Si bé un any és un període en el qual normalment no es poden observar els avanços o estancaments que es produeixen en un àmbit del coneixement, sí que es poden repassar les novetats o les tendències que van consolidant anys d’investigació i el que s’ha publicat.
L’any 2019 es va publicar Cabezas cortadas y cadáveres ultrajados, del catedràtic de Prehistòria de la UB, Francisco Gracia, una anàlisi de diferents manifestacions de sadisme vers els vençuts en els conflictes que han anat omplint la història de les civilitzacions humanes; Xenofobia y racismo en el mundo antiguo, amb edició a càrrec de F. Marco, F. Pina i J. Remesal, que ofereix diverses reflexions sobre les manifestacions d’aquestes actituds durant l’antiguitat; el treball del catedràtic Josep Padró Historia del Egipto faraónico; i l’obra del també catedràtic Guillermo Serés Història del alma, un estudi de l’evolució del concepte d’ànima des de l’antiguitat grega fins a les albors de la modernitat.
De l’època medieval van destacar obres com Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades, en què diferents autors aplegats a Balaguer el 2017 exposen els mecanismes de discriminació entre diferents grups dins un mateix territori; el treball de la professora Maria Barceló Davant la mort. Els rituals medievals a la ciutat de Mallorca; el llibre del també professor Flocel Sabaté La dissort de la documentació medieval catalana, des d’on fa un seguiment de la dispersió de la rica i abundant documentació pública i privada generada en territori català, així com, en alguns casos, de la seva destrucció; Catalunya, un país modern. Quan s’aferma la identitat nacional al segle XV, de Jaume Sobrequés; Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans, del catedràtic de la Universitat de València, Ferran Garcia-Oliver, en què s’analitza la complexa relació entre jueus i cristians; i el treball de Pep Mayolas Erasme i l’Imperi català de Carles I, en què des del cercle de l'Institut Nova Història van continuar apostant per interpretacions conspiratives de la construcció del discurs històric.
D’estudis sobre l’època moderna es van publicar treballs com els de Rafael Zurita, professor de la Universitat d’Alacant Europa en la época de Napoleón; i el del catedràtic José Enrique Ruiz-Domènec, Europa. Un relato necesario, un repàs de l’evolució de les cultures del vell continent i dels esdeveniments que l’han anat construint. Cal citar també l’aparició d’un altra obra pòstuma de Josep Fontana, Capitalisme i democràcia. 1756-1848, treball en què el difunt autor analitza l’origen i l’evolució de la relació entre aquests models.
Sobre la història contemporània, les novetats de l’any van ser el llibre de Josep Clara, professor de la Universitat de Girona, La Guàrdia Civil. Espina dorsal de l’Estat espanyol a Catalunya (1844-2018); Els diaris de Foment. Premsa industrial al segle XIX, de Xavier Martí; Resistència. La premsa en català, censura i repressió, de Josep Maria Figueres; i La revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España, dels historiadors Josep Pich Mitjana i David Martínez Fiol. D’autoria diversa, es van publicar les actes de les Jornades d’Història del Moviment Obrer, celebrades a Palma l’any anterior. Altres títols de l’any van ser Les revolucions de 1917. Europa, Espanya, Illes Balears, coordinat per David Ginard; Gente de color entre esclavos, amb edició a càrrec de José Antonio Piqueras i Imilcy Balboa, catedràtic i professora de la UJI, respectivament; Ciencia y espiritismo en España (1880-1930), de la doctora Andrea Graus, actual investigadora Marie Curie del Centre National de la Recherche Scientifique de París; La vaga de la Canadenca, de Ferran Aisa; Comunidades rotas. Una historia global de las guerras civiles 1917-2017, del professor Javier Rodrigo; Les colònies industrials de la conca del Llobregat: 150 anys d’història, de Rosa Serra i Albert Balcells; i Compromís i progrés: La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, d’Albert Balcells. També cal citar El sardanista pornógrafo, treball en el qual el catedràtic Jean-Louis Guereña tracta el cas de Joan Sanxo Farrerons i de la impremta Layetana per estudiar la producció eròtica espanyola de la segona i tercera dècada del segle XX.
