La guerra del Iemen va prosseguir al llarg de l’any. D’una banda, els Estats Units van continuar amb els atacs contra membres d’Al-Qaida de la península Aràbiga, com el del gener a la província de Bayda, que en va matar almenys cinc presumptes membres i 40 civils. De l’altra, les forces governamentals, amb el suport de l’Aràbia Saudita i altres països del Golf, van anunciar la recaptura de la ciutat portuària de Mukha de mans d’Ansar Al·lah, la milícia xiïta zaidita, coneguda com houthis pel nom del seu fundador, el clergue Husayn Badr al-Din al-Huthí. La presa del port impedirà el subministrament d’armes a la guerrilla al llarg de la costa iemenita amb la mar Roja.
Les víctimes col·laterals d’aquests atacs es van multiplicar: a mitjan febrer, un atac de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita contra un funeral va matar almenys 10 persones, totes, dones i nens, al poble de Shira, prop de la capital Sanà, en un intent de les forces prosaudites i dels partidaris del president Hadí de reconquerir la ciutat, presa pels houthis; al març, un atac aeri va matar unes 22 persones que estaven en un mercat a la ciutat de Khukha, a la mar Roja, i almenys 40 immigrants somalis van morir com a conseqüència d’un atac contra el vaixell en què viatjaven a la costa occidental del Iemen. Cap de les faccions en guerra no va reivindicar els atacs. Mentrestant, la situació al país va agreujar la crisi humanitària i la situació sanitària. Al juliol, l’Organització Mundial de la Salut va informar que 1.550 persones havien mort a causa d’un brot de còlera.
Els houthis, d’altra banda, van continuar controlant la capital. A finals de març, un tribunal de Sanà dominat pels houthis va sentenciar a mort per delictes d’alta traïció el president Hadí, cap del Govern reconegut internacionalment. Mentrestant, van continuar atacant amb míssils el sud de l’Aràbia Saudita, i al novembre un va ser interceptat prop de l’aeroport de la capital saudita, Riad.