Els enfrontaments entre el Govern de Viktor Orbán i les autoritats europees van ser constants durant tot l’any per les contínues reformes legislatives que violen lleis fonamentals europees, i que a més van ser motiu de força inestabilitat interna.
Al mes de juliol, el Parlament europeu va aprovar un controvertit informe que considerava que l’Estat hongarès vulnerava drets fonamentals del país. En l’informe es demanava a les autoritats hongareses que respectessin la independència de la justícia o la pluralitat dels mitjans de comunicació, i que garantissin la llibertat d’expressió, de culte, el dret de la propietat o el de les minories ètniques. També es retreia al Govern hongarès els més de 500 canvis aplicats a la legislació hongaresa en poc més d’un any, que ha modificat articles bàsics de la Constitució quatre vegades. Tant la Comissió Europea com el Consell Europeu, els Estats Units, l’ONU o diverses ONG internacionals van mostrar també la seva preocupació per aquesta deriva populista del Govern d’Orbán.
La radicalització tant del partit del Govern, FIDESZ, com del partit d’extrema dreta Jobbik –tercera força parlamentària– va ser també motiu de preocupació dins el país i, especialment, a la resta de la Unió Europea. Així, al principi d’any, Orbán va reconèixer oficialment tres figures destacades de l’extrema dreta. Al maig, coincidint amb la celebració a Budapest del Congrés Mundial Jueu, va tenir lloc una manifestació, amb presència dels principals líders de Jobbik, en què obertament es va mostrar simbologia nazi i es van fer proclames antisemites. Finalment, l’ambigüitat amb què juga el Govern d’Orbán va fer que, per exemple, fos un dels principals impulsors de l’estratègia europea per la integració de la població gitana el 2011 i, a la vegada, va mantenir conflictes diplomàtics amb els països veïns per la seva poca bel·ligerància davant la radicalització de Jobbik.
La situació econòmica del país es va mantenir difícil, i la política d’austeritat va continuar vigent durant tot l’any. Les noves mesures fiscals, inclosa de nou una congelació de les despeses en els pressupostos nacionals, van ser ben rebudes per les autoritats comunitàries europees, les quals van donar per acabat el procediment d’infracció per dèficits excessius que havia iniciat el 2012.
Per a les eleccions legislatives del 2014, dos líders de l’actual oposició hongaresa, l’exprimer ministre Gordon Bajnai, líder del partit Junts 2014, i Attila Mesterházy, president del partit socialista, van arribar a un acord per formar una aliança per fer front al candidat del conservador FIDESZ, l’actual primer ministre Orbán.
Al mes d’agost va morir l’antic cap de policia nazi hongarès László Csatáry, a 98 anys, que estava acusat de col·laborar en la deportació a Auschwitz de prop de 12.000 jueus. Arrestat al juliol del 2012, estava a l’espera de judici.