Després de la visibilitat guanyada a la COP21 de París, el país va aprofitar l’impuls per a seguir mantenint a l’agenda el risc que suposa el canvi climàtic, que s’evidencia pel fet que un terç de la població ha emigrat buscant un futur millor, principalment a territoris dels EUA que els ofereixen lliure accés. La gravetat de la sequera que va afectar l’arxipèlag va fer que, a l’abril, Barack Obama qualifiqués el país de zona catastròfica i li enviés una ajuda d’emergència. D’altra banda, un estudi de l’agència ambiental va detectar que 9 de les 10 llacunes del país estan contaminades amb bacteris nocius per a la salut provinents de les aigües fecals.
El país, que encara pateix els efectes de les 67 proves nuclears que els EUA van realitzar-hi entre el 1946 i el 1958, va seguir litigant internacionalment contra totes les potències nuclears, a les quals acusa d’haver minat el Tractat de No-proliferació nuclear (TNP). Tanmateix, a l’octubre, el Tribunal Penal Internacional va decidir, per un estret marge, considerar el cas contra l’Índia, el Pakistan i la Gran Bretanya fora de la seva jurisdicció.
Durant els primers dos mesos de l’any dos presidents van jurar el càrrec. El primer va ser Casten Nemra, que va ser nomenat president per la fràgil coalició sorgida de les eleccions del novembre del 2015 i tan sols una setmana després del seu nomenament va deixar el càrrec. Va ser substituït per una candidata de consens, i la primera dona a encapçalar el Govern, Hilda Heine, que va convocar una comissió constitucional per a conduir reformes de la Carta Magna, com per exemple, canviar d’un model parlamentari a un de presidencialista.