A la primavera es va complir el primer any de la intervenció de l’Aràbia Saudita en aquest país. Amb el pretext de sufocar la rebel·lió dels houthis i de donar suport al president iemenita, els saudites van iniciar una campanya de bombardejos aeris amb l’ajuda d’una coalició àrab i el beneplàcit de les grans potències mundials i de l’ONU. En el context de guerra, Al-Qaida va seguir conquerint territori, i el seu feu, on precisament els saudites tenen un vell projecte petrolier i d’on és originària la família d’Ossama bin Laden, no va ser atacat. També l’Estat Islàmic va ser present en el conflicte, i al llarg de l’any va reivindicar diversos atacs suïcides molt mortífers. Tot i que la guerra té un enfrontament confessional paral·lel al de Síria, ja que els houthis són xiïtes i tenen el suport de l’Iran, aquest fet és només part del conflicte que enfronta principalment els partidaris d’un president enderrocat el 2012, Alí Abd Al·là Sàlih, i els del que va fugir a l’Aràbia Saudita el 2015, Mansur Hadí. Per tant, la guerra del Iemen és una guerra civil, però també és una lluita entre líders tradicionals que té l’origen en la divisió del país entre nord i sud i en les revoltes del 2011 en el marc de les Primaveres Àrabs.
En un informe publicat a l’octubre, l’ONU va documentar, des que el conflicte es va agreujar i sense incloure els combatents morts en els enfrontaments, la mort de 4.014 civils, més de 7.000 ferits, 3 milions de desplaçats, tot tipus d’infraestructures destruïdes i 20 milions de persones –el 80% de la població– necessitades d’ajuda humanitària urgent. A l’abril, de fet, ja s’havien registrat més de 160.000 atacs aeris, moltes vegades contra objectius civils, entre els quals cal destacar els dirigits contra dues noces i diversos mercats, que van provocar centenars de morts, i fins i tot contra tres hospitals assistits per Metges sense Fronteres, organització que a l’agost va decidir evacuar el seu personal de sis hospitals del nord del país.
Mitjançant les Nacions Unides i el seu enviat especial per al Iemen, Ismaïl Uld Xaikh Àhmad, a l’abril es van iniciar rondes de contactes per al cessament de les hostilitats entre el partidaris de Hadí, d’una banda, i els houthis i el Congrés Popular General de Sàlih, de l’altra, però van acabar en fracàs, i ni tan sols es va respectar una treva pactada de 72 hores a l’octubre.