Dins d’aquest mateix període, però centrats en la temàtica de la República i la guerra, el 2019 van veure la llum Antifascistas alemanes en Barcelona, d’autoria diversa; La capsa vermella, d'Antoni Campañà, un treball que recull les fotografies inèdites del conflicte fetes pel mateix autor; El primer procés contra Catalunya. Repressió i resistència després del 6 d’octubre de 1934, de Pere Bosch; La Caixa de Pensions (1936-1945), en què l’economista Joan Maria Solà estudia les mesures de l’entitat en el context de la revolta militar i esdeveniments posteriors; Perseguint Andreu Nin. Informes, telegrames i confidències de la policia espanyola, de Pelai Pagès; i Pioneres. Història i compromís de les germanes Úriz Pi, de Manuel Martorell, M. Carmen Agulló i Salomó Marquès, un treball que analitza l’activitat d’aquestes germanes de posicions avantguardistes que van escandalitzar els sectors acomodats de Girona i Lleida. I, per citar alguns dels treballs d’aquesta temàtica, però des d’una òptica més local, La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1945), del doctor Bartomeu Garí, tesi doctoral defensada el 2017 i que el 2019 va veure la llum en forma de llibre, o el treball de Jaume Sansó Vilafranca (1931-1945). La II República. La por i la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra.
Per finalitzar, cal mencionar les obres que tracten del franquisme i la Transició, entre les quals es van publicar el llibre d’Ivan Bordetas i Anna Sànchez L’antifranquisme oblidat. De la dissidència cristiana al comunisme revolucionari (1953-1972); Art i cultura de postguerra a Barcelona, 1939-1962, d’autoria diversa; Historia de Bandera Roja (1969-1989), de Pere Maroño; Corre, democràcia, corre. Mobilització i repressió a la Catalunya de la Transició, de David Ballester i Manuel Vicente; El precio de Europa. Estrategias empresariales ante el Mercado Común y la Transición a la democracia en España (1957-1986), de Guillermo García Crespo; La repressió franquista al Tarragonès, de Josep Recasens, des d’una perspectiva comarcal; Blanquerna (1948-2018). Evolució del projecte d’educació superior i aportacions a la pedagogia universitària, de Josep Gallifa, des de l’anàlisi d’una institució educativa; i Fills de la vuitena. 50 anys d’esquerra independentista a l’Aran, els Pirineus i Ponent, de Ferran Dalmau i David Sancho.
Entre les obres de caire més historiogràfic, van veure la llum Diálogos con la Historia. Ricardo García Cárcel y el oficio de historiador, coordinat per Manuel Peña i Doris Moreno; Formes de fer història. Homenatge a Jordi Casassas Ymbert, un recull de les actes del seminari internacional que es va celebrar amb motiu de la jubilació del mencionat historiador; i el treball dels catedràtics de la Universitat de València, Justo Serna i Anaclet Pons Microhistoria: Las narraciones de Carlo Ginzburg.
I sense marc cronològic ben delimitat i amb perspectives diverses, cal mencionar Historia del pensamiento económico, de Josep María Vegara; Geografía de Abel Paz, de Fernando Casal i M. Antonia Ferrer, biografia d’aquest militant anarquista, famós biògraf de Durruti; Comer y beber, Una historia de la alimentación en España, de la catedràtica María de los Ángeles Pérez; Atles d’història dels jueus a Catalunya, de Manuel Forcano; Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps, de Joan Santacana i Nayra Llonch; i El turco, del professor Francisco Vega, revisió de la península d’Anatòlia des dels primers poblats fins a la república laica.
Com a curiositat, cal indicar la importància numèrica que van assolir els treballs titulats Breve historia de..., concretament fins a 14 obres diferents, xifres que tanmateix no permeten establir unes conclusions versemblants entorn aquest fenomen.
