Un dels temes centrals en política internacional d’aquest país és la reclamació de compensacions pels tests nuclears que els Estats Units van portar a terme en el període 1946-58 i que van perjudicar molts dels habitants de les illes. A l’abril, el Tribunal Suprem nord-americà va donar per tancat el tema rebutjant les demandes dels habitants de les illes amb l’argument que el 1986 els Estats Units havien lliurat en compensació 150 milions de dòlars a un fons d’inversió administrat per les autoritats de les illes Marshall —tot i que els diners no es van arribar a lliurar—. Parallelament, al mes de febrer, els Estats Units van utilitzar una base de les illes per a llançar un míssil “objectiu” contra el qual n’havia d’impactar un altre de “defensiu” llançat des de Califòrnia, un simulacre que va concloure en fracàs.
L’atol de Bikini es va convertir en patrimoni de la humanitat de la UNESCO. El país també es va mostrar actiu en la lluita contra el canvi climàtic, demanant a experts d’arreu del món que oferissin solucions legals creatives per a enfrontar els problemes derivats de l’increment del nivell del mar, a la vegada que també va mantenir el seu compromís de reduir en el 40% les emissions de gasos contaminants.