que va superar la crescuda anterior i que va establir un nou rècord de cabal mitjà diari amb 395 m3/s i un cabal pic màxim de 1.000 m3/s.
Les crescudes dels mesos d’octubre i novembre del 2018 van augmentar considerablement les mitjanes dels mesos d’octubre, novembre i desembre en diverses estacions. En el cas del Ter a Ripoll, el cabal mitjà interanual del mes d’octubre és de 9,2 m3/s, mentre que l’octubre del 2018 el cabal mitjà va ser de 35 m3/s, gairebé 4 vegades superior.
En el cas del Llobregat a Sant Vicenç dels Horts, el cabal mitjà interanual d’octubre és de 8,7 m3/s i l’octubre del 2018 el cabal mitjà va ser de 47,0 m3/s, que representa cinc vegades més, i el mes de novembre la mitjana registrada va ser de 88 m3/s, quan la mitjana interanual és de 12,0 m3/s.
En altres conques, els efectes d’aquestes crescudes van ser més moderats, tot i que van representar l’episodi més important de l’any. A la conca del Francolí, per exemple, la riuada del 15 d’octubre va suposar un cabal pic a l’estació de Tarragona de 16 m3/s, i a l’estació d’Olot, al Fluvià, el pic va ser de 19 m3/s, que són valors bastant habituals per a aquestes conques. Altres conques com la Tordera, a l’estació de Fogars, també va experimentar crescudes importants, amb cabals pic de gairebé 200 m3/s, tant en la crescuda d’octubre com en la de novembre.
Els embassaments de les conques internes
Figura 1: Evolució del percentatge de volum embassat al pantà de Siurana durant l’any 2018-19
Font dades: ACA
Els pantans de Boadella i de Siurana van començar l’any hidrològic amb valors força baixos després de la temporada de regadiu. El primer es va situar al 40% de la capacitat, mentre que el de Siurana es trobava al 12% (Figura 1). La resta d’embassaments van recollir valors més acceptables, com el de la Baells, que es va situar al 87%, o bé el de Sau, que es va mantenir al 84%.
Els episodis de pluja de l’octubre i el novembre del 2018 van afavorir els embassaments que es trobaven en pitjor situació. Així doncs, el pantà de Boadella va passar del 40% al 60% en un mes i del 60% al 94% en 3 dies, gràcies a l’episodi del 15 de novembre de 2018. Una cosa semblant va succeir al pantà de Siurana, que va passar del 12% al 50% també en un mes.
La resta de pantans es van mantenir durant tot l’any en percentatges relativament elevats fins a l’arribada de l’estiu, que va provocar una forta davallada a les reserves i va apropar la situació de les reserves hidrològiques a l’escenari de sequera. Boadella va tornar a estar al 40% i Siurana al 30% i els embassaments de la Baells i de Sau es van trobar al 60% i al 54% respectivament, la qual cosa va implicar augmentar la producció d’aigua procedent de les dessaladores.
Les conques catalanes de l’Ebre
Els mateixos episodis que van afectar els rius de les conques internes també van afectar les conques catalanes de l’Ebre, especialment l’episodi del 15 d’octubre de 2018. Al Segre, a l’estació de la Seu d’Urgell, per exemple, es van registrar fins a 170 m3/s de cabal pic i a Organyà ja es van superar els 200 m3/s.
A la Noguera Pallaresa, a Escaló, aquest episodi també va ser el més elevat de l’any i va assolir un pic de 50 m3/s, i, en canvi, a la Noguera Ribagorçana, no va implicar una crescuda important i el pic més elevat que es va produir a l’estació del Pont de Suert van ser els 43 m3/s que es van registrar durant la primavera del 2019.
L’Ebre, a Tortosa, que està deslligat completament de les dinàmiques d’aquests episodis, no va destacar fins al final de gener del 2019, moment en què es van alliberar poc més de 650 m3/s.
Pel que fa als embassaments de les conques catalanes de l’Ebre, la majoria van començar l’any hidrològic al 60% de la capacitat, i amb els episodis de tardor van assolir els valors més elevats i es van situar al voltant del 97% al pantà de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, al 85% al d’Escales, a la Noguera Ribagorçana, i al 70% al d’Oliana, a la conca del Segre. Només el panta de Talarn, també a la conca de la Noguera Pallaresa, va assolir el màxim durant l’època del desgel, moment en què va arribar al 95%.
