Després d’anys d’enfrontaments amb les autoritats europees, organismes internacionals i ONG, el Govern de Viktor Orbán va afegir també a la seva llista de confrontacions els Estats Units. Les denúncies de les autoritats nord-americanes per pràctiques de corrupció contra diversos funcionaris hongaresos, entre els quals hi ha la directora de l’agència tributària, van implicar la prohibició d’entrada en territori nord-americà d’un determinat nombre de funcionaris hongaresos. De forma paral·lela a aquest allunyament amb la UE i els Estats Units, es va produir un apropament amb Rússia, de manera que, juntament amb Eslovàquia i Txèquia, el Govern d’Orbán va ser un dels més crítics amb la posició de la UE respecte a la crisi d’Ucraïna.
Les polítiques econòmiques i socials d’Orbán van tenir una important resposta social, especialment els darrers mesos de l’any. Primerament, el Govern va presentar una proposta que implicava la introducció d’un impost sobre l’ús d’internet que va generar massives manifestacions a les principals ciutats del país –a més d’una queixa formal de la UE, que ho va considerar una nova iniciativa per afeblir les llibertats existents–, les quals van forçar el Govern finalment a retirar la proposta. Amb aquesta taxa el Govern pretenia ingressar prop de 60 milions d’euros en imposar un gravamen de 50 cèntims per cada gigabyte consumit. Al mes de novembre, una altra manifestació massiva contra la corrupció, a favor de la UE i contra la política exterior prorussa del Govern, va omplir de nou els carrers de les principals ciutats hongareses.
Aquest any es van celebrar tres fites electorals importants, les quals van suposar un reforçament incontestable del partit governant d’Orbán. A les eleccions europees celebrades al mes de maig, el FIDESZ va guanyar amb més de la meitat dels vots emesos. Jobbik va aconseguir ser la segona força, i els socialistes, la tercera. La participació en aquestes eleccions no va superar el 30%, una de les més baixes dins la UE. Al mes d’octubre es van celebrar eleccions municipals, en què també va guanyar el FIDESZ a totes les juntes provincials, a més de retenir el Govern de Budapest. Les eleccions van servir per a consolidar el pes del partit ultradretà Jobbik, que va obtenir l’alcaldia en 14 ajuntaments. El partit socialista es va conformar amb la victòria a 31 localitats.
Finalment, la tercera fita electoral van ser les eleccions legislatives del mes d’abril, en què Viktor Orbán va revalidar el càrrec de primer ministre amb una victòria aclaparadora, gràcies a un 44% dels vots. Els socialistes van continuar perdent suport i es van quedar amb un 26% de l’electorat, mentre que Jobbik va obtenir més d’un 20% dels vots, quatre punts més que a les anteriors eleccions. Malgrat els bons resultats, el FIDESZ va perdre més de 600 mil votants respecte a les eleccions del 2010.