De totes aquestes obres citades, només el treball de Fontana i La capsa vermella, d’Antoni Campañà, van estar, segons la informació del Gremi d’Editors de Catalunya, entre les deu obres més venudes de la setmana al llarg del 2019. Entre les obres de temàtica històrica que van aparèixer entre els llibres més venuts en català hi ha Història mundial de Catalunya, dirigida per Borja de Riquer, un parell de llibres de l’historiador i comunicador israelita Yuval Noah, i el treball d’Alain Corbin, Història del silenci. Del Renaixement als nostres dies. I, en aquesta llista, també van figurar les obres escrites pels historiadors Joan B. Culla (La història viscuda) i Oriol Junqueras (llibre de contes), així com l’entrevista a Xavier Domènech.
Pel que fa a la llista de les deu millors obres venudes a Catalunya en castellà, hi van aparèixer les obres de Fontana, Yuval Noah i Alain Corbin, a més de La civilización de la mirada, de Mary Beard, nomenada doctora honoris causa el 2019 per la UOC; Los últimos caminos de Antonio Machado, de Ian Gibson; La guerra de Vietnam, de Max Hastings, periodista, corresponsal de la guerra de les Malvines, així com historiador de la Segona Guerra Mundial; el treball La ruta del conocimiento, de la historiadora britànica Violet Moller; El juicio de Adolf Hitler, de David King; Un pueblo traicionado, de Paul Preston; El motín de la naturaleza, de Philipp Blom; ¿Quién quiso la Guerra Civil?, d’Ángel Viñas, i Franquismo S.A., del periodista i documentalista Antonio Maestre. I, més per simptomàtic que per interès historiogràfic, cal mencionar Una historia de España, d’Arturo Pérez-Reverte.
Sense fer un buidatge exhaustiu de tot allò que es va publicar, i només donant un cop d’ull als catàlegs de les principals editorials amb les quals treballen els historiadors del país, s’observa que les obres sobre història moderna i contemporània representen un 67% del total, un 12% són de temàtica medieval, un 6,35% d’antiga, un 1,64% de prehistòria, un 4,68% d'historiografia, i un 8,33% tenen un enfocament temàtic no cronològic. Per contrastar aquesta tendència amb allò que s’investiga des de les facultats a partir de les tesis doctorals defensades, val a dir que el 78% es van decantar cap a temes d’història moderna i contemporània, el 3,57% cap a medieval i antiga, el 7,14% cap a prehistòria, i un tant per cent igual cap a tesis sense un enfocament cronològic.
XVI Congrés d'Història de Barcelona: "Barcelona: del franquisme a la democràcia. El protagonisme dels ciutadans, 1975-1983", celebrar els dies 27 i 28 de novembre de 2019
© Ajuntament de Barcelona
Pel que fa als congressos, simpòsiums i seminaris que les diferents institucions i entitats van organitzar durant l’any, van destacar el XVI Congrés d’Història de Barcelona, amb el nom de "Barcelona: del franquisme a la democràcia. El protagonisme dels ciutadans, 1975-1983"; el VI Congrés Internacional "Puentes de diálogo entre el exilio republicano de 1939 y el interior", organitzat a la UAB; "Les altres protagonistes de la Transició. Mobilitzacions socials i esquerra radical", celebrat a l’Ateneu de Nou Barris de Barcelona; i "Escriptures de l’exili republicà de 1939 i els camps de concentració. 80 anys després", organitzat pel MUHBA. També es van celebrar seminaris interuniversitaris com el de "Los gobernadores civiles durante el franquismo", organitzat per la Fundació Cipriano Mera, la X Trobada Internacional d’Investigadores i Investigadors del Franquisme, amb seu a València, o un bon grapat de seminaris organitzats pel grup d’investigació Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània.
Per finalitzar, cal mencionar la creixent importància de la història en la societat. Així, en els darrers anys s’estan consolidant els apartats amb articles de divulgació històrica en les pàgines principals dels portals d’informació més llegits de casa nostra.