La violència i els problemes de la seguretat interna van acaparar bona part de l'agenda política del Govern del president Porfirio Lobo. Però en els informes d'organismes externs, entre els quals hi ha el Departament d'Estat nord-americà, també s'hi mencionava la manca d'efectivitat i, fins i tot, de certa complicitat policial amb el crim organitzat. Per aquest motiu el Govern va demanar suport parlamentari per activar noves lleis per a dur a terme una reforma en profunditat de la policia. Entremig es va produir el tràgic incendi d'una presó al mes de febrer, on van morir prop de tres cents reclusos, la qual cosa va posar en evidència el problema de la superpoblació penal en un context continuat de violència al país. Per altra banda, des que es va aturar la reforma agrària iniciada per l'anterior president Zelaya, la conflictivitat per la terra va restar com un perill latent. En aquest context, a l'abril es van incrementar els enfrontaments entre camperols i terratinents per la distribució de la terra a la regió del Bajo Aguán, fet que va obligar el Govern a enviar l'exèrcit per pacificar la zona.
Respecte a l'activitat econòmica, el ritme de les exportacions es va alentir per la contenció dels preus internacionals del cafè i del sucre. El consum intern i la inversió pública i privada també es van mantenir en nivells moderats i la previsió de creixement del PIB en tancar l'any va ser del 3%, mentre que la inflació no va baixar del 6%.