L’episodi del 15 d’octubre de 2018 o “del Leslie”
Figura 2: Previsió de desplaçament de l’huracà Leslie
© National Hurricane Center, NOAA, USA
Aquest episodi va ser insòlit per la situació atmosfèrica que el va generar, i és que va ser un huracà, encara que ja transformat en depressió tropical, que va afectar tota la península Ibèrica (Figura 2). A Catalunya es van produir pluges força abundants. Els tres valors més destacables van ser els 209 mm a Viladrau, els 109 mm a Ulldeter i els 153 mm a Solsona, però hi va haver moltíssims punts que van superar els 100 mm acumulats entre el 13 i el 15 d’octubre de 2018 (SMC, 2018).
Com s’ha esmentat abans, el pic de cabal del Ter registrat a l’estació de Ripoll va ser de 800 m3/s, el qual només s’havia superat un cop l’any 1995. El riu es va desbordar en diversos punts i va inundar el camp de futbol de Sant Quirze de Besora i les centrals hidroelèctriques del canal industrial del Ter a Manlleu, com també la potabilitzadora d’Osona Sud, a la mateixa localitat.
L’episodi del 22 d’octubre de 2019
Tot i que es troba fora de l’any hidrològic 2018-19, l’episodi de pluja que es va produir el 22 i 23 d’octubre de 2019, i que va afectar especialment la conca del Francolí, mereix una menció especial. A la localitat de Prades (Baix Camp) es van recollir fins a 293 mm (segons l’informe de l’SMC) en aquests dos dies, i aquestes intenses precipitacions van provocar que les rieres de la capçalera del Francolí creixessin de manera considerable.
Les localitats de l’Espluga de Francolí i Montblanc van ser les que més van patir-ne els estralls, però no van ser les úniques. A l’Espluga la riuada es va endur tot un edifici amb un celler i restaurant, i a Montblanc el pont medieval va ser l’obstacle que va aturar la gran quantitat d’arbres que la riuada va arrossegar, a part de destruir les zones properes al llit fluvial i causar diverses víctimes mortals.
El cabal del Francolí a Montblanc no es va poder registrar atès que la riuada es va endur l’estació d’aforament (EA028). Aquesta dada indica que, com a mínim, el nivell de l’aigua va superar la capacitat màxima de mesura que tenia l’estació, que era d’uns 3 metres. Posteriorment, es va poder deduir que el nivell de l’aigua va arribar sobre els 5 metres. En canvi, l’estació d’aforament de Tarragona (EA079 ) sí que va registrar l’episodi sencer i va informar que el cabal pic havia estat de 1.200 m3/s.
A part dels efectes de les pluges sobre la conca del Francolí, també va ser afectada la capçalera del Siurana, que igualment va patir una crescuda considerable i va afectar l’estació d’aforament del Toll del Forn (EA111), situada a l’entrada del pantà de Siurana. Finalment, també va quedar afectada la riera dels Gorgs, a la població de l’Albi (Garrigues) i conca del Set, que posteriorment aboca les seves aigües a l’Ebre.
La hidrologia en l’àmbit mundial i el canvi climàtic
Esllavissades com a conseqüència de les fortes pluges sobre àrees cremades a Califòrnia, el gener del 2018
Igual que altres anys, els episodis de riuades i inundacions van afectar diversos punts del planeta. Durant l’any 2018-19 cal destacar els efectes de les pluges intenses a Califòrnia, a les zones devastades pels greus incendis forestals de l’estiu del 2018. Els efectes d’aquestes pluges sobre les superfícies cremades no van ser importants per les zones inundades, sinó per la gran quantitat de material erosionat de les muntanyes que es va mobilitzar. Aquesta mobilització massiva de fang i sorra va colgar de terra infraestructures, camps i zones urbanes, la qual cosa va implicar greus problemes de mobilitat per carretera, a part del greu problema ambiental que això representa.