Les eleccions generals del novembre van ocupar gairebé tota l’agenda política de l’any, a l’espera d’arribar a una situació més estabilitzada després de superar la crisi política desencadenada pel cop d’estat del 2009 contra el president Manuel Zelaya. A més, en les eleccions presidencials es presentava com a candidata de l’opositor Partido Libre la dona de Zelaya, Xiomara Castro, contra el candidat del partit governamental (Partido Nacional), Juan Orlando Hernández. Finalment, els resultats de les presidencials van donar la victòria a Hernández, amb el 36,83% dels vots, mentre que Castro en va obtenir el 28,78%. I en les eleccions legislatives el Partido Nacional va aconseguir 48 escons, per 39 del Partido Libre i 25 del Partido Liberal. Però els opositors no van acceptar la derrota i tant Castro com Zelaya van acusar el Govern i les autoritats electorals de frau. Aquesta situació va obrir de nou el conflicte polític institucional. En canvi, els països de l’Amèrica Central, Mèxic, Colòmbia, els EUA, l’OEA i la Unió Europea sí que van considerar legal tot el procés i van reconèixer el president electe Hernández.
Quant a l’activitat econòmica, el creixement del PIB va ser del 2,6%, una xifra inferior a la de l’any anterior. Això va estar motivat per la caiguda dels preus internacionals del cafè i també per la disminució de les vendes als seus principals socis comercials, especialment d’Europa.