Les eleccions legislatives del mes d’abril van suposar nombrosos canvis dins el sistema polític del país. A la primera volta van quedar fora dos dels principals partits polítics del període de la transició del comunisme a la democràcia, els liberals de l’Aliança dels Demòcrates Lliures (SZDSZ) i els conservadors del Fòrum Democràtic Hongarès (MDF). La segona volta la va guanyar el conservador partit Fidesz, dirigit per l’exprimer ministre Viktor Orbán, en què va obtenir 263 dels 368 escons del Parlament. El partit socialista va perdre més d’una tercera part dels diputats que tenia fins aleshores al Parlament, passant dels 190 als 59 escons. La derrota socialista, després de vuit anys al poder, va ser conseqüència directa del fet que durant el seu Govern no va poder treure el país de la profunda crisi econòmica que arrossegava, fet que el va portar el 2008 a demanar un crèdit de 20.000 milions d’euros a la UE, l’FMI i el BM per evitar el col·lapse de la seva economia, a més d’impulsar una sèrie de profundes reformes condicionades per les autoritats financeres internacionals. Els resultats d’aquestes eleccions també van permetre l’entrada al Parlament del partit ultradretà Jobbik, liderat pel jove Gabor Vona, amb 47 diputats i un discurs clarament populista, racista i antisemita, i del partit ecologista de l’LMP, amb 16 escons.
L’estrena del Govern del Fidesz no va ser gaire afortunat, ja que les declaracions de membres del Govern qüestionant la salut de l’economia hongaresa i, per tant, llançant la sospita que l’anterior Govern havia maquillat les dades econòmiques del país —com en el cas grec— va fer que la borsa hongaresa s’enfonsés, el cost del deute es disparés i la moneda nacional, el florí, es desplomés. La ràpida intervenció de l’FMI i de la UE negant les sospites i una ràpida rectificació del primer ministre van permetre reconduir la situació.
El programa d’Orbán preveu la reducció dels impostos per a incrementar la competitivitat del país, la reforma del sistema administratiu públic (amb una reducció del 15% del salari i d’alts càrrecs a les empreses estatals), una llei sobre mitjans de comunicació pública, la reducció del nombre de representats del Parlament, etc. Dins d’aquest paquet de reformes també s’inclou un tipus únic d’IRPF del 16%, la reducció de l’impost de societats del 19% al 10%, o la creació d’una taxa sobre els beneficis de la banca.
A les eleccions municipals del mes d’octubre, el Fidesz va obtenir una victòria històrica, guanyant a totes les províncies del país, incloent-hi la capital, Budapest, governada des de l’any 1990 pel liberal Gabor Demsky.
En un altre ordre de coses, al mes de maig el Govern del primer ministre Viktor Orbán va aprovar una controvertida llei segons la qual s’atorga la nacionalitat hongaresa a persones de l’ètnia magiar que viuen a l’estranger (aproximadament 2,5 milions de persones), especialment al centre i l’est d’Europa. Les delicades relacions diplomàtiques entre Hongria i Eslovènia es van veure de nou afectades per aquesta llei, i el Govern eslovac va reaccionar decretant que tot eslovac que s’acollís a la llei hongaresa automàticament perdria la nacionalitat eslovaca. La població d’origen hongarès resident a Eslovàquia representa aproximadament un 10% de la població total.
A l’octubre, es va produir l’accident mediambiental més greu de la història d’Hongria en trencar-se una bassa de residus d’alumini al sud-oest del país. L’accident va afectar més de 40 km2 entre tres comtats (Veszprém, el més afectat, Gÿor-Mosson-Sopron i Vas) i va causar la mort de nou persones i centenars de ferides, afectant tota la flora i fauna de l’entorn, a més de rius, incloent-hi el Rába, un dels principals afluents del Danubi.