Tanca aixecada pel Govern hongarès a la frontera amb Croàcia, a Baranjsko Petrovo Selo, per a impedir l’accés d’emigrants i refugiats al país
© UN Refugee Agency
La crisi de refugiats va centrar tota l'actualitat política a Hongria durant aquest any, ja que es va convertir en un dels països clau de trànsit per a milers de refugiats i migrants que volien arribar a Alemanya i Àustria. El col·lapse en el sistema d'acolliment d'asil hongarès, que va ser incapaç de gestionar l'arribada d'un nombre tan elevat de persones, va portar el Govern de Viktor Orbán a prendre la iniciativa política mitjançant la promulgació de mesures polítiques i legislatives controvertides de gran importància. Entre aquestes mesures va destacar la decisió del Govern hongarès de tancar i fortificar la frontera sud d'Hongria amb Croàcia i Sèrbia. Aquesta decisió va comportar la construcció d'un sistema de tanques en tot el perímetre fronterer, amb la finalitat de frenar el flux de migrants i refugiats que intentaven entrar al país de manera irregular. En la construcció de la tanca, que es va realitzar en diferents fases durant el segon semestre de l'any, hi va participar activament l'exèrcit hongarès. Una altra decisió controvertida va ser el restabliment temporal dels controls a la frontera amb Eslovènia.
D'altra banda, el Parlament hongarès va aprovar una llei per la qual autoritzava el Govern a desplegar l'exèrcit per a protegir les fronteres i utilitzar armament no letal --bales de goma i granades de gas lacrimogen, entre d'altres--, i posteriorment li va encarregar tasques de vigilància fronterera amb el suport d'helicòpters i gossos. També es va aprovar un paquet legislatiu en matèria d'immigració que estableix penes de presó per a tota persona que entri de manera irregular al país o provoqui desperfectes a la tanca construïda durant aquests mesos. Alhora, es van establir procediments accelerats d'asil i la creació de dues zones de trànsit a la frontera, on els sol·licitants d'asil poden romandre fins a la resolució de les seves sol·licituds. Diferents organitzacions humanitàries i de defensa dels drets humans van denunciar obertament les pèssimes condicions en les quals, segons diversos informes publicats, es troben els centres de detenció i atenció de migrants creats pel Govern hongarès a les zones de trànsit habilitades. La crisi generada al sud del país va portar el Govern hongarès a la declaració de l'estat de crisi en diverses províncies frontereres. El tancament de fronteres hongareses finalment va provocar un canvi en les rutes migratòries i es va produir un desplaçament de persones cap a Croàcia i Eslovènia. L'oposició frontal del Govern d'Orbán a les directrius europees en matèria d'immigració i asil van ser constants durant aquest any. La proposta de la Comissió Europea, ratificada posteriorment pel Consell Europeu, en la qual s'establia un programa de redistribució de refugiats entre els països europeus, va ser rebutjada frontalment per Hongria i altres països de la UE.
Durant tot aquest any el Govern hongarès va començar una campanya publicitària de marcat caràcter populista i xenòfob, en la qual la immigració va estar al centre del debat, i que va ser àmpliament criticada tant dins com fora del país. El mateix primer ministre, Viktor Orbán, va alimentar aquest discurs en afirmar que l'arribada de refugiats musulmans posava en perill els valors cristians d'Europa.