Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment. En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras,lenguas y cultura en el antiguo egipto, una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural.
De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica, de Rafael Narbona, en què defensa l'increment de la presència de les cultures preromanes a la darreria de l'antiguitat; La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410), de Stefano M. Cingolani, i la continuació d'aquest, de Jaume Sobrequés, Consolidació i majoria d'edat del fet identitari català (1410-1714). Jordi Casas va ser l'autor de La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (s. XII-XIX). Igualment va destacar un treball que aplega investigadors de les Illes Balears, València i el Principat, titulat Inversors, banquers i jueus, que ens intro-dueix en els mecanismes financers de la Corona d'Aragó. També cal mencionar el treball de Xavier Ballestín Almansor i la destrucció de Barcelona. O el conjunt d'articles d'autoria diversa Ruptura i legitimació dinàstica a l'edat mitjana, que exposen, amb el Compromís de Casp del 1412 com a punt de partida, diferents opinions i perspectives d'autors del conjunt d'Europa. I l'obra dedicada a El Gran Capitán, deJosé Enrique Ruiz-Domènec,i el treball d'Antoni Ferrer, Captius i senyors de captius a Eivissa, conclou aquest breu repàs.
Quant a l'època moderna, van ser obres destacades la de Bernat Hernández, Bartolomé de Las Casas, obra dedicada a aquest personatge, i la d'Adrià Cases, Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714). Un grup d'autors van signar el llibre Historia de las Españas, una aproximación crítica, en el qual proposen un recorregut per les Espanyes, des de la medieval fins a l'actual, i n'analitzen les diferències. De més difícil catalogació, però amb clares referències concretes a l'època moderna, va veure la llum Guerra, frontera i identitats, un llibre d'autoria diversa amb edició a càrrec d'Antoni Espino i Òscar Jané.
Dins de la història contemporània, els temes més estudiats van continuar sent la República i la Guerra Civil d'una banda, i el franquisme de l'altra. Robert Vallverdú va ser l'autor de La metamorfosi del carlisme català: del "Déu, Pàtria i Rei" a l'Assemblea de Catalunya. Antoni Dalmau va repassar la vida d'una de les figures cabdals de l'anarquisme català del final del segle XIX a Una biografia de Tarrida de Mármol (1861-1915). Un conjunt d'especialistes van tractar els principals temes que va treballar el professor Pere Gabriel al llarg de la seva carrera en el llibre Republicans i solidaris. Martín Ramos va publicar la segona part de la seva història de la Guerra Civil a Catalunya amb el títol Territori capital, mentre que Josep Antoni Pozo va signar Del orden revolucionario al orden antifascista, una obra basada, també, en els materials treballats en la seva tesi. Algunes de les publicacions van tenir com a protagonistes personatges històrics. Així, Marc Santasusana en l'obra De la fàbrica a la revolta va analitzar la trajectòria de Pere Curtiada, polític d'Estat Català de Sitges, mentre que el treball de Jaume Renyer va repassar la vida de Lluís Gausachs a Lluís Gausachs i Ramon. Patriota republicà i secretari del president Tarradellas. Per la seva banda, Joan Esculies va signar Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme, en què analitza la vida d'aquest important polític d'ERC i del PSC, i Josep Edo va publicar una biografia d'Andreu Cortines, militant del BOC, sota el títol Andreu Cortines Jaumot. Cooperativisme i llibertat nacional. Altres treballs que cal mencionar són l'obra de tres volums La Segona República a Catalunya, dirigida per Jordi Casassas; La huelga de alquileres y el comité de defensa económica, de Manel Aisa, en què l'autor repassa alguns aspectes d'aquella vaga que va ocórrer a Barcelona durant la dècada de 1930; Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946), de Francesc Vilanova, i L'èxode català de 1936 a través dels Pirineus, de Jordi Rubió. Diferents investigadors vinculats al Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) van publicar el llibre Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977); Marc Andreu va fer un repàs de l'actuació de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona a Barris, veïns i democràcia; Carme Molinero va coordinar el treball Sobre el franquisme a Catalunya. Homenatge a Borja de Riquer, i Carles Santacana va coordinar Els papers secrets de Tarradellas, la darrera de les exploracions dels arxius d'aquest personatge tan important. Finalment, cal citar La formació d'una identitat, un treball de Josep Fontana, o El nou catalanisme, coordinat per Norbert Bilbeny.
