Manifestacions a Budapest durant el mes de gener pel conflicte entre l’Estat i la Unió Europea
© Scott Jones
La inestabilitat política davant la deriva autoritària del Govern presidit per Viktor Orbán va ser el punt més destacable del 2012. Els enfrontaments amb les autoritats europees van ser constants davant els nombrosos intents que va fer el Govern hongarès d'introduir diverses reformes legislatives que violaven lleis europees fonamentals.
Al mes de gener, Orbán va impulsar diverses lleis que afectaven la independència del Banc Central, el poder judicial o la protecció de dades. També va proposar que el Tribunal Constitucional no pogués decidir sobre la legalitat d'algunes lleis que el Parlament havia aprovat amb anterioritat. En l'àmbit judicial, va proposar crear una oficina judicial polititzada que pogués nomenar els presidents de diferents tribunals, traslladar jutges d'un cas concret o reduir l'edat de jubilació dels jutges als 62 anys, fet que implicava la jubilació automàtica d'un nombre important de jutges que haurien estat rellevats per nous magistrats a través de la nova oficina judicial.
Aquestes reformes van ser ràpidament desautoritzades per la Unió Europea, que en va demanar la retirada i va activar l'article 7 del tractat de la UE en el cas que es consideri que algun dels estats membres viola drets humans o lleis fonamentals. El Govern d'Orbán va iniciar un procés de converses amb les autoritats europees per a suavitzar algunes de les reformes i les lleis més polèmiques. Finalment, al mes d'abril la Comissió Europea va tancar el procés d'infracció que havia obert per les rectificacions parcials d'Orbán, però va portar davant les autoritats judicials europees dues de les principals reformes que Orbán es va negar a modificar. Una d'elles, la que afectava l'edat de jubilació dels magistrats, va ser portada davant el Tribunal de Justícia Europeu, que al mes de novembre s'hi va pronunciar en contra.
La situació econòmica del país va continuar essent crítica. Durant tot aquest any les negociacions entre l'FMI, la UE i el Govern hongarès per a la concessió d'una nova línia de crèdit van fracassar per la negativa d'Orbán d'acceptar les condicions exigides, que afectaven capítols tan sensibles com les pensions o l'augment de la pressió fiscal. Al mes d'octubre i de novembre, el Govern va presentar una sèrie de paquets amb mesures econòmiques per a intentar redreçar l'economia del país, les quals van implicar una pujada generalitzada d'impostos per a intentar mantenir el dèficit de l'Estat per sota del 3%, tal com exigeix la UE per a evitar sancions i l'FMI per a rebre noves ajudes en forma de préstecs.
La radicalització de la societat hongaresa d'extrema dreta també va ser un dels temes centrals durant el 2012. En aquest sentit, tres fets van crear molta polèmica: la rehabilitació de la figura de l'exdictador Miklós Horthy en diferents ciutats i pobles; l'homenatge a l'escriptor pronazi József Nyiró, en el qual va participar el president del Parlament hongarès, László Kövér, o les declaracions del diputat Márton Gyöngyösi, del partit d'extrema dreta Jobbik i tercera força política del país, en les quals va demanar de fer llistes de jueus.
Al mes d'abril, el president, Pál Schmitt, va presentar la seva dimissió acusat d'haver plagiat la seva tesi doctoral, fet que va suposar que la Universitat de Semmelweis li retirés el títol de doctor. Al mes de maig va ser substituït per János Áder, fins llavors eurodiputat i molt pròxim al primer ministre Orbán. La seva designació va ser polèmica, ja que va resultar escollit sense consens parlamentari i només amb els vots del partit governant.