L’economia hongaresa va continuar fent front a un doble repte. D’una banda, va patir com la resta de països del seu entorn la difícil situació financera i de credibilitat econòmica de la Unió Europea. De l’altra, va continuar promovent les reformes estructurals, iniciades el 2008 com a conseqüència del crèdit de 20.000 milions d’euros que va demanar a la UE, l’FMI i el BM per evitar el col·lapse de la seva economia. Per això, la situació va ser complicada. Es va produir una forta reducció dels ingressos –que es van compensar en part amb un augment de certs impostos i la creació d’uns altres– i una desacceleració de l’economia –contínua disminució de les exportacions i fre de la demanda interna de productes de consum–. Les dades macroeconòmiques, amb una reducció del dèficit per sota del 3%, una taxa d’atur elevada i un deute públic que arriba al 70%, van mostrar que encara queda molt a fer.
La crisi del deute a Europa va afectar de ple el sector bancari hongarès, que va veure com les proves d’estrès fetes a Europa posaven contra les cordes algunes de les seves fonts de finançament. El sector bancari és cabdal al país, però té una forta dependència de l’exterior i dels mercats internacionals per aconseguir més crèdit per poder continuar amb normalitat les seves activitats. Per això, el Govern hongarès va dedicar molts esforços per aconseguir que fons sobirans estrangers, com els de la Xina, Noruega, Rússia o l’Aràbia Saudita, invertissin en l’economia hongaresa per mitigar la pressió existent sobre l’economia i la banca del país.
Pel que fa a la societat hongaresa, el 2011 va viure nombroses manifestacions a les principals ciutats del país, en les quals van participar la ciutadania i la major part dels grups polítics de l’oposició, per reclamar una participació més elevada de la societat civil en les principals decisions que pren l’actual Govern de Viktor Orbán. A l’octubre, més de 25.000 persones es van manifestar al centre de Budapest.
Quant a política interna, durant l’any es va iniciar una crisi dins el partit socialista (MSZP) quan l’exprimer ministre hongarès Ferenc Gyurcsány i nou diputats d’aquesta van abandonar la formació per iniciar un nou partit (Coalició Democràtica). Gyurcsány, que va dirigir el Govern del país entre el 2004 i el 2009, va abandonar l’MSZP perquè tenia fortes discrepàncies amb els actuals dirigents socialistes que fan oposició a l’actual Govern de centredreta de Fidesz.