Enguany es va commemorar el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys
© Ajuntament de Barcelona
Més enllà de les publicacions, i com cada any, el Departament de la Presidència de la Generalitat va establir diverses commemoracions oficials. Entre les més representatives hi va haver el 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, els 700 anys de la mort de Ramon Llull i els 750 del naixement de Ramon Muntaner, cronista de Jaume I. També cal destacar la commemoració d'una institució, per ser un dels espais naturals de desenvolupament de la història, la celebració de l'Any de les Biblioteques, coincidint amb el centenari de la creació de la xarxa de biblioteques populars.
De la gran quantitat d'actes, conferències i jornades que es van fer amb motiu d'aquestes commemoracions, cal mencionar, per exemple, l'exposició "Els temps dels Almogàvers. La crònica de Ramon Muntaner"; l'obra Neopàtria, de David Agustí, en què analitza l'aventura dels almogàvers al territori més oriental de tots els conquerits; el treball de Stefano M. Cingolani Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner de Peralada, i l'estudi de Josep Antoni Aguilar, amb edició d'Antoni Ferrando, La Crònica de Ramon Muntaner. Al voltant de la figura de Lluís Companys, van destacar les obres Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys, de Jordi Finestres, i El viatge de Companys, d'Antoni Tortajada, entorn de l'aniversari de l'afusellament del president. En relació amb el centenari de les biblioteques de Catalunya, cal destacar Història de les biblioteques de Catalunya (1900-1936), una reedició de textos d'Alexandre Galí, el qual va impulsar l'avui centenària Biblioteca de Catalunya i la xarxa de biblioteques populars, i el treball d'Assumpta Montellà Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries.
La incorporació al fons arxivístic de la carta portolana de Guillem Soler (segle XIV) va portar a la posterior exposició “La cartografia medieval catalana” al Museu d’Història de Barcelona
© Ajuntament de Barcelona / Pep Herrero
D'entre les exposicions, cal esmentar la del Museu d'Història de Barcelona "La cartografia medieval catalana", amb la incorporació al fons arxivístic de la carta portolana de Guillem Soler (segle XIV ). Al Museu d'Història de Catalunya (MHC), cal destacar "Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf", el qual va sobreviure a l'internament del camp, i "Hospital del Mar, cent anys amb el batec de Barcelona". Quant a les diferents mostres realitzades anteriorment sobre la Guerra Civil i que van continuar veient-se en diverses localitats de les comarques catalanes, el Memorial Democràtic va incloure aquest any l'exposició virtual "Vencedors i Vençuts", acompanyada de jornades, projeccions, xerrades i actes paral·lels, mentre que el Museu Memorial de l'Exili (MUME) va presentar l'exposició temporal "Testimonis de Mauthausen", entre moltes altres, a la seva seu de la Jonquera.
Cartell del III Congrés “Vagues i Conflictes Socials”, celebrat al juny a la Universitat Autònoma de Barcelona i organitzat pel CEFID
© CEFID / UAB
En l'apartat de congressos, cal mencionar la celebració, al mes d'abril, del VIII Congrés d'Història Social, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i dedicat a les sociabilitats en la història, a partir de les taules de debat del qual es va publicar el llibre Sociabilitats a la Catalunya contemporània; les jornades organitzades per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, sobre història de la cartografia de Barcelona; el III Congrés "Vagues i Conflictes Socials", celebrat al juny a la Universitat Autònoma de Barcelona i organitzat pel Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID); el XIV Congrés d'Història de Barcelona, sota el títol "Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812", que va organitzar l'AHCB, i el congrés "Història local, l'estat de la qüestió", celebrat al març a Barcelona. Finalment, el Memorial Democràtic va organitzar el IV Col·loqui Internacional Memorial Democràtic i ICIP amb el nom "Del passat al futur: memòria i processos de transició".
Altres experiències o iniciatives que es van dur a terme al llarg de l'any van ser el Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic, que acull una de les fonts videodigitals més importants d'Europa, i el web "La Memòria dels Dibuixants", que s'encarrega d'anar recollint i vindicant la figura d'aquests artistes afectats per la Guerra Civil.
Pel que fa als guardons, el premi Ibero-americano de Cádiz de ciències socials va ser per a la investigadora de la Universitat Jaume I Amparo Sánchez, i el premi Joan Reglà, per a l'obra Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI ), de Pau Castell.
Finalment, cal recordar els historiadors que ens van deixar. A la darreria del 2014 ho va fer Prim Bertran, medievalista de la Universitat de Barcelona, i ja dins del 2015, Ramon Gubern i Domènech, Joaquim Molas i Batllori i el valencià Pere Maria Orts i Bosch, entre d'altres.