Iemen 2012

Al gener, els grups vinculats a la xarxa d'al-Qaida van continuar estenent el seu control sobre el país. Els seus militants van prendre el poble de Radah a la província de Bayda i a uns 130 km de la capital, Sanà, sense forta oposició de les forces governamentals, van atacar la presó central, van alliberar els detinguts i es van fer amb el quarter general de la policia.

D'altra banda, el país va continuar sotmès a una gran inestabilitat política, aguditzada per la revolta contra el president Alí Abd Al·là Sàlih. El Parlament va acordar la immunitat per a Sàlih i va ratificar Abd Rabbuh Mansur Hadí en el càrrec de vicepresident interí per dos anys en una llei que forma part de l'acord sobre la transició política negociat a Riad sota els auspicis del Consell de Cooperació del Golf al novembre del 2011. La llei, la van contestar manifestants que demanaven portar Sàlih i els seus col·laboradors davant la justícia per la repressió del moviment de protesta, que va causar centenars de morts. El 23 de gener, Sàlih va marxar cap als Estats Units.

En les eleccions presidencials del 21 de febrer, Abd Rabbuh Mansur Hadí va obtenir un 99% dels vots. Era candidat únic per a succeir Sàlih i dirigirà el país durant dos anys. Paral·lelament, la violència va continuar. El 25 de febrer, un atemptat reivindicat per al-Qaida contra un palau presidencial a al-Mukal·là, al sud, va provocar la mort de 26 soldats. El 4 de març, 180 soldats més van morir en un atac contra una caserna a Hud, a la província meridional d'Abyane. A l'abril, l'onada de violència va empitjorar la situació política. Els combats entre els grups d'Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQPA) i l'exèrcit van ocasionar més de 200 morts a prop de Loder (Abyane). La ciutat de Loder es troba entre quatre províncies riques en reserves de gas i de petroli, en una zona on no arriba el poder central.

A la primeria d'agost, el president Hadí va iniciar una reorganització parcial de l'exèrcit que estava dividit entre partidaris seus i els generals propers a l'expresident Sàlih, entre els quals es troba el seu germanastre per mitjà de dos decrets que redueixen el nombre d'unitats en mans de familiars de l'expresident Sàlih, els quals encara controlen la poderosa guàrdia republicana.