Les Illes Marshall van crear una reserva oceànica per a taurons de 2 milions de km2, com a atractiu turístic i estímul econòmic per al país
Novament, el tema principal de l’agenda política va ser la relació amb els Estats Units, dels quals depenen per al seu finançament (mitjançant les ajudes incloses al Pacte Bilateral), que, entre altres contrapartides, significa la garantia d’ús de les instal·lacions militars estratègiques del Camp Reagan de prova de míssils per a 50 anys més des del 2016, data en què s’exhaurien els privilegis. Aquestes relacions bilaterals es van veure, però, tacades pels escàndols de corrupció i mal ús de l’ajuda nord-americana. La investigació en curs, iniciada a instàncies dels EUA, va inculpar deu persones, però el Govern va rebutjar l’oferiment de Washington de contribuir a les investigacions, cosa que va despertar dures crítiques de l’oposició de les illes. Al juny, es va jutjar el ministre de Transports, Kenneth Kedi, que va ser condemnat a una breu estada a la presó per un delicte menor. Va ser, però, el primer membre del gabinet a passar pels tribunals.
Al setembre, el Parlament va aprovar el pressupost nacional, que dedica un 45% del total a despeses de sanitat i educació, i, al novembre, es van celebrar eleccions legislatives, que van reeditar el suport al president Jurelang Zedkaia amb una majoria idèntica.
Al mes d’octubre, es va inaugurar el santuari per a taurons més gran del món, de prop de 2 milions de km2 d’oceà, amb l’objectiu de ser un estímul per a l’economia de les illes gràcies al turisme.