El conflicte al país i les disputes polítiques van evolucionar cap a una guerra oberta. Al començament de l'any, després de rebutjar l'esborrany d'una nova constitució preparada pel president, els rebels xiïtes houthis van enfortir el seu control de la capital, Sanà, i el seu líder, Abd al-Màlik al-Huthí, va acusar el president d'ignorar els interessos de la població. Al final del gener, tant el president Abd Rabbuh Mansur Hadí com el primer ministre Khàlid Bahah van fugir del país, i al principi del febrer, els houthis van dissoldre el Parlament. Els intents de les Nacions Unides de cercar un compromís polític van fracassar i el país es va veure abocat a una guerra civil: d'una banda, els rebels, i de l'altra, tropes lleials al president, obrint la porta a la intromissió de grups islamistes vinculats a Al-Qaida i a l'Estat Islàmic (EI); de fet, a mitjan març, dos atacs coordinats contra dues mesquites xiïtes a Sanà, que van ocasionar 140 morts, van ser reivindicades per grups vinculats a l'EI.
La situació va esdevenir un problema regional, i al final del març, l'Aràbia Saudita, amb el suport de quatre països del Golf i de la Lliga Àrab, va iniciar una ofensiva aèria contra els houthis i, a l'estiu, va enviar tropes d'infanteria. L'interès saudita declarat era aconseguir que Hadí tornés al poder, i les seves autoritats van negar que les accions iniciades volguessin desestabilitzar l'Iran. Al final del setembre i principi de l'octubre, atacs aeris de la coalició van provocar la mort de més de 100 persones que participaven en uns casaments. Segons fonts de les Nacions Unides, almenys 2.000 civils haurien mort al llarg de l'any en la guerra com a conseqüència, també, dels atemptats de l'EI, i 21 milions de persones --el 80% de la població-- necessitarien ajut humanitari, una situació motivada, en part, per l'embargament saudita d'aliments i medicaments. A l'octubre, els houthis van acceptar el pla de pau preparat per l'ONU, però els combats van prosseguir.